Ves al contingut principal

[-180] Bestiari del procés (34): T. Forcades, J.M. García-Margallo i E. Juliana

Deltebre
Diari de Setge del 12 de maig de 1714 (dia 292).

Forcades, Teresa (promotora de Procés Constituent).
Motivació regeneradora.
La monja benedictina i l’Arcadi Oliveres han presentat aquesta setmana la proposta oficial de constitució d’una candidatura unitària de l’anticapitalisme, adreçada a ICV, EUiA i la CUP, així com als sectors descontents d’ERC i el PSc. Més enllà de l’encert o no en la data escollida, que justifiquen en funció de les dinàmiques assembleàries pròpies, cal saludar aquesta contribució a la mobilització de la ciutadania, fortament descontenta amb l’statu quo, sempre des del compromís amb la creació d’una República Catalana. Certament, l’aglutinament de totes aquestes forces en una de sola, amb el plus que confereix la Llei d’Hondt a les forces més votades, podria conferir-li un gruix comparable al de CiU o ERC. No sembla fàcil, però, que aconseguim veure reeixir la unitat d’acció de forces amb herències ideològiques i cultures organitzatives tan diverses.

García-Margallo, José Manuel (ministre d’Afers Exteriors).
Autisme cap al desastre.
Després d’algunes setmanes en les quals la vicepresidenta semblava haver relegat el seu protagonisme, el ministre espanyol d’exteriors ha aprofitat per amenaçar-nos amb un nou informe abismal arran d’una visita a la seu de l’ONU: Espanya està embrancada en la batalla per accedir a les places temporals del Consell de Seguretat, en bona part, per vetar-nos. L’acció ha coincidit amb la publicació d’un importantíssim editorial del Financial Times, la capçalera econòmica més important del món, en la qual s’exigeix a Espanya l’adopció de reformes constitucionals profundes que permetin acontentar les reivindicacions catalanes. Essencial: ni un sol retret a la part catalana, de manera que cada dia d’immobilisme espanyol és un nou gra de sorra a favor de l’acceptació de les mesures unilaterals que prendrem d’aquí uns mesos.

Juliana, Enric (director adjunt de La Vanguardia).
Equilibris desiguals.
Setmana esperpèntica la d’aquest pes pesant de l’host comtal. Pujat d’adrenalina, del bracet d’en Màrius Carol, com a conseqüència de l’esclat tercerviista de l’editorial del Financial Times, ha aprofitat per atrinxerar-se com a dur acusador dels qui han criticat desaforadament el posicionament de Raimon (de “Talibània”, els diu, genèricament), aquest referent del periodisme al servei de l’establishment ha aprofitat l’afer, com sempre, per presentar la via del mig com l’única possible. En aquest cas, per hilaritat de molts, manifestant un interès sobtat i sobretot inopinat pel manteniment de la unitat política dels Països Catalans (això sí dins l’Espanya que els prohibeix federar-se). Ben bé, com diu Quim Torra, estem veient coses meravelloses.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…