[-166] Bestiari del procés (43): R. Matesanz, A. Núñez Feijoo i J. Portabella

Cóll (Vall de Boí)
Diari de Setge del 26 de maig de 1714 (dia 306).

Matesanz, Rafael (doctor en medicina i cirurgia i cap de la Secció de Nefrologia de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid).
Balança d’òrgans.
A Catalunya ningú predica l’aïllament. Tot el contrari, som una comunitat nacional conformada per la barreja i sempre (i cada vegada més) oberta al món, en tot cas, amb les barreres històricament imposades per Castella com a única limitació. Ara, el responsable de l’organització espanyola de transplantaments ens ha recordat que tenim un saldo desfavorable amb Espanya pel que fa a la procedència dels d’òrgans trasplantats als hospitals catalans; gairebé, ens ha amenaçat que en cas d’independència moriríem tots del fetge. De veritat que, arribats a aquest punt del procés, resulta difícil imaginar on poden situar-se els límits de la xaladura als quals poden arribar els “arguments” de l’espanyolisme. Es que pensen aplicar-nos un boicot sanitari i intergalàctic?

Núñez Feijoo, Alberto (president de Galícia).
País de desmemòria.
Aquesta figura emergent del Partido Popular, col·lega de condemnats per narcotràfic, famós per concedir entrevistes en les quals oblida les seves funcions i es dedica bàsicament a parlar sobre Catalunya, ha afirmat en campanya que “Espanya no és responsable d’haver tingut una dictadura”. No, segurament deu ser culpa de Zàmbia. Aquesta incapacitat radical per analitzar i assumir el propi passat és precisament allò que els impedeix de fugir-ne esperitats (com volem fer nosaltres) per tal de construir un futur més digne: és també el que explica que milers de joves, espontàniament, es dediquin a expressar vergonyosament el seu antisemitisme quan el seu equip de bàsquet perd una final. I és que Espanya és un país bastit sobre la desmemòria.

Portabella, Jordi (líder d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona).
Avançat als nous temps.
Regidor barceloní d’ençà del 1999, setze anys és potser temps suficient. Portabella ha tingut sempre una gran visió estratègica, que li ha permès avançar-se ben sovint als esdeveniments. Fou el primer càrrec local important a arriscar-se a la creació del Tripartit i també el primer a abandonar-lo, després de vuit anys, una vegada constatat el fracàs de l’entesa d’esquerra, en 2007. Ara potser va tocant deixar pas: aquests dies s’intensifiquen els rumors que un tàndem format per Alfred Bosch i Jordi Martí podria convergir per oferir una candidatura renovada de l’esquerra sobiranista a la capital catalana. Temps de suma i de cooperació, més que no pas d’enquistament i de bunquerització.

Comentaris

  1. Portabella ha fet molta feina però crec, honestament, que ja cal un relleu. Serà millor fins i tot per a ell.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)