Ves al contingut principal

[-170] Per votar el 9-N hem de votar diumenge!

Diari de Setge del 22 de maig de 1714 (dia 302).

11 de Setembre de 2012









No seré gens original. Com sempre he fet en altres comicis, no declararé d'avançada el meu vot i us demanaré una participació massiva. Tenim a l'abast la possibilitat, única, de demostrar a tothom la força increïble del moviment sobiranista. Moltes vegades hem escoltat durant aquests mesos als opinadors del dependentisme que això de les manifestacions al carrer estava molt bé, però que l'independentisme explícit encara no havia guanyat cap elecció a Catalunya. I era, és cert. Avui, encara que no sigui encara al cent per cent, tenim la possibilitat de donar una àmplia majoria als partits que defensen la celebració d'una Consulta a Catalunya que inclou una opció clara (el Sí-Sí) de vot a favor de la independència nacional. És un fet radicalment històric, però tinc la percepció que no en som plenament conscients. Quan diumenge a la nit a les televisions i dilluns la premsa en paper faci les seves barres i formatgets, tenim la possibilitat d'escenificar, en colors, un canvi extraordinari, senzillament espectacular.

Només dues dades al respecte: fa deu anys, a les eleccions europees de 2004, el PSC i el PP van sumar a Catalunya, pràcticament el 60% dels vots i van ocupar les dues primeres posicions. Diumenge, segons les enquestes, CiU i ERC estan en condicions de ser les guanyadores i el vot del bipartidisme espanyol pot quedar reduït per sota del 30%. Si els resultats són aquests, el món ens mirarà impressionat per una transformació tan radical i sabrà que anem de veres, que això nostre ja no té aturador. Està en les nostres mans aconseguir-ho. En aquestes hores que ens queden fins a l'obertura dels col·legis parleu encara tant com pugueu amb amics, companys, veïns i familiars. Un missatge claríssim: ni un sobiranista a casa. Agafeu els escèptics i els super-exigents i convenceu-los que ara és temps de votar. Que si volem dotar-nos de la força necessària per a celebrar una Consulta el proper 9 de novembre és imprescindible, primer, fer un resultat espaterrant el 25 de maig. Som-hi!

Comentaris

  1. AL VOTAR,SISPLAU,PENSEU AN CATALUNYA.....

    ResponElimina
  2. Abans que res , us vull demanar disculpes per la meva desaparició temporal. Hi ha hagut un petit accident familiar i anem de bòlid entre hospital i operació. Afortunadament tot ja està ben encarrilat.

    Respecte de la quantitat de votants pro-independentistes, en Terricabras està preocupat per si baixa. Home, jo mateix sóc dels que no faig gaire presència permanent ni m'exposo com un anunci publicitari! Vull dir que hi ha molta més gent independentista de la que es veu a primer cop d'ull. Aquest diumenge ho veurem!
    Un altre tema complementari amb el que ens ocupa, és el de les dificultats que estan tenint, almenys a Paris, per rebre la butlleta electoral. De moment, un amic meu que hi resideix de fa molts anys, en no rebre-la va anar a l'Ambaixada i en lloc de donar-li la butlleta del cens i van passar per la cara l'historial polític de l'època franquista. Els va dir el nom del porc i segueix sense rebre la butlleta.
    (Última hora!) Ara mateix acabo de parlar amb ell i m'ha dit que ha aconseguit votar -avui és l'últim dia!- anant-hi personalment. Ho han hagut de permetre-ho. No crec que s'ho hagin menjat ni amb patates fregides, que són molt bones, per cert!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…