Ves al contingut principal

[-174] Bestiari del procés (37): J. Carretero, A. Colau i D. Fernández

Diari de Setge del 18 de maig de 1714 (dia 298).

Pena-roja de Tastavins
Carretero, Joan (president de Reagrupament).
Contra-exemple de futur.
L’entrada de l’exconseller Carretero en campanya ha estat de les que fan època. En un discurs que fa honor al títol del seu article (“Joc de mans”) ha acabat per concloure que tots els independentistes estem obligats a votar la candidatura europea de CiU si és que no volem posar-nos al servei de la caverna i de Duran i Lleida. Després que, el 25-N del 2012, fixés clarament la voluntat ferma (d’una àmplia majoria del país) que el procés independentista tingui un caràcter marcadament transversal, sense apropiacions personals de ningú, ni de cap força política, carregades com aquesta del doctor només fan que d’exemple perfecte d’allò que cal evitar: disparar-nos entre nosaltres, especialment, si ve marcat pel passat. Desgraciadament, les rutines no són fàcils de modificar.

Colau, Ada (activista pels drets humans a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca).
Miracle des de baix.
La trajectòria d’aquesta activista social al llarg dels darrers anys ha estat un autèntic exemple que omple d’esperança. En donar-se a conèixer, no era gens difícil connectar amb la seva denúncia, tot i la consciència de la dificultat que una reivindicació que afecta molt intensament, però no molt extensament (els desnonaments), pogués aplegar un consens social tan gran en temps de crisi, que precisament criden a l’individualisme. Però, tot i ser objectiu de les vexacions dels peons de l’establishment, amb la seva contundència i veracitat, Ada Colau ha esdevingut un veritable símbol. Ara, ha anunciat que abandona la primera línia de la PAH i que no entrarà en política. La trobarem a faltar.

Fernández, Daniel (ex-secretari d’organització del PSc).
Si volem un nou país.
El fiscal demana dos anys de presó i sis d’inhabilitació per tràfic d’influències i prevaricació per a qui fa només uns mesos era “in pectore” el número dos del partit dels socialistes, juntament amb els germans Bustos i l’alcaldessa (encara) de Montcada i Reixac Maria Elena Pérez. El primer, presumptament, va fer de mitjancer (“hay que colocarla”, deia en les escoltes telefòniques intervingudes) a fi designar, tot manipulant un concurs públic, una coneguda del segon a l’Ajuntament de la tercera. Sense dubte, una de les reformes imprescindibles que, gairebé per sí soles, justifiquen la construcció d’un nou país, és una revolució que ens porti a una administració pública conformada pels principis de mèrit i capacitat, on sigui eradicada la provisió de llocs de treball per via digital. Hi ha molta feina per davant.

Comentaris

  1. Ai, ai , ai...!!
    Carretero, Ada Colau, D. Ferdez.
    Doncs, apa, l'Ada Colau perquè l'admiro per l'espontaneïtat de la seva aparició en escena, i per la manera neta i tan satisfactòria de com es retira. Ha volgut denunciar tota la brutícia dels bancs. Ho ha aconseguit amb èxit i no en demana res de premi, almenys que jo sàpiga. Persona neta i desinteressada. Això és el què haurien de fer els polítics. Molts d'aquests fan tot el contrari.
    Un bravo per Ada Colau!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…