[-161] Bestiari del procés (45): V. Álvarez, J. Ausàs i A. Balmón

Diari de Setge del 31 de maig de 1714 (dia 311).

Álvarez, Victoria (exparella de Jordi Pujol Ferrusola i actriu principal del Camargagate).
Se sabrà tot.
La dona ha explotat i ha decidit esbombar-ho tot. Tard i malament, però què hi farem. Confirma el que ja sabíem, perquè el responsable de l’agència de detectius encarregada ho havia explicat fa mesos: que el famós dinar va ser orquestrat per la mateixa Alicia Sánchez Camacho, a través dels bons oficis del seu amic encara que adversari (relatiu) José Zaragoza. A aquestes alçades el descrèdit polític i moral de la líder dels populars a Catalunya ja no coneix límits. Si almenys, de la seva manca d’escrúpols rampant se’n derivessin bons resultats electorals encara podríem entendre-ho: després de la castanya del 25M, però, costa, i molt. Hi haurà, finalment, relleu?

Ausàs, Jordi (exconseller de Governació de la Generalitat de Catalunya).
Justícia puntual.
El seu és un cas impressionant de sincronització jurídico-política. Ens la podríem creure en un país normal, però costa molt en aquesta Espanya en guerra contra nosaltres. Naturalment, que caigui sobre ell tot el pes de la llei, si és que s’ho mereix. Dit això, quin extraordinari encert que la Justícia faci coincidir exactament la vista oral del judici públic contra l’ex-alt càrrec d’Esquerra exactament amb la darrera setmana de campanya i absolutament extraordinari que coincideixin també el dia en el qual el seu cas es declara vist per sentència (amb la presència mediàtica corresponent) amb la jornada final, de tancament de campanya. Tantes casualitats aclaparen, encara que (segons sembla) després no tinguin traducció en els resultats.

Balmón, Antonio (alcalde de Cornellà de Llobregat).
La paraula és superats.
Des de fa molts mesos, la direcció actual dels socialistes catalans va orientar la seva estratègia a salvar els mobles (entengui’s per tals, les alcaldies que els queden a l’Àrea Metropolitana de Barcelona), suposadament, davant l’empenta de Ciudadanos. Es tracta d’aguantar, a l’espera que el procés fracassi i es puguin recollir les engrunes del que quedi. Les aspiracions del país importen un rave, davant la voluntat de mantenir cadires i sous conquerides fa tres dècades. Ara, però, l’estratègia no només ha fet fallida nacional, sinó fins i tot local: a Cornellà, el partit de l’alcalde ha aconseguit només el 28,4% dels vots, Ciutadans ha estat la cinquena força política a la ciutat i fins i tot l’esquerra partidària del Dret a Decidir (ICV-EUiA, ERC i Podem) ha superat (amb un 32,5%) l’esquerra espanyolista construïda per Balmón.

Comentaris

  1. El cas d'Ausàs, ho he dit algun cop, és d'escàndol, per la magnitud de la fiança i la desproporció de les penes demanades. Al cap i a la fí, Ausàs no va deixar de fer el que tants i tants petits empresaris han de fer per sobreviure: comprar i vendre sense declarar. El perjudicat va ser el fisc espanyol. Ara en treuen partit mediàtic.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)