Ves al contingut principal

[-183] Bestiari del procés (32): P. Navarro, H. van Rompuy i S. Vidal

Sant Jordi d'Alfama











Diari de Setge del 9 de maig de 1714 (dia 289).

Navarro, Pere (primer secretari del PSc).
Espectacle inacabable.
Aquest home és una font inesgotable d’esperpent. Després de la Camarga de la Camacho, el dependentisme ens ha ofert ara un altre vodevil amb escenari a l’atri de la catedral de Terrassa. Un afer privat que Navarro va decidir lliurement elevar a la categoria de públic només per intentar guanyar visibilitat. Sense escrúpols, admetent que no té ni idea de qui l’ha agredit, apareix als mitjans criminalitzant milions de catalans i ni els seus se’l creuen. Diu que els qui defensem la sobirania del nostre país estem crispant massa (no com els seus, que ens neguen el dret a votar). Hi ha una manera ràpida de rebaixar la tensió: deixar-nos expressar la nostra preferència política sobre el futur del país. Entretant, cal exigir l’esclariment dels fets, perquè cada detall que es conegui deixarà més en evidència la seva manca d’estatura moral.

Rompuy, Herman van (president del Consell Europeu).
Ensorrar el projecte.
L’actitud d’aquest ex-primer ministre belga constitueix el millor exemple a l’hora d’explicar perquè Europa ha arribat al punt crític on és. Compromès políticament de manera molt activa en contra de la independència de Flandes, va aprofitar aquesta setmana una entrevista a la Cadena SER per amenaçar novament els catalans amb l’expulsió de la UE. L’alternativa que ens ofereix, la que correspon a la seva experiència, la que ell ha contribuït a aplicar a Bèlgica: més competències i mitjans financers per a les regions. Defensa fèrria, doncs, de la seva posició en clau dels interessos interns del seu Estat i proposta d’imposar una solució de baix a dalt, passant completament dels anhels de la gent. Una manera de construir el futur de la Unió Europea que genera cada dia més dubtes sobre si ens interessa realment o no romandre-hi.

Vidal, Santiago (magistrat de l’Audiència de Barcelona).
Sobre el dia després.
Digueu-me hipersensible, però aquesta notícia (apareguda inicialment a El Mundo) segons la qual un grip de deu prohoms prepara una proposta constitucional per a la nova República Catalana em genera sentiments contradictoris. Sí, és cert que en el fons es tracta d’un text més, dels molts que, des de tots els àmbits convé preparar per començar a treballar després de la victòria del sí el proper 9-N. Però, a la vista de l’estafa del 1978, cal que nosaltres fem un procés molt, però molt diferent. Que la gent no torni a trobar-se un plat cuinat pels de dalt. Cal discutir punt per punt, de forma escrupolosament democràtica, assegurant la participació de tothom. I crear una norma suprema flexible, adaptable als temps. És a dir, tot el contrari a la Constitució espanyola actual.

Comentaris

  1. Intento comentar els tres citats d'avui, i podríem dir que resulta complex:

    1) Respecte d'en Pere N. poc més es pot dir com no sigui per lamentar el desprestigi que suposa per un PSC més difunt que no pas altra cosa, provocat pel cop de micro-estat dins d'un Partit que havia tingut molt pes a Catalunya. Matar un Partit des de dins de casa resulta molt lamentable.

    2) D'això d'en Rompuy, doncs mireu, el que lamento és veure també -igual que amb el PSC- una UE tan desfeta. La ineptitud d'aquesta dreta o socialistes (tant hi fa!) que estan a mans dels especuladors econòmics m'avergonyeixen. El pitjor encara serà si guanyen les dretes extremes on la criminalització de tots podrà ser un fet.
    3) I, que si uns jutges preparen una possible Constitució de la nova Rep. Catalana, doncs, com no sigui penjant d'internet les diverses propostes per anar-les analitzant els qui siguin prou qualificats, no sé com es pot fer que alhora no provoqui que se'ls pugui perseguir per provocar una situació molt més delicada de la que ja patixen.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…