Ves al contingut principal

[-168] Bestiari del procés (41): C. Forcadell, F. Homs i P. Maragall

Sant Francesc (Montblanc)
Diari de Setge del 24 de maig de 1714 (dia 304).

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
#25MVotaConsulta.
Després que la presidenta de l’entitat ha estat ratificada per la pràctica unanimitat dels socis, cal aplaudir amb ganes el fet que l’Assemblea Nacional Catalana, finalment, s’hagi posat les piles molt intensament aquesta setmana per demanar el vot a les europees. Aconseguir que les tres candidatures que defensen la consulta del 9N, és a dir, CiU, ERC i ICV-EUiA, se situïn més a prop del 60 que del 50% dels vots serà fonamental perquè el món conegui la nostra determinació. Necessitem iniciatives de mobilització a tots els nivells; una proposta: estaria molt bé que aquest diumenge votéssim vestits de groc, com a la Via Catalana, i que inundéssim les xarxes socials de fotografies convencionals o de selfies fent la V de votar.

Homs, Francesc (portaveu del Govern català).
Més Tercera Via.
No hi ha setmana en la qual els nostres amics espanyols no ens regalin motius sòlids per acceptar de bon grat el manteniment de la dependència. Ara, a compte de l’amenaça de tancament de les emissions en alta definició, de dos emissores culturals de ràdio i d’un nou cop a la reciprocitat amb altres territoris de parla catalana, atès que els canals de la CCMA es deixaran de veure a les Illes Balears: un autèntic bingo per al govern espanyolista del Partido Popular. Encara que els de sempre parlin d’oportunisme, el govern català ha fet francament bé en aixecar la llebre: no podem caure també aquí, com en els inicis dels atacs contra la immersió lingüística, en l’autoengany de dir-nos que no passa res. Perquè massa sovint el nostre voluntarisme reforça el dogal que ens volen imposar.

Maragall, Pasqual (expresident de la Generalitat de Catalunya).
Envoltat de cinisme.
La seva participació al míting central de campanya d’Esquerra Republicana (no buscada, si bé coincident amb la voluntat de la nova direcció del partit d’eixamplar el camp en les fronteres del sobiranisme) va provocar diumenge i dies següents un veritable atac d’histèria col·lectiva en els rengles del socialisme dependentista. Desconec quin és el punt de la malaltia cruel en què es troba i sospito que tots els qui han menystingut les seves capacitats i han insultat gratuïtament la seva família també: si més no, no en deuen tenir notícies directes dels qui l’envolten. La hipocresia dels crítics ha estat pornogràfica, tenint en compte que, en la majoria dels casos, es tracta justament dels qui van callar o aplaudir, aleshores sense cap mena de compassió, quan el PSOE va donar l’ordre d’enfonsar-li fins al puny el ganivet per l’esquena.

Comentaris

  1. Jo vaig ser al míting d'ERC. Quan jo feia cua per a accedir-hi, arribà PM. No tenia un aspecte especialment desmillorat. En tot moment va seguir l'evolució de l'acte de forma participativa.

    ResponElimina
  2. Aquesta Esperanza Aguirre és com aquell Aguirre de la conquesta genocida de les Amèriques. Recordeu aquella pel·lícula "Aguirre o la cólera de Dios". Era una pel·ícula de producció alemanya i reflectia extraordinàriament bé la barbaritat dels qui van provocar aquell genocidi, potser superior -jo així ho crec- que el dels nazis, que ja és dir.
    Aquesta "Espe" es va atrevir a dir que som com els dictadors que exploten els discapacitats, ignorant de com havia anat l'assumpte d'en Pasqual Maragall o tergiversant-ho expressament.

    Ara, per vergonyes alienes i que ens afecta a casa mateixa, la d'UDC que va de bracet declarat amb el PP europeu. A l'Avui d'avui ho denuncien molt clarament. I és que o CDC es desprèn de UDC o els de UDC foten fora D-Ll, cosa que em sembla bastant impossible. Tot plegat trobo que és un joc bastant macarrònic. Pobre timoner que té un timó una mica clavat i no pot modificar la seva ruta!!

    Jo, Junqueras.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…