Ves al contingut principal

[-188] El darrer #CEO (2): els efectes de la pregunta doble

Diari de Setge del 4 de maig de 1714 (dia 284).

11 de Setembre de 2012











D'ençà del 12 de desembre de l'any passat, quan quatre grups del Parlament de Catalunya, representants d'una clara majoria del país, van acordar la pregunta i la data de la Consulta, s'ha discutit molt sobre l'efecte concret que la introducció d'una doble qüestió podia provocar en el resultat final. Cal dir, com a prèvia, que aquesta pregunta complexa (doble o encadenada, com es vulgui), d'entrada, va fer possible l'acord, segons sembla, impossible davant d'una pregunta dicotòmica i més clara com la que defensava inicialment el sobiranisme estricte. Sembla raonable afirmar que la majoria dels opinadors sobiranistes s'han expressat des d'aleshores en el sentit que oferia el perill greu de dividir el vot pel sí i de dificultar, per tant, una majoria clara. Des de que el CEO va començar a preguntar sobre el resultat d'un hipotètic referèndum d'independència, el sí havia anat creixent del 42,9% del juny del 2011 al 57% del novembre de 2012, mantenint després una forta estabilitat al voltant del 55% del total de la mostra. Per la seva banda, el no havia caigut des del 28,3% de l'inici al 20,5% del novembre de 2012, per tornar a remuntar des d'aleshores (això sí, amb alts i baixos) fins a un 22,1% el novembre d'un any més tard.

Aquest era l'escenari en el moment d'introduir la nova pregunta doble del 9-N: sobre qui impacta més negativament? En termes absoluts, és clar que el sí cau 7,6 punts fins el 47,1% a la doble pregunta Sí+Sí, però el no original estricte també ho fa en 2,8 punts i obté només el 19,3% dels sufragis. En termes relatius al pes de cadascú, això vol dir que el comportament d'uns i altres és gairebé idèntic: un 86,1% dels antics partidaris del Sí passen ara al Sí+Sí i un 87,3% dels del no es mantenen en el no a seques. La doble pregunta, però, té també impacte sobre els qui no es defineixen o no volen participar: en presentar un escenari concret i per tant més proper, els abstencionistes es redueixen d'un 41,4% (del 15,7 a l'11,1%); també, però, davant la major complexitat de la nova pregunta acordada, els qui dubten (sota la fórmula no sap/no contesta) creixen d'un 80,6% passant del 6,2 a l'11,2%. En definitiva, crec que cal considerar l'impacte menor. De fet, si de cas, manifesta clarament la solidesa del decantament independentista del país: gairebé nou de cada deu partidaris del sí, es mantenen en la seva preferència tot i obrir-los una via d'encaix irrealitzable amb Espanya.

Comentaris

  1. Mentrestant, els alemanys diuen que quan passi la crisi, també ens cauran les ganes d'independència. No saben gens el què es diuen o estan molt mal informats. Aquesta última no me la crec. Per tant, això ha de voler dir que no poden entendre la persecució que patim contra Catalunya.
    Ara, surt en De Guindos dient que quan passin les eleccions de la UE obrirà negociacions econòmiques amb Catalunya. Vas bé, cirerer!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…