[-169] Bestiari del procés (40): M. Puigbó, A,. Puigverd i A. Sánchez Camacho

S'Agaró









Diari de Setge del 23 de maig de 1714 (dia 303).

Puigbó, Montserrat (senyora de Terrassa, àlies #TietaBorroka).
El més baix de la política.
El final de la història ha resultat entre oníric i grotesc. El primer secretari del PSc, ha quedat ferit de mort, a l’espera que la plantofada de la nit del 25 de maig li faci encara molt més mal. El definitiu. La seva actuació en el cas que ens ocupa passarà als annals del ridícul polític. Explotació d’una baralla de nivell propi de parvulari que fa autèntica vergonya aliena. Haver-se’n aprofitat per criminalitzar la majoria dels seus compatriotes només assenyala quin és la seva alçada. Sobretot, tractant-se d’algú que, dia sí dia també, exigeix als altres polítics que expliquin tota la veritat als catalans. Encara esperem una ronda pels mitjans (fins i tot va intoxicar The Economist) per desmentir-se.

Puigverd, Antoni (escriptor).
Prendre Raimon com a hostatge.
En l’estela d’Esperanza Aguirre, ben curiós el fosc mecanisme psicològic que ha portat aquest representant insigne del dependentisme mel·liflu a prendre com a hostatge (en aquest article del diari comtal) el bo d’en Raimon per defensar la seva lliure trajectòria de tants anys com a opinador contrari a la plena sobirania de Catalunya, al servei de l’autonomisme. Se suposa que l’escriu indignat per denunciar una allau de crítics contra el cantant valencià (tot i que no en cita ni un de sol, per valorar la seva importància social i intel·lectual), quan en realitat parla dels atacs contra ell. Denuncia una vigent divisió del catalanisme, que no l’afectava gens ni mica quan l’autonomisme que professa tan fidelment en temps difícils hi era àmpliament majoritari. Puigverd, llançat, acaba així, implícitament, per autodefinir-se, sense més, com un heroi de la resistència.

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partido Popular a Catalunya).
Afers d’interès públic.
Aquesta setmana hem conegut la decisió judicial que reconeix el valor públic de la informació continguda a la famosa gravació del restaurant la Camarga, presumptament organitzada per la líder dels populars a Catalunya amb l’objectiu d’obtenir informació per a la guerra bruta contra el nacionalisme català. La jutgessa ha desestimat la demanda interposada contra El Triangle i ha obligat Sánchez Camacho a fer-se càrrec dels costos del procés. És necessari que aquells que viuen d’un salari públic i desenvolupen funcions polítiques tan destacades no només comparteixin amb tots els ciutadans la informació de la que disposen sobre possibles delictes, sinó que també es mostrin transparents en l’expressió dels seus valors personals.

Comentaris

  1. A. Sanchez-C., PP en general, tots viuen del muntatge de mentides. Des de la Camarga passant per en Bárcenas, i seguint ara mateix amb això de la publicitat "navarrenca" del muntatge de la persecució que han patit, tots plegats són una colla d'estafadors de la veritat. És un partit muntat d'estafadors econòmics i de la societat.
    El que segueixo trobant estrany és aquesta societat addicte d'ells. Per a mi això és inusitat, incomprensible. Serà que desitgen arribar a escalar llocs i poder robats com ells?, seguir les passes franquistes de tants dels seus membres? Tants n'hi ha d'aquests?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas