Ves al contingut principal

[-171] Bestiari del procés (39): Joan Carles I, M. de los Llanos de Luna i A. Pérez Rubalcaba

Port de Barcelona










Diari de Setge del 21 de maig de 1714 (dia 301).

Joan Carles I (rei d’Espanya).
Alerta vermella.
Mitjans espanyols relaten que la proposta de Gran Coalició de Felipe González no va ser cap ocurrència formulada a cop calent. Probablement, es tracta de les primeres passes d’una idea cridada a tenir recorregut. Segons sembla, en formular-la, l’expresident espanyol venia d’una audiència amb el cap de l’Estat, al qual va exposar la necessitat d’una fórmula com aquesta a fi de prendre les mesures necessàries per liquidar el front català amb el consens dels dos grans partits espanyols, amenaçats per un esmicolament electoral futur que tindrà la seva primera baula el 25-M. González va advertir el monarca que, en cas de crisi total, només el PPSOE podrà garantir-li la continuïtat dinàstica. Signes que entrem en una fase decisiva.

Llanos de Luna, María de los (delegada del Govern espanyol a Catalunya).
Acció colonial.
L’activitat de la representant del govern Rajoy a Catalunya és un veritable cant a l’entesa. Una crida permanent a la tercera via. Un deler federalista. Presumpta malversadora massiva de fons públics, aquesta setmana hem sabut que l’exdiputada del Partido Popular ha interposat al llarg del seu mandat 267 procediments judicials contra ajuntaments catalans per coartar la seva llibertat d’opinió política i d’associació, per impedir-los prestar serveis o per obligar-los a penjar la bandera espanyola a les dependències municipals. A hores d’ara, en 64 casos, els tribunals ja han rebutjat les seves actuacions, que només busquen ofegar la veu dels discrepants a la piconadora espanyola i imposar uns símbols. I a mesura que ella els fa onejar més grans en tamany, una majoria més àmplia de catalans els deixa de sentir com a propis.

Pérez Rubalcaba, Alfredo (secretari general del PSOE).
Credibilitat zero.
Quan la motxilla de les accions polítiques del passat recent pesa tant i tant, la credibilitat és impossible. Les enquestes així ho acrediten: el Partido Popular declina a gran velocitat però els socialistes espanyols no recullen ni un suport, al contrari, s’enfonsen a plom des dels pitjors resultats de la seva història. Per a una immensa majoria no són cap alternativa real. Diu el líder (provisional) dels socialistes espanyols que les fronteres no li agraden, que són de dretes. D’un simplisme rampant. Perquè allò que és realment reaccionari és que alguns pobles (segons sembla superiors) tinguin dret a mantenir-les i blindar-les (Espanya), a l’hora que acusen de voler-les construir (en tot cas, serien com les seves) als qui no les reclamen, només perquè pensen en un nou país interconnectant amb els veïns i amb el món.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…