Ves al contingut principal

[-180] Bestiari del procés (34): T. Forcades, J.M. García-Margallo i E. Juliana

Deltebre
Diari de Setge del 12 de maig de 1714 (dia 292).

Forcades, Teresa (promotora de Procés Constituent).
Motivació regeneradora.
La monja benedictina i l’Arcadi Oliveres han presentat aquesta setmana la proposta oficial de constitució d’una candidatura unitària de l’anticapitalisme, adreçada a ICV, EUiA i la CUP, així com als sectors descontents d’ERC i el PSc. Més enllà de l’encert o no en la data escollida, que justifiquen en funció de les dinàmiques assembleàries pròpies, cal saludar aquesta contribució a la mobilització de la ciutadania, fortament descontenta amb l’statu quo, sempre des del compromís amb la creació d’una República Catalana. Certament, l’aglutinament de totes aquestes forces en una de sola, amb el plus que confereix la Llei d’Hondt a les forces més votades, podria conferir-li un gruix comparable al de CiU o ERC. No sembla fàcil, però, que aconseguim veure reeixir la unitat d’acció de forces amb herències ideològiques i cultures organitzatives tan diverses.

García-Margallo, José Manuel (ministre d’Afers Exteriors).
Autisme cap al desastre.
Després d’algunes setmanes en les quals la vicepresidenta semblava haver relegat el seu protagonisme, el ministre espanyol d’exteriors ha aprofitat per amenaçar-nos amb un nou informe abismal arran d’una visita a la seu de l’ONU: Espanya està embrancada en la batalla per accedir a les places temporals del Consell de Seguretat, en bona part, per vetar-nos. L’acció ha coincidit amb la publicació d’un importantíssim editorial del Financial Times, la capçalera econòmica més important del món, en la qual s’exigeix a Espanya l’adopció de reformes constitucionals profundes que permetin acontentar les reivindicacions catalanes. Essencial: ni un sol retret a la part catalana, de manera que cada dia d’immobilisme espanyol és un nou gra de sorra a favor de l’acceptació de les mesures unilaterals que prendrem d’aquí uns mesos.

Juliana, Enric (director adjunt de La Vanguardia).
Equilibris desiguals.
Setmana esperpèntica la d’aquest pes pesant de l’host comtal. Pujat d’adrenalina, del bracet d’en Màrius Carol, com a conseqüència de l’esclat tercerviista de l’editorial del Financial Times, ha aprofitat per atrinxerar-se com a dur acusador dels qui han criticat desaforadament el posicionament de Raimon (de “Talibània”, els diu, genèricament), aquest referent del periodisme al servei de l’establishment ha aprofitat l’afer, com sempre, per presentar la via del mig com l’única possible. En aquest cas, per hilaritat de molts, manifestant un interès sobtat i sobretot inopinat pel manteniment de la unitat política dels Països Catalans (això sí dins l’Espanya que els prohibeix federar-se). Ben bé, com diu Quim Torra, estem veient coses meravelloses.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…