[-172] Bestiari del procés (38): J. Fernández Díaz, J. de Godó i F. González

Boí-Taüll
Diari de Setge del 20 de maig de 1714 (dia 300).

Fernández Díaz, Jorge (ministre de l’Interior espanyol).
Bomber piròman.
El ministre més llefiscós del present govern espanyol amenaça ara amb limitar la llibertat d’expressió a les xarxes socials. La memòria els posa en alerta: som en campanya electoral i els fan por. De fet, qualsevol expressió de discrepància. Es tracta d’aprofitar el clima creat per l’assassinat de Lleó per fer passar bou per bèstia grossa, de confondre la ja existent capacitat de persecució penal i, fins i tot, el judici moral que mereix qualsevol expressió que atempti contra la dignitat dels altres, amb el dret a exercir-ne una mena de control preventiu. És una idea molt, molt xunga, especialment, provenint d’algú amb el nivell moral del ministre de l’Interior, especialitzat en la guerra bruta contra nosaltres. Fer-lo a ell guardià del ramat és tant com lliurar-nos directament als llops.

Godó, Javier de (comte de Godó i president del grup del mateix nom).
Perdent gas.
Aquesta setmana el panorama dels mitjans ha rebut un sotrac important amb la retirada del projecte, per part de la Generalitat, consistent a lliurar a mans del Grup Godó el suculent pastís publicitari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: la marxa enrere suposa un èxit de la mobilització dels treballadors de l’ens, però també un seriós toc d’atenció al viratge, enfollit en pro de la tercera via, emprés per “La Vanguardia” sota la nova direcció d’en Màrius Carol. Curiosament, la notícia va saltar al dia següent d’una enquesta fantasma (com totes les del diari, que mai publica la informació d’abans de la cuina) en la qual, el mateix responsable va reconèixer sense manies que havia rebaixat la intenció directa a favor del Sí, que superava fins i tot la registrada pel darrer baròmetre del CEO.

González, Felipe (expresident espanyol).
Rebentar el PSc.
Ell sol, el personatge a qui continuen votant directament milers i milers de catalans d’edat avançada i baix nivell cultural a determinats indrets del país, tira pel dret, encara que signifiqui carregar-se la campanya dels socialistes catalans. Si causa hilaritat la cínica crítica de les retallades als cartells, bàsicament, perquè les van iniciar ells mateixos (amb reforma de la Constitució inclosa per blindar-les), ara l’expresident espanyol apunta a un govern de coalició amb els populars, tot i que el lema de campanya del PSc és “aturem Rajoy”. De traca. Pel que fa a la qüestió nacional, a més, ja se sap, es tracta d’aturar Rajoy, amb qui en realitat van de la mà per impedir-nos decidir el nostre futur polític democràticament. Alegria.

Comentaris

  1. "ESPAÑA= PARTIDO
    JUSTICIA SOCIAL= ITT...PEÑS MILITANS,ESCLAR
    RECOLZAMENT= TRACTE DE PREFERENCIA.....AXI ANEM TIRANT

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas