[-180] Bestiari del procés (34): T. Forcades, J.M. García-Margallo i E. Juliana

Deltebre
Diari de Setge del 12 de maig de 1714 (dia 292).

Forcades, Teresa (promotora de Procés Constituent).
Motivació regeneradora.
La monja benedictina i l’Arcadi Oliveres han presentat aquesta setmana la proposta oficial de constitució d’una candidatura unitària de l’anticapitalisme, adreçada a ICV, EUiA i la CUP, així com als sectors descontents d’ERC i el PSc. Més enllà de l’encert o no en la data escollida, que justifiquen en funció de les dinàmiques assembleàries pròpies, cal saludar aquesta contribució a la mobilització de la ciutadania, fortament descontenta amb l’statu quo, sempre des del compromís amb la creació d’una República Catalana. Certament, l’aglutinament de totes aquestes forces en una de sola, amb el plus que confereix la Llei d’Hondt a les forces més votades, podria conferir-li un gruix comparable al de CiU o ERC. No sembla fàcil, però, que aconseguim veure reeixir la unitat d’acció de forces amb herències ideològiques i cultures organitzatives tan diverses.

García-Margallo, José Manuel (ministre d’Afers Exteriors).
Autisme cap al desastre.
Després d’algunes setmanes en les quals la vicepresidenta semblava haver relegat el seu protagonisme, el ministre espanyol d’exteriors ha aprofitat per amenaçar-nos amb un nou informe abismal arran d’una visita a la seu de l’ONU: Espanya està embrancada en la batalla per accedir a les places temporals del Consell de Seguretat, en bona part, per vetar-nos. L’acció ha coincidit amb la publicació d’un importantíssim editorial del Financial Times, la capçalera econòmica més important del món, en la qual s’exigeix a Espanya l’adopció de reformes constitucionals profundes que permetin acontentar les reivindicacions catalanes. Essencial: ni un sol retret a la part catalana, de manera que cada dia d’immobilisme espanyol és un nou gra de sorra a favor de l’acceptació de les mesures unilaterals que prendrem d’aquí uns mesos.

Juliana, Enric (director adjunt de La Vanguardia).
Equilibris desiguals.
Setmana esperpèntica la d’aquest pes pesant de l’host comtal. Pujat d’adrenalina, del bracet d’en Màrius Carol, com a conseqüència de l’esclat tercerviista de l’editorial del Financial Times, ha aprofitat per atrinxerar-se com a dur acusador dels qui han criticat desaforadament el posicionament de Raimon (de “Talibània”, els diu, genèricament), aquest referent del periodisme al servei de l’establishment ha aprofitat l’afer, com sempre, per presentar la via del mig com l’única possible. En aquest cas, per hilaritat de molts, manifestant un interès sobtat i sobretot inopinat pel manteniment de la unitat política dels Països Catalans (això sí dins l’Espanya que els prohibeix federar-se). Ben bé, com diu Quim Torra, estem veient coses meravelloses.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas