[-186] Bestiari del procés (30): M. Casals, N. Corredor i J.A. Duran i Lleida

Priorat
Diari de Setge del 6 de maig de 1714 (dia 286).

Casals, Muriel (presidenta d’Òmnium Cultural).
Temps de dir prou.
En un pas més cap al desmantellament de la poca autonomia que ens quedava, aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos del departament d'Ensenyament, la direcció i les AMPA de les cinc escoles forçades a impartir el 25% de les classes en espanyol pel fet que un sol alumne ho demani. La consellera Irene Rigau ha afirmat que recorrerà al Tribunal Suprem. La coordinadora d’entitats cíviques i educatives Somescola, sota l’empara d’Òmnium Cultural, ha fet una crida a participar a la mobilització del proper 14 de juny en defensa del model lingüístic català a l’escola. Francament, som ja en temps de desacatar les disposicions del supremacisme castellà togat que imposen la voluntat individual dels castellanoparlants per davant dels altres ciutadans, les autoritats escolars i educatives i el Parlament del nostre país.

Corredor, Nacho (politòleg).
Sense pressa per canviar l’statu quo.
Jove promesa de la via del mig, la seva irrupció als mitjans confirma que (al mateix temps que el seu suport entre els electors toca fons a les enquestes) no hi ha camí més directe a la notorietat pública que abraçar el dogma federalista. Practicant la seva habitual equidistància entre víctima i botxí, aquesta setmana l’hem escoltat una vegada més criticar agrament el fet d’haver fixat data i pregunta per al 9-N. A més de les sospites que porten a creure que el que li molesta en realitat és el fet de voler votar sobre la independència, resulta sorprenent la seva dificultat per comprendre que, per a molts sobiranistes, la pressa per disposar dels nostre estat es deriva directament dels escruixidors nivells d’atur, pobresa i exclusió que afligeixen milions de compatriotes.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’UDC).
El gran sapador de l’establishment.
Al llarg del cap de setmana passat totes les candidatures iniciaven oficialment la precampanya de les eleccions europees. Fidel a la cita, com sempre (ha estat gairebé unànimement subratllat pels principals opinadors sobiranistes), el Gran Sapador no va desaprofitar l’oportunitat de generar confusió, amb l’objectiu de dinamitar les opcions electorals de Ramon Tremosa. El 25-N té tota l’aparença de repetir el 25-M. Compta com a instrument privilegiat per fer-ho amb el diari comtal, que li va proporcionar la portada i dues pàgines senceres a l’interior, amb entrevista de Màrius Carol en persona. Ara es tracta de dessagnar el principal partit del Govern català per provocar una revolta interna. Entretant, el de la Franja es postula sense manies per encapçalar un nou projecte d’objectiu inequívoc: adormir el país fins a aconseguir-li una mort dolça.

Comentaris

  1. Aquesta coalició entre UDC i CDC la veig morta. L'ha matat en D-Ll sense cap profit nacional, de club, ni personal. No l'entenc. Que s'en vagi amb els PPs, home! Això li deu resultar massa vulgar i no s'hi vol barrejar. Doncs, que s'ho faci mirar. Que fundi l'enèsim partit català que es digui Classe Selecte de Catalunya. No, Partit Botifler, no! Això li molesta molt! Classe Selecte de Catalunya, sí.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas