Ves al contingut principal

[-190] Bestiari del procés (28): P. López, N. Marín i R. Martín Faixó


Fontdespatla (Matarranya)
Diari de Setge del 2 de maig de 1714 (dia 282).

López, Patxi (líder del PSOE a Euskadi).
Desvergonya per amagar on ens porten.
El cap de setmana, l’ex-lehendakari (compartint discurs amb les portades del conegut diari progressista de Madrid ABC!) tenia la immensa cara dura de prevenir-nos dels enormes costos econòmics de la independència. Ells, que fins ara, sense manies, han fonamentat la seva prosperitat econòmica, també, en part, en de la depredació cruda, massiva, colonial, dels Països Catalans. En contrast, aquesta setmana, justament, dues notícies econòmiques han vingut a exemplificar quins són els costos de quedar-nos a Espanya: la volatilització d’una part molt important del fons de garantia de les pensions (que posa en seriós risc de fallida el sistema) i l’entrada en números directament negatius dels fons de garantia dels dipòsits bancaris.

Marín, Núria (alcaldessa de l’Hospitalet).
Que res no es mogui.
Successora de Celestino Corbacho en 2008, aspira a mantenir-se en el poder en 2015 des de posicions fèrriament anti-independentistes. Sense ella i altres pesos pesants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona no s’entendria l’actual posició de la direcció del partit. Tot i contrària a la Consulta, fou la primera a iniciar una campanya en defensa del no a la independència. Aquesta setmana la CUP local, amb un encartellat, ens ha explicat de forma eloqüent perquè no vol un nou país: a ella i als seus els va de conya. Segons l’organització independentista, Marín guanya més que el president del govern espanyol, els seus sis tinents d’alcaldes més que els ministres, els seus regidors s’embutxaquen en dietes 1.707 € per ple i gaudeix de l’assistència d’una cort de 28 assessors al mòdic preu d’1,5 milions anuals. Així qualsevol defensa l’statu quo.

Martín Faixó, Rafael (aficionat del Barça agredit per la Policia espanyola).
Uns amunt, els altres encara més avall.
No hi ha dubte que el dependentisme català i el nacionalisme espanyol, enfollits en el seu pendent de degradació antidemocràtica, estan pitjant l’accelerador de la xenofòbia. Els insults a les xarxes socials es multipliquen alhora que fan bandera d’actituds violentes, sigui als espectacles esportius, sigui per part dels mateixos cossos de seguretat. Ells van a més, però nosaltres semblem ara més decidits a fer-hi front des d’una actitud digna i pacífica (la que els fa més mal), sense caure en la seva provocació constant: si la denúncia del cas idèntic d’en Jordi Mascort a la final de Copa de 2012 va rebre poc suport, ara, el país s’ha bolcat en favor d’aquest jove de Cadaqués. L’espanyolisme es radicalitza i es degrada; el sobiranisme madura i es fa moralment més solvent. Anem bé.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…