[-189] El darrer #CEO (1): la demolició demoscòpica de la Tercera Via

Diari de Setge del 3 de maig de 1714 (dia 283).

11 de Setembre de 2011











La primera onada del 2014 del Baròmetre d'Opinió Política del CEO ha servit per ratificar la decantació clarament majoritària de la societat catalana en favor de la independència de Catalunya. Confirma la impressió que tot el peix és venut des de fa un parell d'anys i que, ara, cal bussejar molt en les dades per extreure'n conclusions gaire originals. Avui i demà us oferiré les que em semblen més destacades. Com sempre, qualsevol consideració sobre l'enquesta ha de partir de la comparació amb els estudis anteriors. Només les tendències són demoscòpicament il·lustratives de la realitat. No val agafar una dada aïllada i elevar-la a categoria, tal i com, en el fragor de la batalla, acostumen a fer molts polítics i opinadors. A un servidor, del darrer CEO (potser, diuen els experts, encara més sòlid, arran del canvi del sistema d'enquesta telefònica a presencial), m'ha cridat l'atenció sobretot l'eloqüent ensorrament de la Tercera Via que assenyalen molt clarament diversos indicadors. No només el fet que una clara majoria de catalans ja no esperi cap oferta d'Espanya (64,7%), sinó que un parell de dades molt connectades sentimentalment i ideològicament amb aquest espai partidari de l'entesa amb Espanya continuen ensorrant-se sense remei.

De fet, cal dir-ho ben clar, hi ha dos indicadors que obtenen el pitjor registre de la història dels baròmetres del CEO: el nombre de partidaris de l'Estat federal i el de gent que es considera igual de catalana i espanyola. Vegem-ho. Els partidaris de l'impossible Estat federal es queden en un 20%, el que representa una pèrdua de 10,8 punts des del febrer de 2012; en altres paraules, en els dos darrers anys, un de cada tres federalistes ha deixat de ser-ho! D'altra banda, el nombre de ciutadans d'aquest país que es considera tan català com espanyol (31%) continua essent l'opció més nombrosa, però presenta igualment símptomes de fort esgotament. És cert que manté la distància de dos punts respecte a la dels qui se senten només catalans, però també que, d'ençà del febrer de 2012, aquest grup s'ha reduït d'11,4 punts, el que vol dir que un de quatre catalans n'ha deixat de formar part. La tasca de l'establishment en pro de la tercera via, doncs, no només compta amb la dificultat insuperable de la manca de col·laboració espanyola, sinó amb la realitat empírica d'una societat catalana farta de promeses irrealitzables, de preses de pèl.

Comentaris

  1. Bé, ja torno a estar per aquí.
    Segueixo dient que jo no hi entenc ni fava d'enquestes. Però sí que testo el soroll que hi ha al carrer. L'evidència, i és molt clara, és la de que els federalistes van de baixa i també els integristes. Entre un Pere Navarro totalment perdut, desorientat, sobretot des de la seva última atzagaiada de la plantofada, i els integristes S. Camacho, els C's, etc. i en Duran-Ll. tots aquests en conjunt no troben cap argument sòlid ni tampoc cap proposta que puguin fer arribar a una certa reflexió. Tot els és submissió, resignació. Precisament, de tot això ja en tinc el civader ple. I cada vegada n'hi ha més. El problema pot ser que algú perdi la serenitat i en vulgui fer alguna de grossa, amb el que els altres en podrien treure profit. Mentre ens mantinguem així de ferms, no em de patir gens. El camí està traçat i ja estem molt avançats en el camí.
    Em fa gràcia ara en De Guindos quan diu que ens farà una proposta... (Espaviladet el noi...)

    ResponElimina
  2. Granollacs, hi ha una cosa que no entenc. Si la tercera via demoscopicament no representa gairebé a ningú, sols en Duran, perquè a can Convergencia no surt ningú del Pinyol, a desautoritzar-lo en les seves declaracions incendiaries cap al procés. O es que els té agafats pels ous (sector negocis ) ?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas