Ves al contingut principal

[-164] Europees (i II): la catàstofre dependentista

Diari de Setge del 28 de maig de 1714 (dia 308).

El revers del gran resultat de diumenge de les forces favorables a l'autodeterminació ha estat el paper galdós, en alguns casos inesperat, dels adversaris de la Consulta. El Partit Popular s'ha deixat pel camí a Catalunya 108 mil vots: ha punxat fins i tot a feus municipals on ostenta l'alcaldia, com ara a Badalona o Castelldefels. De la segona posició obtinguda en 2004 ha passat ara a la cinquena. En el cas dels socialistes podem parlar d'una castanya mítica: no pas perquè a Ullastrell hagin passat del 22 al 5%, sinó perquè a bona part de la Catalunya interior les seves pèrdues s'apropen més als dos terços que a la meitat dels vots. Als feus tradicionals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a més, amb victòries habituals situades a prop del 50% dels vots (de l'Hospitalet a Cornellà, passant per Santa Coloma de Gramenent), ara no han pogut superar enlloc la barrera del 30% dels sufragis. Pere Navarro ha argumentat que el percentatge de vot ha estat semblant al de les darreres autonòmiques, per això és tant com acceptar que en les eleccions en les quals tradicionalment s'obtenien els millors resultats, ara cal assimilar-se amb goig als pitjors de la història.

En el cas de Ciutadans cal parlar també, obertament, de fracàs de les expectatives creades. El partit fins ara emergent del dependentisme va sumar 120 mil vots menys que en les autonòmiques de 2012. El cert és que moltes enquestes ja fa alguns mesos que havien començat a apuntar a un cert desgast de les seves expectatives de creixement, menys frescos, tacats per primera vegada de corrupció. L'aposta espanyola, afavorida per una col·laboració mediàtica descomunal, els ha permès sumar de pèls un segon escó. Curiosament, en una mena de competició dels horrors, l'escó 54 i últim se'l va apuntar a darrera hora Juan Carlos Girauta, tot desplaçant Alejo Vidal-Quadras. En definitiva, Ciutadans ha superat "Podemos" (un partit sense cap presència als mitjans d'aquí i sense tradició prèvia) de només 40 mil vots. Finalment, què dir dels resultats de la UPyD encapçalada a Catalunya per la inconmensurable Teresa Giménez Barbat: amb els seus 32 mil vots continua, com en 2009, en dura competència amb els animalistes del PACMA. Alfred Bosch li podrà recordar ben aviat al Congreso espanyol a Rosa Díez.

Comentaris

  1. És la constatació de que a tot Europa la putrefacció de l'especulació capitalista a tocat fons. Ara cal que els polítics ens escoltin i en siguin conseqüents.
    Per la part que ens pertoca, la nostra vindicació independentista també ja ha arribat a afectar Europa. En certa manera és la constatació del mateix problema amb agreujants més complexos propis dels que ens genera Espanya en contra nostra.

    Ha costat fer arribar el greuge al món polític, però al final tot es veu i queda clar: Fora els podrits i lladres. Endavant un món net i creador de la bona convivència. Llàstima dels qui no saben entendre el futur en clau positiva i l'embruten agreujant el futur de tots amb votacions d'ultra-dreta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…