Ves al contingut principal

[-167] Bestiari del procés (42): J.M. Terricabras, R. Tremosa i E. Urtasun

Vilac (Vall d'Aran)
Diari de Setge del 25 de maig de 1714 (dia 305).

Terricabras, Josep Maria (candidat d’ERC-NECat al Parlament europeu).
Obertura per fer majoria.
Aquest filòsof i professor independent encapçala les llistes d’Esquerra més obertes. La seva candidatura constitueix una invitació a sectors molt amplis del centre esquerra a Catalunya (el majoritari, segons tots els estudis d’opinió), tradicionalment representants pel socialisme catalanista, a integrar-se en el projecte de construcció d’un nou Estat per a Catalunya. El canemàs d’ERC que encapçala el prometedor alcalde de Caldes de Montbui Jordi Solé, s’ofereix al país molt reforçat per un nodrit grup d’independents i de membres de Nova Esquera Catalana i de l’associació Catalunya, Socialisme i Llibertat de Toní Comín. Nogensmenys, tot eixamplant l’espectre sobiranista, ERC té avui l’oportunitat de guanyar les primeres eleccions en setanta-vuit anys.


Tremosa, Ramon (candidat de CiU al Parlament europeu).
Solvència i treball.
Un dels parlamentaris més aplicats de la darrera legislatura ofereix als electors catalans sobiranistes el seu perfil d’experiència contrastada. El professor Tremosa es va imposar, a més, una feina important en la prèvia: assegurar la sortida de les llistes de l’home de Duran i Lleida a Brussel·les, l’ínclit Salvador Sedó. El líder d’Unió, en resposta, ha patit un pinçament que l’ha allunyat de la primera línia de la campanya (inclòs el míting final). Sempre tan oportuns els mals i els viatges del gran factòtum de l’establishment! Sense dubte, necessitarem un Tremosa vigilant en defensa dels interessos catalans, començant per assegurar el compliment dels programes europeus en relació al corredor mediterrani, que els representants espanyols, com de costum, intentaran boicotejar.

Urtasun, Ernest (candidat d’ICV-EUiA al Parlament europeu).
El repte de continuar una tasca excel·lent.
Impecablement despentinat durant tota la campanya, el candidat ecosocialista aspira a mantenir l’excel·lència del seu predecessor, el grandíssim Raül Romeva. La seva participació al debat electoral a la televisió pública catalana va ser brillant. Probablement, molts electors catalans premiaran la seva crítica a les polítiques de la troika, generadores de pobresa fins a nivells desconeguts feia dècades a Europa, però també la seva aposta coherent en relació al dret a decidir. De gran victòria estratègica cal qualificar, també, la seva vinculació a la candidata dels Verds a la presidència de la Comissió Europa, l’alemanya Ska Keller, compromesa públicament a acollir amb els braços oberts la nova República Catalana a la Unió Europea.

Comentaris

  1. Crec que sí, que efectivament, ERC té l'opotunitat de guanyar aquestes eleccions. Entre l'esvalotament d'altres temporades i la moderació prefereixo aquesta moderació activa i amb seny esquerrà (que per alguna cosa ho sóc!) Fins i tot prefereixo aquesta esquerra que no titlla el matrimoni com una cosa desfasada, i sí accepta els diversos gustos personals. Prefereixo aquesta esquerra gens dogmàtica i molt pràctica que protegeix l'invàlid o invalidat davant de la prepotència d'aquest capitalisme sense escrúpols. Prefereixo aquesta esquerra culta que no insulta i respecta tothom. En fi, visca en Junqueras!

    ResponElimina
  2. Avui he votat ERC, no per desligitimar al M.H.P.Artur Mas, qui per mi té tots els meus respectes i a quí recolzo entusiàsticament, però sí per dir-li:President, sóc amb vosté però no amb en Durán i Oriols Pujols i Cia. Penso que el President ha de fer neteja a fons si vol ser creïble. El poble català vol majoritàriament un canvi en profunditat i no un fer dissabte. FETS I NO PARAULES. 9-N SI-SI.

    ResponElimina
  3. Tremosa és un candidat excel·lent de CDC, però cal dir que va acompanyat dels impresentables d'UDC. Voldria saber avui quans vots aportarà UDC a CiU. ës més cristallí el vot a ERC sense desmerèixer d'altres opcions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.