Ves al contingut principal

[-161] Bestiari del procés (45): V. Álvarez, J. Ausàs i A. Balmón

Diari de Setge del 31 de maig de 1714 (dia 311).

Álvarez, Victoria (exparella de Jordi Pujol Ferrusola i actriu principal del Camargagate).
Se sabrà tot.
La dona ha explotat i ha decidit esbombar-ho tot. Tard i malament, però què hi farem. Confirma el que ja sabíem, perquè el responsable de l’agència de detectius encarregada ho havia explicat fa mesos: que el famós dinar va ser orquestrat per la mateixa Alicia Sánchez Camacho, a través dels bons oficis del seu amic encara que adversari (relatiu) José Zaragoza. A aquestes alçades el descrèdit polític i moral de la líder dels populars a Catalunya ja no coneix límits. Si almenys, de la seva manca d’escrúpols rampant se’n derivessin bons resultats electorals encara podríem entendre-ho: després de la castanya del 25M, però, costa, i molt. Hi haurà, finalment, relleu?

Ausàs, Jordi (exconseller de Governació de la Generalitat de Catalunya).
Justícia puntual.
El seu és un cas impressionant de sincronització jurídico-política. Ens la podríem creure en un país normal, però costa molt en aquesta Espanya en guerra contra nosaltres. Naturalment, que caigui sobre ell tot el pes de la llei, si és que s’ho mereix. Dit això, quin extraordinari encert que la Justícia faci coincidir exactament la vista oral del judici públic contra l’ex-alt càrrec d’Esquerra exactament amb la darrera setmana de campanya i absolutament extraordinari que coincideixin també el dia en el qual el seu cas es declara vist per sentència (amb la presència mediàtica corresponent) amb la jornada final, de tancament de campanya. Tantes casualitats aclaparen, encara que (segons sembla) després no tinguin traducció en els resultats.

Balmón, Antonio (alcalde de Cornellà de Llobregat).
La paraula és superats.
Des de fa molts mesos, la direcció actual dels socialistes catalans va orientar la seva estratègia a salvar els mobles (entengui’s per tals, les alcaldies que els queden a l’Àrea Metropolitana de Barcelona), suposadament, davant l’empenta de Ciudadanos. Es tracta d’aguantar, a l’espera que el procés fracassi i es puguin recollir les engrunes del que quedi. Les aspiracions del país importen un rave, davant la voluntat de mantenir cadires i sous conquerides fa tres dècades. Ara, però, l’estratègia no només ha fet fallida nacional, sinó fins i tot local: a Cornellà, el partit de l’alcalde ha aconseguit només el 28,4% dels vots, Ciutadans ha estat la cinquena força política a la ciutat i fins i tot l’esquerra partidària del Dret a Decidir (ICV-EUiA, ERC i Podem) ha superat (amb un 32,5%) l’esquerra espanyolista construïda per Balmón.

Comentaris

  1. El cas d'Ausàs, ho he dit algun cop, és d'escàndol, per la magnitud de la fiança i la desproporció de les penes demanades. Al cap i a la fí, Ausàs no va deixar de fer el que tants i tants petits empresaris han de fer per sobreviure: comprar i vendre sense declarar. El perjudicat va ser el fisc espanyol. Ara en treuen partit mediàtic.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…