Ves al contingut principal

[-173] Les lliçons de Lleó que no interessen (#regeneració)

Diari de Setge del 19 de maig de 1714 (dia 299).

Santa Eulàlia d'Erill-la Vall
Del cas del crim de Lleó m'ha sorprès l'admirable capacitat del Partido Popular per esmunyir-se sempre a base de tàctiques de distracció. I és que, se'n poden extreure massa lliçons que no deixen en bon lloc la classe dirigent (política i econòmica) i els seus "valors" dominants. El ministre Fernández Díaz ha optat per encetar una autèntica croada contra els frikis a twitter, que res a té a veure amb la solució de les veritables xacres que han portat a un cas tan luctuós. Naturalment, estem parlant de gent que ha portat a l'extrem el seu odi, amb una conducta veritablement patològica, però, tot i això, algunes conclusions generals em sembla que en podríem treure o, si més no, debatre. De fet, el cas és com una mena d'aparador de tots els vicis d'una època de la història d'Espanya. Parlem d'una noia ben formada acadèmicament (enginyera de telecomunicacions amb estudis a Alemanya) que treballa a l'administració pública com a interina i embogeix en perdre l'oposició que hauria de consolidar-la. Especialment, perquè la seva militància política, intueixo, devia portar-la a pensar que la seva consolidació professional era gairebé automàtica.

No em direu que no és un símbol de la concepció que la majoria de la societat té de com ha de funcionar l'administració pública (a dit) i del que representen els partits polítics, especialment, els del bipartidisme espanyol (i l'antic català): ingents màquines de col·locació. La seva manca de progressió a les llistes electorals del partit és també un resultat directe de la manca d'entesa amb la presidenta provincial. Però, a més, les cròniques la situen a punt de perdre la propietat d'un pis propi situat a la part més cara de Lleó, com a resultat d'un tren de vida insostenible. És a dir, l'esclat de la bombolla immobiliària sobre una generació que no havia reparat a endeutar-se d'una manera enfollida. Finalment, l'execució de l'assassinat, l'assumeix la mare! No em direu que no hi veieu, patèticament representada, la característica sobreprotecció que tantes mares i pares actuals aboquen sobre els seus fills. En fi, em sembla que és de tot això que hauríem d'estar parlant a hores d'ara. Però, naturalment, per al poder, entès en el seu sentit més ampli, és molt millor centrar-se en twitter.

Comentaris

  1. Molt encertat. No hi veig cap descuit ni escletxa on jo hi pugui fer cap mena d'aportació.
    Aquest fet és la constatació d'un sistema de vida basat en l'"enxufisme" descarat juntament amb una prepotència descarada. Tot plegat, és resultat d'una falta d'escrúpols i mancança d'objectius d'ètica que espanten.
    A més a més, el comentari que ens aportes parlant de la sobreprotecció dels nostres fills el subscric amb tots els ets i uts.
    No és que calgui tornar a una formació d'adoctrinament nacional, però sí entrar en una crítica ferotge contra aquests comportaments sense el més mínim respecte mutu.
    Que tot és una guerra de subsistència humana? No. Es pot viure molt correctament i feliç respectant els altres, sense haver d'entrar amb les guerres dels pobres d'esperit que no hi veuen ni un ase a tres pams. M'encantaria una publicitat i comportament on es premiés la sensatesa davant de l'excitació, la provocació de les ments dèbils de criteri propi. Per exemple: No siguis cretí i no et compris aquest cotxe! T'arruïnaràs! Agafa aquest de 8.000€ nostre i tindràs millors resultats!! Senzill, no?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…