[-168] Bestiari del procés (41): C. Forcadell, F. Homs i P. Maragall

Sant Francesc (Montblanc)
Diari de Setge del 24 de maig de 1714 (dia 304).

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
#25MVotaConsulta.
Després que la presidenta de l’entitat ha estat ratificada per la pràctica unanimitat dels socis, cal aplaudir amb ganes el fet que l’Assemblea Nacional Catalana, finalment, s’hagi posat les piles molt intensament aquesta setmana per demanar el vot a les europees. Aconseguir que les tres candidatures que defensen la consulta del 9N, és a dir, CiU, ERC i ICV-EUiA, se situïn més a prop del 60 que del 50% dels vots serà fonamental perquè el món conegui la nostra determinació. Necessitem iniciatives de mobilització a tots els nivells; una proposta: estaria molt bé que aquest diumenge votéssim vestits de groc, com a la Via Catalana, i que inundéssim les xarxes socials de fotografies convencionals o de selfies fent la V de votar.

Homs, Francesc (portaveu del Govern català).
Més Tercera Via.
No hi ha setmana en la qual els nostres amics espanyols no ens regalin motius sòlids per acceptar de bon grat el manteniment de la dependència. Ara, a compte de l’amenaça de tancament de les emissions en alta definició, de dos emissores culturals de ràdio i d’un nou cop a la reciprocitat amb altres territoris de parla catalana, atès que els canals de la CCMA es deixaran de veure a les Illes Balears: un autèntic bingo per al govern espanyolista del Partido Popular. Encara que els de sempre parlin d’oportunisme, el govern català ha fet francament bé en aixecar la llebre: no podem caure també aquí, com en els inicis dels atacs contra la immersió lingüística, en l’autoengany de dir-nos que no passa res. Perquè massa sovint el nostre voluntarisme reforça el dogal que ens volen imposar.

Maragall, Pasqual (expresident de la Generalitat de Catalunya).
Envoltat de cinisme.
La seva participació al míting central de campanya d’Esquerra Republicana (no buscada, si bé coincident amb la voluntat de la nova direcció del partit d’eixamplar el camp en les fronteres del sobiranisme) va provocar diumenge i dies següents un veritable atac d’histèria col·lectiva en els rengles del socialisme dependentista. Desconec quin és el punt de la malaltia cruel en què es troba i sospito que tots els qui han menystingut les seves capacitats i han insultat gratuïtament la seva família també: si més no, no en deuen tenir notícies directes dels qui l’envolten. La hipocresia dels crítics ha estat pornogràfica, tenint en compte que, en la majoria dels casos, es tracta justament dels qui van callar o aplaudir, aleshores sense cap mena de compassió, quan el PSOE va donar l’ordre d’enfonsar-li fins al puny el ganivet per l’esquena.

Comentaris

  1. Jo vaig ser al míting d'ERC. Quan jo feia cua per a accedir-hi, arribà PM. No tenia un aspecte especialment desmillorat. En tot moment va seguir l'evolució de l'acte de forma participativa.

    ResponElimina
  2. Aquesta Esperanza Aguirre és com aquell Aguirre de la conquesta genocida de les Amèriques. Recordeu aquella pel·lícula "Aguirre o la cólera de Dios". Era una pel·ícula de producció alemanya i reflectia extraordinàriament bé la barbaritat dels qui van provocar aquell genocidi, potser superior -jo així ho crec- que el dels nazis, que ja és dir.
    Aquesta "Espe" es va atrevir a dir que som com els dictadors que exploten els discapacitats, ignorant de com havia anat l'assumpte d'en Pasqual Maragall o tergiversant-ho expressament.

    Ara, per vergonyes alienes i que ens afecta a casa mateixa, la d'UDC que va de bracet declarat amb el PP europeu. A l'Avui d'avui ho denuncien molt clarament. I és que o CDC es desprèn de UDC o els de UDC foten fora D-Ll, cosa que em sembla bastant impossible. Tot plegat trobo que és un joc bastant macarrònic. Pobre timoner que té un timó una mica clavat i no pot modificar la seva ruta!!

    Jo, Junqueras.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)