Ves al contingut principal

[-191] Els fa mooolt mal (#dependentisme)

Aldover (Baix Ebre)
Diari de Setge del 1 de maig de 1714 (dia 281).

Aprofito que avui és Primer de Maig per defensar (encara que només sigui una mica) els sindicats UGT i CCOO de Catalunya. Cal fer-ho, almenys, en reconeixement a la seva reconeguda lleialtat al país. Maurici Lucena va obrir la veda contra ells fa unes setmanes. Cou molt al nacionalisme espanyolista d'esquerres que les dues principals centrals sindicals del país s'hagin alineat de manera inequívoca amb el Dret a Decidir, és a dir, amb la sobirania de Catalunya. En definitiva, amb tres quartes parts de nosaltres, de la majoria. De totes les maneres de criticar la seva opció la més inverosímil de totes és la que va triar fa uns dies al diari El País l'escriptor Javier Pérez Andújar. Distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona, és autor de Paseos con mi madre i amenaça amb atacar el procés amb un Catalanes todos de publicació propera. Ras i curt, des d'un posat d'anarquisme sentimental, Pérez Andújar llança tota la seva cavalleria argumental contra els sindicats (ignorant els altres centenars d'entitats que formen part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir) per compartir taula amb el dimoni, és a dir, amb l'Òmnium Cultural.

I no és només que presenti l'entitat, sense matís, com un simple invent de la burgesia, obviant absolutament i radical el seu paper en la resistència cultural al franquisme, gràcies al compromís de milers de persones de tota condició social i econòmica. És que ignora voluntàriament que a l'altra banda de la taula, contra el Dret a Decidir, s'alineen en aquest moment, clarament, no només les principals forces de l'establishment, de "La Caixa" a Planeta passant pel Fomento del Trabajo Nacional (la patronal més arnada), sinó també tota l'extrema dreta (amb una presència pública creixent a Catalunya, com demostra la "nova" Societat Civil Catalana), és a dir, la que va donar suport a la Dictadura quan la gent d'Òmnium s'arriscava. Sí, es fa dur admetre que la trinxera dels contraris a la sobirania de Catalunya és una autèntica galeria dels horrors del poder econòmic i de la reminiscència feixista. S'entén molt bé la incomoditat que això provoca en l'esquerra nacionalista espanyola, però d'aquí a fer el ridícul amb articles com el de Pérez Andújar hi hauria d'haver alguna mena de distància intel·lectual.

Comentaris

  1. Encertadíssima la qualificació de "galeria dels horrors" dedicada al fornt antisobirania. I, ho dic amb malsana satisfació, veure el PSC diluïnt-se entre la carcúndia no em provoca més que alegria. Deixen orfes moltíssims ciutadans...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…