Ves al contingut principal

[-179] Bestiari del procés (35): S. Maldonado, M. Manchón i F. Marhuenda

Masia Freixa (Terrassa)
Diari de Setge del 13 de maig de 1714 (dia 293).

Maldonado, Salva (entrenador del FIATC Joventut de Badalona).
Compromís decisiu.
Correcamins de la lliga ACB de bàsquet (set clubs diferents en vint anys), el seleccionador català, nét d’andalusos i nascut a Sant Adrià de Besòs, diu que s’ha identificat amb l’independentisme com a conseqüència de les agressions a què ens sotmeten. Per a ell és, simplement, una qüestió de justícia. El seu testimoni és particularment rellevant per un doble motiu: perquè el món de l’esport no es propici a aquest tipus de manifestacions públiques i perquè la ciutat de Badalona (de la qual l’equip de bàsquet és buc insígnia com a entitat social) és un dels escenaris on el dependentisme pretén fer-se fort contra el procés. Considera que la selecció catalana de bàsquet podrà competir amb garanties entre les vuit millors del món: temps de recordar que la reivindicació de les nostres seleccions fou un dels primers elements del procés.

Manchón, Manuel (periodista d’EconomiaDigital.es).
Fonamentalisme legalista.
Aquest periodista, format a El Mundo, que no es caracteritza per estalviar-se qualsevol oportunitat de manifestar el seu dependentisme, va llançat en la crítica al procés. Educat i solvent, seguir-lo a les xarxes socials permet viure en directe, pràcticament, totes i cadascuna de les activitats que organitza l’espanyolisme més actiu a casa nostra. Està clar que l’insomni provoca monstres: intercanviem pensaments a les xarxes socials arran de l’enèssima conferència organitzada a casa nostra per la FAES per criminalitzar el procés, ocasió que aprofito per manifestar-li que, en tot cas, de nacionalisme perillós, l’espanyol, que no ens deixa votar. Resposta literal en un tuit mític, de traca i mocador: “El respecte a la democràcia és el que no et permet votar!”. Capgirament total de valors, això sí, en pro de la legalitat.

Marhuenda, Francisco (director de La Razón).
Caçador caçat.
Cada nit, les xarxes socials esperen amb avidesa la publicació de les portades dels diaris en paper del dia següent. A mig camí entre l’humor i la ficció, el diari de referència propietat de José Manuel Lara ofereix dia a dia una contribució inigualable a aquest gènere, gairebé sempre delirant. Molts dies, a més, es combina amb l’estratègia parlamentària del PP: com ara dijous, quan el diari portava als titulars la notícia de la impressió de butlletes per acreditar el vot dels participants a la Consulta, un fet gravíssim, especialment si tenim en compte que se celebrarà en diumenge. Aquesta setmana és notícia, sobretot perquè el director del pamflet, autèntic butlletí del govern, ha estat imputat per publicar les fotografies facilitades pel ministre Fernández Díaz amb l’objectiu d’amenaçar els jutges que justifiquin el dret a decidir dels catalans. Estic desolat.

Comentaris

  1. Ara que toques el tema esportiu parlant d'en Salvador Maldonado em ve al cap un comentari permanent del meu fill "petit". Diu des de ja fa molt temps que la lliga de futbol espanyola està manipulada. Això ja ho comenta tothom, no és pas cap novetat. Però, de molt temps abans ens deia a casa que quan el Barça es va adormir per primera vegada a mig partit, ja no sé amb quin rival, tot plegat era símptoma evident de que obeïen instruccions. Diu que les instruccions són de que toca que l'At. de Madrid guanyi la lliga i tot el què se li posi per davant.
    Aquest comentari no té res a veure amb el què ens ocupa però fa pensar de nou amb el dirigisme estatal. Diuen que el principito és amant de l'Atlético, oi? Que tothom li demana al reietó que dimiteixi, oi?
    No, si no soc mal pensat, no...!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…