Ves al contingut principal

[-185] I, de sobte, tot encaixa (#Navarrogate)

Ca l'Ardiaca (Barcelona)
Diari de Setge del 7 de maig de 1714 (dia 287).

Si l'heu seguit, ben segur, recordareu com Pep Guardiola explicava que, en preparar els partits, davant la pantalla, tancat als soterranis del Camp Nou, hi havia un moment sublim en el qual hi veia clar. Un clic que il·luminava la clau per fer mal al contrari. Capficat com estic en analitzar-ho tot en termes polítics, he de reconèixer que ahir, tot dinant, parlant amb els companys de feina (gent que toca més de peus a terra), comentant les apreciacions radiofòniques de Xavier Sala i Martín, he vist de cop la llum. Imaginem-nos que en Pere va un diumenge, en família, a la comunió d'una neboda. Que una amiga molt amiga, amb qui de fa anys té una història (i potser a la qual ha promés ja mil vegades de deixar la seva dona), no pot reprimir-se davant la seva estampa pública de marit feliç i (com diria Flotats) s'abraona sobre ell, alta com és i enjoiada com va, li diu "grandíssim fill de puta" i li etziba una cop que l'encerta no gaire de ple al crit de "tu ja saps perquè te'l foto".

Imaginem que en Pere, sorprès i desesperat a parts iguals, troba que ha de justificar-se urgentment davant la seva dona. Que, atesos els insults i les mirades rebuts al carrer en dies anteriors, un resort automàtic l'empeny a parapetar-se darrere la tensió política del país. Imaginem que, per donar més credibilitat a la seva excusa, temerós que no coli (perquè les dones tenen un nas molt fi), decideix fer-ho públic i iniciar una ronda pels mitjans per victimitzar-se. Imaginem que la família de l'agressora i la de l'agredit es coneixen de sobres, però decideixen no fer-se mal mútuament. Imaginem que passa una setmana i resulta (sorprenentment!) del tot impossible esbrinar la identitat de la senyora de mitjana edat de Terrassa, assistent a la comunió, familiar d'un dels nens participants, que en Pere jura i perjura que no sap qui és. Imagineu tot això i veureu que és molt més versemblant que qualsevol altra història que hagueu sentit des del dia dels fets. Ep, però és només pura imaginació.

Comentaris

  1. Doncs, la meva "percepció de la realitat" (!) ja anava per aquí. No ho concretava tant però sí que ja suposava (tot són conjectures!) que hi havia gat (o gata) amagat. Que les mentides sempre han de tenir més consistència per poder-les fer creïbles. En fi, pobre Navarro, que la seva caiguda és de vertigen i seguirà fins avergonyir profundament els seus pocs seguidors que té.

    ResponElimina
  2. Des del primer dia que jo ja ho deia que era la amant, he de reconèixer que jo ho deia de broma.
    Ara que ben mirat, la cosa està agafant volada

    ResponElimina
  3. Crec que la teoria més plausible es que es tracta d'alguna cosa de quan ell era alcalde. Res que veure amb el sobiranisme, encara que ella sigui indepe o no. En una ciutat relativament petita com Terrassa aquestes coses poden passar.

    El que em sembla més estrany és que ella no hagi decidit apareixer per aclarir els fets i em dóna la sensació que el tema s'estirarà com un xiclet fins que la gent s'oblidi i el PSC surti més o menys ben parat i la gent no recordi q va fer servir una estratègia mooolt bruta per aconseguir una mica de protagonisme

    ResponElimina
  4. Si no ha aparegut és que la dona deu ser casada

    ResponElimina
  5. Dons deixem dir-te que "has vist la llum" un xic tard.
    Quan varem sentir la "bona nova", vaig fer aquest mateix comentari i la meva muller hi va afegir que potser la dona era la esposa del amant del "pobre" Navarro (no ens estem pas de res).
    El que queda per saber es quin paper hi te el gos... Ahh no hi ha cap gos?....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…