[-184] Bestiari del procés (31): D. Fernández, J. López Alegre i Loquillo.

Diari de Setge del 8 de maig de 1714 (dia 288).

Sants Just i Pastor (Barcelona)
Fernández, David (diputat de la CUP).
Presència reforçada (i desaprofitada?).
El portaveu parlamentari i l’organització de l’Esquerra Independentista antisistema surten especialment reforçats del darrer baròmetre del CEO. David Fernández aconsegueix ser per primera vegada el líder polític més ben valorat (fet especialment meritori des d’una formació minoritària). Però, alhora, la CUP assoleix índexs de suport molt rellevants (entre 7 i 9 diputats) a les eleccions al Parlament de Catalunya (on la seva intenció de vot directa supera la del PSc!) i fins i tot a unes Generals espanyoles, a les quals obtindria representació. Aquest creixement demoscòpic general reforça la impressió de l’error comès fa algunes setmanes (per al procés i per a l’organització) de renunciar a participar en la batalla pel front europeu on, precisament, tantes coses tenen a dir.

López Alegre, Joan (historiador que exerceix de director de comunicació).
Intoxicació a raig.
La setmana va començar amb l’habitual (i explosiva) tertúlia matinal dels dilluns a Can Basté. Un dels personatges clàssics és l’exdiputat del Partit Popular de Catalunya, ara proper a qualsevol altre moviment o partit espanyolista de nova implantació. En aquesta oportunitat, naturalment, va aprofitar l’episodi Navarro per carregar contra el procés. Afirma que, si continuem endavant, com podem pensar que milers de catalans acceptaran perdre la seva nacionalitat pacíficament. Ningú (la Rahola, pujada a la parra, no dóna a l’abast) no encerta a replicar-li que l’únic que parla de retirar nacionalitats espanyoles a la futura República Catalana és en García Margallo i que parlar de resistència violenta a la decisió democràtica de la majoria significa, directament, intimidar. Prou de mentir (de fer-nos responsables fins i tot de les represàlies que ens prometen!) i d’amenaçar.

Loquillo (cantant).
Insultar és de covards.
Està de promoció i la vida de l’artista és dura, molt dura. Ho hem viscut darrerament en altres casos: no fa gaires setmanes amb els Morancos. L’afer català traspua fàcilment en les entrevistes i els periodistes intenten que l’opinió dels artistes formin part també de l’escenari mediàtic. Aquesta setmana Loquillo ha anat de bolos pels mitjans a Madrid i Barcelona i ha procurat, arreu, fer-se el simpàtic amb cada interlocutor. Pujat a l’estratègia de l’insult de la caspa espanyola, a l’ABC va comparar la Consulta amb el nazisme, per després negar-ho a RAC1. Quan el diari madrileny va fer públic l’àudio original de l’entrevista ha quedat ben retratada la seva immoralitat doble: injuriós i mentider. També, que és molt difícil mantenir cap doble joc com el seu perquè ja és evident que som dos països diferents.

Comentaris

  1. Quan parles d'en David Fdez. reflexiono (no pas gaire!) sobre la qüestió de la gran diferència que hi ha de sempre entre l'electorat català i l'espanyol. A Espanya hi veig una profunda anèmia, misèria mental. A Catalunya, aquesta diversitat enriqueix i permet oxigenar les diverses voluntats de país. S'hi acostaria Izquierda Unida al què proposa en David? No crec.

    D'aquí ens vénen els problemes de la nostra relació amb Espanya: No tenen ànim polític. No en saben i no sembla que ho hagin de corregir. És un poble pobre i empresonat en sí mateix. Són súbdits. En fi, tindrem els nostres problemes propis com tothom però almenys respirem pels porus, que és vida!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas