Ves al contingut principal

[-176] El resultat del joc brut: més gent amb pressa (#procés)

Diari de Setge del 16 de maig de 1714 (dia 296).

Taradell










Això s'està fent llarg. Molt. I espera. Som ja en plena campanya de les europees i resulta necessari començar (em penso repetir aquests dies al respecte) per afirmar que és importantíssim votar en clau de l'Europa social, política i econòmica que volem (fins i tot els qui ja no tenim clara ni la conveniència de formar part de l'estructura política de la Unió Europea), però també, molt i molt especialment, perquè el món traurà la calculadora i comptarà quin percentatge de vots hem obtingut els sobiranistes. Si anem amunt o avall. És una gran oportunitat: venim d'uns pèssims resultats en 2009, així que l'efecte creixement, si mobilitzem els milions de conciutadans de la Via Catalana, pot ser realment espectacular. I tot plegat, entre altres raons de pes, perquè això costa molt de suportar. El joc bruc diari dels aparells de l'Estat. Les canallades de la premsa cavernària. Els insults dins i fora de les xarxes socials. El desgast és enorme. Cada dia, una altra indignació i més indignitat.

No té sentit allargar-ho. De cap manera. Fa temps que em domina la sensació que ja ens ho hem dit tot, absolutament tot, i que ara només té sentit mesurar les nostres forces votant. I a partir dels resultats, acceptar la victòria de qui sigui. Diria que aquestes setmanes detecto una novetat en el capteniment de gent no excessivament polititzada que ha anat fent el pas durant aquests dos anys cap a l'opció independentista (sovint, sense reconèixer-se com a tal en sentit estricte): volen que això s'acabi ja. Estan fins al monyo de tanta hostilitat. No es replantegen la seva aposta (com fer-ho, si de l'altra banda només rebem amenaces i insults, fustigada permanent la nostra dignitat), però afirmen contundents que això no hi ha qui pugui suportar-ho gaire més. Torno al principi. Abans que posem fil a l'agulla entre l'Onze de Setembre i el 9 de novembre, ara tenim l'oportunitat de fer una gran demostració de poder, de convèncer el món que som majoria. No la desaprofitem amb l'apatia o amb l'abstenció. Si és que volem que això avanci.

Comentaris

  1. "Si vas ser capaç de mobilitzar-te per la Via Catalana ara fes el mateix per votar, que és més fàcil!"
    Aquest eslògan hauria de córrer per tot arreu.

    Sí, és necessari fer campanya per motivar i despertar la gent. Aquesta vegada, sí. Veig que hi ha molt silenci entre les files castellanoparlants. No parlo en criteris polítics, sinó de ciutadans residents però no arrelats, no identificats amb Catalunya i la seva cultura. No caldria que renunciessin al seu origen, no. Però sí que respectessin el seu lloc de residència. Tots aquests els veig molt callats, com si veiessin -al meu entendre- que no ho tenen dret a ficar-s'hi on no s'hi han identificat mai. Crec que aquests no votaran pas. Són bastants. Crec que és el vot PP-PSOE per excel·lència. Abans, per Catalunya votaven PSC.
    Si el vot identificat amb la nostra causa fa el mateix esforç que amb la Via Catalana llavores el guany el tenim molt, molt, clar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…