Ves al contingut principal

[-166] Bestiari del procés (43): R. Matesanz, A. Núñez Feijoo i J. Portabella

Cóll (Vall de Boí)
Diari de Setge del 26 de maig de 1714 (dia 306).

Matesanz, Rafael (doctor en medicina i cirurgia i cap de la Secció de Nefrologia de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid).
Balança d’òrgans.
A Catalunya ningú predica l’aïllament. Tot el contrari, som una comunitat nacional conformada per la barreja i sempre (i cada vegada més) oberta al món, en tot cas, amb les barreres històricament imposades per Castella com a única limitació. Ara, el responsable de l’organització espanyola de transplantaments ens ha recordat que tenim un saldo desfavorable amb Espanya pel que fa a la procedència dels d’òrgans trasplantats als hospitals catalans; gairebé, ens ha amenaçat que en cas d’independència moriríem tots del fetge. De veritat que, arribats a aquest punt del procés, resulta difícil imaginar on poden situar-se els límits de la xaladura als quals poden arribar els “arguments” de l’espanyolisme. Es que pensen aplicar-nos un boicot sanitari i intergalàctic?

Núñez Feijoo, Alberto (president de Galícia).
País de desmemòria.
Aquesta figura emergent del Partido Popular, col·lega de condemnats per narcotràfic, famós per concedir entrevistes en les quals oblida les seves funcions i es dedica bàsicament a parlar sobre Catalunya, ha afirmat en campanya que “Espanya no és responsable d’haver tingut una dictadura”. No, segurament deu ser culpa de Zàmbia. Aquesta incapacitat radical per analitzar i assumir el propi passat és precisament allò que els impedeix de fugir-ne esperitats (com volem fer nosaltres) per tal de construir un futur més digne: és també el que explica que milers de joves, espontàniament, es dediquin a expressar vergonyosament el seu antisemitisme quan el seu equip de bàsquet perd una final. I és que Espanya és un país bastit sobre la desmemòria.

Portabella, Jordi (líder d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona).
Avançat als nous temps.
Regidor barceloní d’ençà del 1999, setze anys és potser temps suficient. Portabella ha tingut sempre una gran visió estratègica, que li ha permès avançar-se ben sovint als esdeveniments. Fou el primer càrrec local important a arriscar-se a la creació del Tripartit i també el primer a abandonar-lo, després de vuit anys, una vegada constatat el fracàs de l’entesa d’esquerra, en 2007. Ara potser va tocant deixar pas: aquests dies s’intensifiquen els rumors que un tàndem format per Alfred Bosch i Jordi Martí podria convergir per oferir una candidatura renovada de l’esquerra sobiranista a la capital catalana. Temps de suma i de cooperació, més que no pas d’enquistament i de bunquerització.

Comentaris

  1. Portabella ha fet molta feina però crec, honestament, que ja cal un relleu. Serà millor fins i tot per a ell.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…