Ves al contingut principal

[-186] Bestiari del procés (30): M. Casals, N. Corredor i J.A. Duran i Lleida

Priorat
Diari de Setge del 6 de maig de 1714 (dia 286).

Casals, Muriel (presidenta d’Òmnium Cultural).
Temps de dir prou.
En un pas més cap al desmantellament de la poca autonomia que ens quedava, aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos del departament d'Ensenyament, la direcció i les AMPA de les cinc escoles forçades a impartir el 25% de les classes en espanyol pel fet que un sol alumne ho demani. La consellera Irene Rigau ha afirmat que recorrerà al Tribunal Suprem. La coordinadora d’entitats cíviques i educatives Somescola, sota l’empara d’Òmnium Cultural, ha fet una crida a participar a la mobilització del proper 14 de juny en defensa del model lingüístic català a l’escola. Francament, som ja en temps de desacatar les disposicions del supremacisme castellà togat que imposen la voluntat individual dels castellanoparlants per davant dels altres ciutadans, les autoritats escolars i educatives i el Parlament del nostre país.

Corredor, Nacho (politòleg).
Sense pressa per canviar l’statu quo.
Jove promesa de la via del mig, la seva irrupció als mitjans confirma que (al mateix temps que el seu suport entre els electors toca fons a les enquestes) no hi ha camí més directe a la notorietat pública que abraçar el dogma federalista. Practicant la seva habitual equidistància entre víctima i botxí, aquesta setmana l’hem escoltat una vegada més criticar agrament el fet d’haver fixat data i pregunta per al 9-N. A més de les sospites que porten a creure que el que li molesta en realitat és el fet de voler votar sobre la independència, resulta sorprenent la seva dificultat per comprendre que, per a molts sobiranistes, la pressa per disposar dels nostre estat es deriva directament dels escruixidors nivells d’atur, pobresa i exclusió que afligeixen milions de compatriotes.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’UDC).
El gran sapador de l’establishment.
Al llarg del cap de setmana passat totes les candidatures iniciaven oficialment la precampanya de les eleccions europees. Fidel a la cita, com sempre (ha estat gairebé unànimement subratllat pels principals opinadors sobiranistes), el Gran Sapador no va desaprofitar l’oportunitat de generar confusió, amb l’objectiu de dinamitar les opcions electorals de Ramon Tremosa. El 25-N té tota l’aparença de repetir el 25-M. Compta com a instrument privilegiat per fer-ho amb el diari comtal, que li va proporcionar la portada i dues pàgines senceres a l’interior, amb entrevista de Màrius Carol en persona. Ara es tracta de dessagnar el principal partit del Govern català per provocar una revolta interna. Entretant, el de la Franja es postula sense manies per encapçalar un nou projecte d’objectiu inequívoc: adormir el país fins a aconseguir-li una mort dolça.

Comentaris

  1. Aquesta coalició entre UDC i CDC la veig morta. L'ha matat en D-Ll sense cap profit nacional, de club, ni personal. No l'entenc. Que s'en vagi amb els PPs, home! Això li deu resultar massa vulgar i no s'hi vol barrejar. Doncs, que s'ho faci mirar. Que fundi l'enèsim partit català que es digui Classe Selecte de Catalunya. No, Partit Botifler, no! Això li molesta molt! Classe Selecte de Catalunya, sí.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…