[-162] Bestiari del procés (44): X. Puig, A. Sánchez Camacho i J. Sastre

Vall-de-roures












Diari de Setge del 30 de maig de 1714 (dia 310).

Puig, Ximo (secretari general del PSPV-PSOE).
Homologació dependentista.
Els socialistes valencians fa vint anys que no aixequen cap. Han estat col·laboradors necessaris d’una de les èpoques més funestes de la història del país. Aquesta setmana el seu líder ens ha ofert un exemple claríssim del motiu fonamental. Són incapaços d’oferir una alternativa. De criticar l’anticatalanisme visceral que el dependentisme valencià ha marcat a foc en l’imaginari col·lectiu d’aquell país. Puig s’ha afegit amb alegria a construir una realitat paral·lela de suposada agressió independentista a Raimon, tot seguint, també en això, l’estela del PP i d’UPyD, alhora que la Cospedal acusava el president Mas d’atiar l’odi. Objectiu: demonitzar el sobiranisme. Penós, molt penós.

Sánchez Camacho, Alícia (presidenta del Partido Popular de Catalunya).
Enfangar el camp.
Es tracta bàsicament de crear confusió. De muntar-la. D’aconseguir un estat de bronca permanent. En realitat, aquest capteniment és un indici clar de consciència de perdedors: es tracta de mirar que passi el temps per no encaixar més gols, conscients que la inferioritat tècnica i numèrica impedeix del tot marcar-ne de propis. La líder dels populars a Catalunya va renunciar fa mesos a la protecció personal dels mossos d’esquadra. Només confia en la policia espanyola. Aquesta vegada, a Vilanova i la Geltrú, escridassada i colpejat el seu cotxe en companyia del ministre Montoro, ha aconseguit victmitzar-se a base d’ignorar el dispositiu acordat per la guàrdia urbana i la policia catalana, sortint al carrer abans del que se li havia demanat i en direcció exactament contrària. Una vegada més, per a aquesta dona val tot.

Sastre, Jaume (professor de l'IES Llucmajor i membre de l'Assemblea Docents Illes Balears).
Exemple de coherència.
El passat 8 de maig va començar una vaga de fam amb el propòsit de protestar contra la política educativa del govern balear i en defensa d'una educació digna, de qualitat i en català. Només demana que Bauzà vulgui reprendre el diàleg amb els docents. Des del seu bloc al Directe!cat teniu l’oportunitat de seguir l’hora a hora de la seva acció. En aquells dies (massa freqüents) en els quals la classe dirigent catalana ens apareix temorosa i vacil·lant, aquest mestre ens ofereix una grandíssima lliçó de valentia que dóna continuïtat a les mobilitzacions que la comunitat educativa balear ha dut a terme fins ara. Tot plegat, mentre s’atansa la jornada reivindicativa que SomEscola prepara per al proper 14 de juny. Força, Jaume!

Comentaris

  1. D'aquesta Victòria Álvarez resulta que me la vaig trobar en ple inici d'una entrevista a la RAC1. Trobo que el moment més interessant va ser que digués que de les 3 hores de xerrameca desfermada, només se n'han publicat 20 minuts. Comentava que dins d'aquests 160 minuts que falten hi ha coses molt gruixudes de la Camacho i també d'ella. Ella, ventilant coses sembla que inconfessables de la família Pujol-Ferrusola i, per part de Camacho, autèntiques brutícies, immundícies d'ella mateixa.
    Sembla una orgia de xafarderies que només fan que mal i no treuen res de clar per part de ningú. El que sí resulta clar és el poc nivell de dignitat per part de les dues dones, pròpies d'una cultura més d'ignorància que no pas altra cosa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas