Ves al contingut principal

[187] Bestiari del procés (29): M. Alonso, J. Argelaguet i F. Báñez

Xerta (Baix Ebre)
Diari de Setge del 5 de maig de 1714 (dia 285).

Alonso, Matías (secretari general de Ciudadanos).
De bracet dels de sempre.
Una part important del nacionalisme espanyol, la que cavalca més decididament sobre el populisme, ha decidit aprofitar la diada del Primer de Maig per carregar (ara, què fàcil) contra els sindicats, arran del seu suport insubornable al Dret a Decidir. Aquest diputat/militar de C’s els ha acusat de defensar els interessos de “l’oligarquia separatista”. La campanya, preparada amb l’atac aeri d’opinadors com ara l’escriptor Javier Pérez Andújar als mitjans de la “premsa progressista”, està a l’alçada d’afirmar que les vaques volen. Dos dies abans, Albert Rivera i Javier Nart presentaven la seva candidatura europea al Real Club de Polo de Barcelona, en un sopar de 38 € el cobert. Els qui van de la mà de La Caixa, el Grup Godó i el Foment del Treball Nacional acusen els altres de donar suport a l’oligarquia.

Argelaguet, Jordi (director del CEO).
Consolidant posicions.
Els gurús del dependentisme va apressar-se a interpretar el darrer baròmetre del CEO com un senyal d’estancament sobiranista. Certament, des de l’estiu de 2012 no sembla que existeixin canvis notables en una majoria que se situa (en el resultat d’una Consulta) entre el 55-65% a favor del sí i el 35-45% de no. Res no esta decidit, però l’avantatge es revela cada dia més sòlid. El joc brut, les amenaces i tots els arguments en negatiu del dependentisme no sembla que facin forat. Fins i tot un 44,9% dels enquestats han assumit una hipotètica exclusió inicial de la UE sense que aquest fet tingui impacte apreciable sobre el resultat de la Consulta. Entretant, les perspectives dels partits que donen suport al procés se situen entre els 90 i el 95 diputats en un futur Parlament (ara 87), més de dos terços. Beneït estancament!

Báñez, Fátima (ministra espanyola de Treball).
Trilers amb cartera.
Cal tenir la cara de ciment armat per visitar Catalunya i dir-les de l’alçada de la ministra. A la vista dels resultats de les polítiques impulsades des de la seva cartera podríem pensar en incompetència, però no, no us enganyeu és mala fe. Afirma que Catalunya ha tingut en 2013 un dèficit de la Seguretat Social de 4.000 MEUR i que si els nostres aturats i pensionistes cobren prestacions és gràcies a la solidaritat de la resta dels espanyols. Oblida esmentar que el dèficit de la resta de comunitats és, com sempre, molt més gran, i que a una banda i altra es cobreix a base d’un endeutament que nosaltres hem d’assumir (atesos els superàvits acumulats d’anys anteriors) només perquè depenem d’Espanya. Són petits detalls, però tant se dóna, en el punt on som, a la veritat que la bombin.

Comentaris

  1. "Fins i tot un 44,9% dels enquestats han assumit una hipotètica exclusió inicial de la UE sense que aquest fet tingui impacte apreciable sobre el resultat de la Consulta".

    Aquest paràgraf el trobo molt important. Acceptem que podem patir un trasbals econòmic. D'acord. Però, per a mi i per molts altres pel què veig, és tant fort el meu emprenyament que he anat acumulant des de l'inici de la democràcia espanyola, que ja no m'importa passar gana durant un temps. Ja ens refarem. Però, almenys, tindré la tranquil·litat de poder dormir tranquil de que ja deixaré de rebre insults i tergiversacions i prohibicions per ser català.
    Sóc el català emprenyat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…