Ves al contingut principal

[-181] Bestiari del procés (33): G. Bel, M.D. de Cospedal i J. Cruanyes

Montroig
Diari de Setge del 11 de maig de 1714 (dia 291).

Bel, Germà (economista i membre del CATN).
El gran forat de la corrupció.
Coincidint amb aquests dies de precampanya la corrupció esquitxa novament l’Estat, aquesta vegada, a compte de la construcció de l’Alta Velocitat. El mític reportatge del 30 minuts titulat La festa del cel ens va mostrar fa més de dos anys, de quina manera les elits polítiques i econòmiques havien procedit al saqueig de l’Estat a compte de les infraestructures aèries. Des d’aquesta setmana sabem que la construcció de l’alta velocitat ferroviària no només constitueix ja un exemple de mala praxi en polítiques públiques, tal i com el gran Germà Bel ens il·lustra de fa anys, sinó que també, presumptament (i no gaire sorpresivament) ha estat un altre forat negre per on s’han escolat recursos preciosos que pagarem durant generacions.

Cospedal, Maria Dolores de (secretària general del Partido Popular i presidenta de Castella-la Manxa).
Que segons qui et digui feixista.
La intervenció pública en un míting de precampanya per a les europees a Guadalajara confirma que, molt probablement, el partit que governa Espanya prendrà els catalans com a gran boc expiatori: en efecte, si la ultradreta europea concentra els seus atacs en els immigrants, l’espanyola ens té a nosaltres per cohesionar i mobilitzar el seu electorat. Cospedal, ras i curt, diu que els sobiranistes som uns feixistes. A mi m’agafa de visita a Toledo, la capital de la comunitat que governa Cospedal, mentre veig als aparadors d’una botiga, en ple centre de la ciutat (en absolut excepcional), clauers amb l’efígie del Caudillo i tota mena de símbols franquistes, flanquejats per figures del mateix Franco, José Antonio i Adolf Hitler.

Cruanyes, Josep (advocat i membre de la Comissió de la Dignitat).
Temes per a la negociació del divorci.
Després d’una llarga mobilització ciutadana i política, en 2005 s’assolí l’aprovació d’una llei estatal que organitzà el retorn a la Generalitat de Catalunya i als particulars de la documentació confiscada per les tropes franquistes durant l’ocupació de Catalunya el 1939. Tot i que, com ens recorden cada dia, cal complir la legalitat per damunt de tot, l’actual govern espanyol manté a hores d’ara bloquejat el lliurament de la documentació encara pendent de devolució. La norma, a més, no va incloure els arxius confiscats a les institucions municipals: per aquest motiu, els 43 Ajuntaments catalans afectats han anat demanant individualment a l’Estat el seu retorn. Per desgràcia, em fa l’efecte, aquest serà un dels temes que haurà d’esperar a la taula de negociació del repartiment dels actius i passius durant el procés d’independència.

Comentaris

  1. Permeteu-me que avui faci una excepció i comenti una pel·lícula-documental (mini-sèrie de TV de dos capítols reunits en només tres hores seguides sobre els Judicis de Nuremberg) i que vaig veure ahir. Em va impressionar una frase: "Potser el problema amb els alemanys sigui una certa falta d'empatia comuna en tot el país". Això dit per un militar psicòleg jueu nord-americà. Com per reflexionar-hi una bona estona. Almenys per a mi.
    Si acceptem que dos no es barallen si un no vol, si aquest segon no té cap mena de sentiments envers l'altra i actua amb tot el despotisme del món, probablement a l'altra no li quedi més remei que replicar. Aquest podria ser un dels desencadenants de la justificació d'aquesta agressivitat tan obedient que mostren sempre els alemanys. Ara mateix ho podem constatar, sense cap guerra física, tornant a obeir cegament les instruccions, ara de Merkel. Per què no repliquen els seus ciutadans? Obeeixen les instruccions.
    En canvi, el món llatí és tot el contrari, fins i tot potser massa. Tot és xauxa, gairebé.

    Llavores, els nostres comportaments no serien més que un senzill reflex de possibles deficiències psíquiques socials? Amb això, l'exclamació del nostre President Mas de que Espanya "manda" i Catalunya "pacta" tindria realment molt a veure amb la nostra trista realitat i que hem de solucionar d'una vegada per totes.

    Perdoneu-me, especialment en Granollacs, per haver aprofitat aquest espai per expressar aquesta reflexió fora del context del bloc. Gràcies!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…