Ves al contingut principal

[-181] Bestiari del procés (33): G. Bel, M.D. de Cospedal i J. Cruanyes

Montroig
Diari de Setge del 11 de maig de 1714 (dia 291).

Bel, Germà (economista i membre del CATN).
El gran forat de la corrupció.
Coincidint amb aquests dies de precampanya la corrupció esquitxa novament l’Estat, aquesta vegada, a compte de la construcció de l’Alta Velocitat. El mític reportatge del 30 minuts titulat La festa del cel ens va mostrar fa més de dos anys, de quina manera les elits polítiques i econòmiques havien procedit al saqueig de l’Estat a compte de les infraestructures aèries. Des d’aquesta setmana sabem que la construcció de l’alta velocitat ferroviària no només constitueix ja un exemple de mala praxi en polítiques públiques, tal i com el gran Germà Bel ens il·lustra de fa anys, sinó que també, presumptament (i no gaire sorpresivament) ha estat un altre forat negre per on s’han escolat recursos preciosos que pagarem durant generacions.

Cospedal, Maria Dolores de (secretària general del Partido Popular i presidenta de Castella-la Manxa).
Que segons qui et digui feixista.
La intervenció pública en un míting de precampanya per a les europees a Guadalajara confirma que, molt probablement, el partit que governa Espanya prendrà els catalans com a gran boc expiatori: en efecte, si la ultradreta europea concentra els seus atacs en els immigrants, l’espanyola ens té a nosaltres per cohesionar i mobilitzar el seu electorat. Cospedal, ras i curt, diu que els sobiranistes som uns feixistes. A mi m’agafa de visita a Toledo, la capital de la comunitat que governa Cospedal, mentre veig als aparadors d’una botiga, en ple centre de la ciutat (en absolut excepcional), clauers amb l’efígie del Caudillo i tota mena de símbols franquistes, flanquejats per figures del mateix Franco, José Antonio i Adolf Hitler.

Cruanyes, Josep (advocat i membre de la Comissió de la Dignitat).
Temes per a la negociació del divorci.
Després d’una llarga mobilització ciutadana i política, en 2005 s’assolí l’aprovació d’una llei estatal que organitzà el retorn a la Generalitat de Catalunya i als particulars de la documentació confiscada per les tropes franquistes durant l’ocupació de Catalunya el 1939. Tot i que, com ens recorden cada dia, cal complir la legalitat per damunt de tot, l’actual govern espanyol manté a hores d’ara bloquejat el lliurament de la documentació encara pendent de devolució. La norma, a més, no va incloure els arxius confiscats a les institucions municipals: per aquest motiu, els 43 Ajuntaments catalans afectats han anat demanant individualment a l’Estat el seu retorn. Per desgràcia, em fa l’efecte, aquest serà un dels temes que haurà d’esperar a la taula de negociació del repartiment dels actius i passius durant el procés d’independència.

Comentaris

  1. Permeteu-me que avui faci una excepció i comenti una pel·lícula-documental (mini-sèrie de TV de dos capítols reunits en només tres hores seguides sobre els Judicis de Nuremberg) i que vaig veure ahir. Em va impressionar una frase: "Potser el problema amb els alemanys sigui una certa falta d'empatia comuna en tot el país". Això dit per un militar psicòleg jueu nord-americà. Com per reflexionar-hi una bona estona. Almenys per a mi.
    Si acceptem que dos no es barallen si un no vol, si aquest segon no té cap mena de sentiments envers l'altra i actua amb tot el despotisme del món, probablement a l'altra no li quedi més remei que replicar. Aquest podria ser un dels desencadenants de la justificació d'aquesta agressivitat tan obedient que mostren sempre els alemanys. Ara mateix ho podem constatar, sense cap guerra física, tornant a obeir cegament les instruccions, ara de Merkel. Per què no repliquen els seus ciutadans? Obeeixen les instruccions.
    En canvi, el món llatí és tot el contrari, fins i tot potser massa. Tot és xauxa, gairebé.

    Llavores, els nostres comportaments no serien més que un senzill reflex de possibles deficiències psíquiques socials? Amb això, l'exclamació del nostre President Mas de que Espanya "manda" i Catalunya "pacta" tindria realment molt a veure amb la nostra trista realitat i que hem de solucionar d'una vegada per totes.

    Perdoneu-me, especialment en Granollacs, per haver aprofitat aquest espai per expressar aquesta reflexió fora del context del bloc. Gràcies!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.