Ves al contingut principal

[-172] Bestiari del procés (38): J. Fernández Díaz, J. de Godó i F. González

Boí-Taüll
Diari de Setge del 20 de maig de 1714 (dia 300).

Fernández Díaz, Jorge (ministre de l’Interior espanyol).
Bomber piròman.
El ministre més llefiscós del present govern espanyol amenaça ara amb limitar la llibertat d’expressió a les xarxes socials. La memòria els posa en alerta: som en campanya electoral i els fan por. De fet, qualsevol expressió de discrepància. Es tracta d’aprofitar el clima creat per l’assassinat de Lleó per fer passar bou per bèstia grossa, de confondre la ja existent capacitat de persecució penal i, fins i tot, el judici moral que mereix qualsevol expressió que atempti contra la dignitat dels altres, amb el dret a exercir-ne una mena de control preventiu. És una idea molt, molt xunga, especialment, provenint d’algú amb el nivell moral del ministre de l’Interior, especialitzat en la guerra bruta contra nosaltres. Fer-lo a ell guardià del ramat és tant com lliurar-nos directament als llops.

Godó, Javier de (comte de Godó i president del grup del mateix nom).
Perdent gas.
Aquesta setmana el panorama dels mitjans ha rebut un sotrac important amb la retirada del projecte, per part de la Generalitat, consistent a lliurar a mans del Grup Godó el suculent pastís publicitari de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: la marxa enrere suposa un èxit de la mobilització dels treballadors de l’ens, però també un seriós toc d’atenció al viratge, enfollit en pro de la tercera via, emprés per “La Vanguardia” sota la nova direcció d’en Màrius Carol. Curiosament, la notícia va saltar al dia següent d’una enquesta fantasma (com totes les del diari, que mai publica la informació d’abans de la cuina) en la qual, el mateix responsable va reconèixer sense manies que havia rebaixat la intenció directa a favor del Sí, que superava fins i tot la registrada pel darrer baròmetre del CEO.

González, Felipe (expresident espanyol).
Rebentar el PSc.
Ell sol, el personatge a qui continuen votant directament milers i milers de catalans d’edat avançada i baix nivell cultural a determinats indrets del país, tira pel dret, encara que signifiqui carregar-se la campanya dels socialistes catalans. Si causa hilaritat la cínica crítica de les retallades als cartells, bàsicament, perquè les van iniciar ells mateixos (amb reforma de la Constitució inclosa per blindar-les), ara l’expresident espanyol apunta a un govern de coalició amb els populars, tot i que el lema de campanya del PSc és “aturem Rajoy”. De traca. Pel que fa a la qüestió nacional, a més, ja se sap, es tracta d’aturar Rajoy, amb qui en realitat van de la mà per impedir-nos decidir el nostre futur polític democràticament. Alegria.

Comentaris

  1. "ESPAÑA= PARTIDO
    JUSTICIA SOCIAL= ITT...PEÑS MILITANS,ESCLAR
    RECOLZAMENT= TRACTE DE PREFERENCIA.....AXI ANEM TIRANT

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…