Ves al contingut principal

[-171] Bestiari del procés (39): Joan Carles I, M. de los Llanos de Luna i A. Pérez Rubalcaba

Port de Barcelona










Diari de Setge del 21 de maig de 1714 (dia 301).

Joan Carles I (rei d’Espanya).
Alerta vermella.
Mitjans espanyols relaten que la proposta de Gran Coalició de Felipe González no va ser cap ocurrència formulada a cop calent. Probablement, es tracta de les primeres passes d’una idea cridada a tenir recorregut. Segons sembla, en formular-la, l’expresident espanyol venia d’una audiència amb el cap de l’Estat, al qual va exposar la necessitat d’una fórmula com aquesta a fi de prendre les mesures necessàries per liquidar el front català amb el consens dels dos grans partits espanyols, amenaçats per un esmicolament electoral futur que tindrà la seva primera baula el 25-M. González va advertir el monarca que, en cas de crisi total, només el PPSOE podrà garantir-li la continuïtat dinàstica. Signes que entrem en una fase decisiva.

Llanos de Luna, María de los (delegada del Govern espanyol a Catalunya).
Acció colonial.
L’activitat de la representant del govern Rajoy a Catalunya és un veritable cant a l’entesa. Una crida permanent a la tercera via. Un deler federalista. Presumpta malversadora massiva de fons públics, aquesta setmana hem sabut que l’exdiputada del Partido Popular ha interposat al llarg del seu mandat 267 procediments judicials contra ajuntaments catalans per coartar la seva llibertat d’opinió política i d’associació, per impedir-los prestar serveis o per obligar-los a penjar la bandera espanyola a les dependències municipals. A hores d’ara, en 64 casos, els tribunals ja han rebutjat les seves actuacions, que només busquen ofegar la veu dels discrepants a la piconadora espanyola i imposar uns símbols. I a mesura que ella els fa onejar més grans en tamany, una majoria més àmplia de catalans els deixa de sentir com a propis.

Pérez Rubalcaba, Alfredo (secretari general del PSOE).
Credibilitat zero.
Quan la motxilla de les accions polítiques del passat recent pesa tant i tant, la credibilitat és impossible. Les enquestes així ho acrediten: el Partido Popular declina a gran velocitat però els socialistes espanyols no recullen ni un suport, al contrari, s’enfonsen a plom des dels pitjors resultats de la seva història. Per a una immensa majoria no són cap alternativa real. Diu el líder (provisional) dels socialistes espanyols que les fronteres no li agraden, que són de dretes. D’un simplisme rampant. Perquè allò que és realment reaccionari és que alguns pobles (segons sembla superiors) tinguin dret a mantenir-les i blindar-les (Espanya), a l’hora que acusen de voler-les construir (en tot cas, serien com les seves) als qui no les reclamen, només perquè pensen en un nou país interconnectant amb els veïns i amb el món.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.