[-174] Bestiari del procés (37): J. Carretero, A. Colau i D. Fernández

Diari de Setge del 18 de maig de 1714 (dia 298).

Pena-roja de Tastavins
Carretero, Joan (president de Reagrupament).
Contra-exemple de futur.
L’entrada de l’exconseller Carretero en campanya ha estat de les que fan època. En un discurs que fa honor al títol del seu article (“Joc de mans”) ha acabat per concloure que tots els independentistes estem obligats a votar la candidatura europea de CiU si és que no volem posar-nos al servei de la caverna i de Duran i Lleida. Després que, el 25-N del 2012, fixés clarament la voluntat ferma (d’una àmplia majoria del país) que el procés independentista tingui un caràcter marcadament transversal, sense apropiacions personals de ningú, ni de cap força política, carregades com aquesta del doctor només fan que d’exemple perfecte d’allò que cal evitar: disparar-nos entre nosaltres, especialment, si ve marcat pel passat. Desgraciadament, les rutines no són fàcils de modificar.

Colau, Ada (activista pels drets humans a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca).
Miracle des de baix.
La trajectòria d’aquesta activista social al llarg dels darrers anys ha estat un autèntic exemple que omple d’esperança. En donar-se a conèixer, no era gens difícil connectar amb la seva denúncia, tot i la consciència de la dificultat que una reivindicació que afecta molt intensament, però no molt extensament (els desnonaments), pogués aplegar un consens social tan gran en temps de crisi, que precisament criden a l’individualisme. Però, tot i ser objectiu de les vexacions dels peons de l’establishment, amb la seva contundència i veracitat, Ada Colau ha esdevingut un veritable símbol. Ara, ha anunciat que abandona la primera línia de la PAH i que no entrarà en política. La trobarem a faltar.

Fernández, Daniel (ex-secretari d’organització del PSc).
Si volem un nou país.
El fiscal demana dos anys de presó i sis d’inhabilitació per tràfic d’influències i prevaricació per a qui fa només uns mesos era “in pectore” el número dos del partit dels socialistes, juntament amb els germans Bustos i l’alcaldessa (encara) de Montcada i Reixac Maria Elena Pérez. El primer, presumptament, va fer de mitjancer (“hay que colocarla”, deia en les escoltes telefòniques intervingudes) a fi designar, tot manipulant un concurs públic, una coneguda del segon a l’Ajuntament de la tercera. Sense dubte, una de les reformes imprescindibles que, gairebé per sí soles, justifiquen la construcció d’un nou país, és una revolució que ens porti a una administració pública conformada pels principis de mèrit i capacitat, on sigui eradicada la provisió de llocs de treball per via digital. Hi ha molta feina per davant.

Comentaris

  1. Ai, ai , ai...!!
    Carretero, Ada Colau, D. Ferdez.
    Doncs, apa, l'Ada Colau perquè l'admiro per l'espontaneïtat de la seva aparició en escena, i per la manera neta i tan satisfactòria de com es retira. Ha volgut denunciar tota la brutícia dels bancs. Ho ha aconseguit amb èxit i no en demana res de premi, almenys que jo sàpiga. Persona neta i desinteressada. Això és el què haurien de fer els polítics. Molts d'aquests fan tot el contrari.
    Un bravo per Ada Colau!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)