[-171] Bestiari del procés (39): Joan Carles I, M. de los Llanos de Luna i A. Pérez Rubalcaba

Port de Barcelona










Diari de Setge del 21 de maig de 1714 (dia 301).

Joan Carles I (rei d’Espanya).
Alerta vermella.
Mitjans espanyols relaten que la proposta de Gran Coalició de Felipe González no va ser cap ocurrència formulada a cop calent. Probablement, es tracta de les primeres passes d’una idea cridada a tenir recorregut. Segons sembla, en formular-la, l’expresident espanyol venia d’una audiència amb el cap de l’Estat, al qual va exposar la necessitat d’una fórmula com aquesta a fi de prendre les mesures necessàries per liquidar el front català amb el consens dels dos grans partits espanyols, amenaçats per un esmicolament electoral futur que tindrà la seva primera baula el 25-M. González va advertir el monarca que, en cas de crisi total, només el PPSOE podrà garantir-li la continuïtat dinàstica. Signes que entrem en una fase decisiva.

Llanos de Luna, María de los (delegada del Govern espanyol a Catalunya).
Acció colonial.
L’activitat de la representant del govern Rajoy a Catalunya és un veritable cant a l’entesa. Una crida permanent a la tercera via. Un deler federalista. Presumpta malversadora massiva de fons públics, aquesta setmana hem sabut que l’exdiputada del Partido Popular ha interposat al llarg del seu mandat 267 procediments judicials contra ajuntaments catalans per coartar la seva llibertat d’opinió política i d’associació, per impedir-los prestar serveis o per obligar-los a penjar la bandera espanyola a les dependències municipals. A hores d’ara, en 64 casos, els tribunals ja han rebutjat les seves actuacions, que només busquen ofegar la veu dels discrepants a la piconadora espanyola i imposar uns símbols. I a mesura que ella els fa onejar més grans en tamany, una majoria més àmplia de catalans els deixa de sentir com a propis.

Pérez Rubalcaba, Alfredo (secretari general del PSOE).
Credibilitat zero.
Quan la motxilla de les accions polítiques del passat recent pesa tant i tant, la credibilitat és impossible. Les enquestes així ho acrediten: el Partido Popular declina a gran velocitat però els socialistes espanyols no recullen ni un suport, al contrari, s’enfonsen a plom des dels pitjors resultats de la seva història. Per a una immensa majoria no són cap alternativa real. Diu el líder (provisional) dels socialistes espanyols que les fronteres no li agraden, que són de dretes. D’un simplisme rampant. Perquè allò que és realment reaccionari és que alguns pobles (segons sembla superiors) tinguin dret a mantenir-les i blindar-les (Espanya), a l’hora que acusen de voler-les construir (en tot cas, serien com les seves) als qui no les reclamen, només perquè pensen en un nou país interconnectant amb els veïns i amb el món.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)