Ves al contingut principal

[-163] Amenaçats pel surrealisme històric (#memòria)

Diari de Setge del 29 de maig de 1714 (dia 309).

Sabadell














Darerrament, assistim a un increment exponencial de l'ús de la història per part del dependentisme. Mira que els romàntics historicistes érem nosaltres! Ara, es tracta d'afirmar una i altra vegada que totes les proclames de sobirania de Catalunya han acabat malament. Com si no haguessin estat el resultat d'un intent de preservar el propi model polític davant el constant supremacisme històric castellà i com si la derrota no hagués estat el resultat de l'aplicació de la violència pura i dura, que, implícitament tots aquells que recorren a aquest símil semblen avalar, en el passat i en el present. En concret, García Margallo ens ha amenaçat amb repetir un altre 1714, cosa que sorprèn, perquè semblava que el revisionisme espanyolista estava darrerament entestat a demostrar que aquella data havia donat la sortida al desenvolupament econòmic de Catalunya (encara que fos amb els insignificants costos humans i materials de milers i milers de morts, represaliats i exiliats). A més, Jorge Fernández Díaz ha acusat Mas i Junqueras de voler un altre 1640, com si no hagués estat també el resultat d'un encalçament sistemàtic del país per part del comte duc d'Olivares. Resultat d'un esclat social contra la pressió d'un exèrcit que només servia els interessos privats del monarca.

De totes elles, però, la més divertida ha estat la menció històrica de la genial Teresa Giménez Barbat durant el debat de candidats de les eleccions europees a TV3: esborrant d'una tacada tot el segle XX, diu que Europa s'ha caracteritzat històricament per la disminució del nombre d'Estats, fet que ha contribuït a la pau i l'estabilitat; que en temps de la pau de Westfalia (1648), n'hi havia uns tres-cents al continent. Quan parlava de pau i estabilitat cal suposar (?!) que es referia a les dues grans guerres mundials que han provocat milions de morts, precisament en el moment de menor nombre d'estats a Europa! La guerra ha estat consubstancial al passat d'Europa durant les darreres centúries i la seva faç més terrible ha anat sobretot connectada amb la capacitat tècnica de destrucció i no pas al nombre d'estats existents, em temo. En tot cas, com més grans els estats, exèrcits més poderosos i més destrucció. Però el més bo de l'afirmació de la Barbat (què gran la #senyoraUPyD!) és que ella i el seu partit reconeixen explícitament que Catalunya era un estat el 1714! Ui quan el Rivera i la Camacho se n'assabentin!

Comentaris

  1. Sí, esclar!, quan parlen i volen fer-se els set-ciències acaben caient en la seva pròpia trampa.
    En fi, coses veredes!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…