Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2014

[-131] Bestiari del procés (64): M. Pulgarín, A. Ros i X. Sardà

Diari de Setge del 30 de juny de 1714 (dia 341).

Pulgarín, Mélodie (gimnasta).
Complicar-nos la vida.
Aquesta gimnasta de 25 anys (ara, retornada a casa i a l’atur) va haver de buscar-se la vida als Estats Units per seguir competint. Motiu: que el gran Jesús Carballo només volia convocar madrilenyes per a la màxima competició internacional. Moltes vegades ens perdem en les enormes i fredes xifres de l’espoli. Per humanitzar-les, les intentem dividir per cada individu, per cada família. Però són tants i tants els escenaris personals, de les beques a l’esport, on la dependència ens frustra la vida, que només podem aspirar a trencar d’una vegada les amarres i volar lliures. I que ningú mai més, com la Mélodie en el seu dia, se senti discriminat al seu propi país només pel fet de ser català.

Ros, Àngel(alcalde de Lleida).
Error letal.
Si sorprenent va ser el posicionament de Joaquim Nadal de fa pocs dies, aquesta setmana l’alcalde Ros ens ha ofert una sessió insòlita de confiança en el “nou” …

[-132] Bestiari del procés (63): J. Fernández Díaz, E. Hernández i A. Levy

Diari de Setge del 29 de juny de 1714 (dia 340).

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol d’Interior).
Tot alhora no pot ser.
Tot i que des d’aquí ningú no les proposa, portem mesos sentint el dependentisme parlar de les altíssimes fronteres que seguiran a la independència de Catalunya. És més, de l’expulsió super propulsada a l’espai exterior que s’esdevindrà immediatament. Ja sabeu, serem un ens completament aïllat del món. Doncs, calla, no. Ara resulta que serem “pasto” de les màfies i del terrorisme internacional, una mena de base logística del mal. La nau imperial. Impressionant: les dues coses alhora! Jo només aviso que els terroristes (que ja són aquí) amb la intenció de llançar foc i destrucció sobre el món civilitzat, quan vegin que estan al bell mig de la galàxia, s’ho prendran fatal. I el més curiós de tot és que és precisament ara, sota la dependència d’Espanya, quan som una base logística de l’islamisme radical.

Hernández, Enric (director d’”El Periódico de Catalunya”).
Fer e…

[-133] Bestiari del procés (62): C. de Borbón, J. Borrell i M. Carol

Diari de Setge del 28 de juny de 1714 (dia 339).

Borbón, Cristina de (infanta d’Espanya).
Imputada breu.
Tots sabem que la justícia espanyola tancarà a pany i forrellat la seva imputació en un tres i no res. De fet, deu ser l’únic cas del món mundial en el qual un fiscal anti-corrupció actua com a advocat defensor d’una presumpta corrupta, en comptes de col·laborar a la seva acusació, en defensa dels interessos públics. Vaja, de monarquia bananera. Tot i que el seu cas serà liquidat aviat, l’interès de l’establishment per fer-la desaparèixer de l’escena ha estat manifest: desterrada de les cerimònies de proclamació de Felip VI, els mitjans dinàstics (en altres aspectes, tan amatents a renovar la imatge de la monarquia) s’han esforçat a mantenir la seva denominació d’infanta Crtistina, tot eludint referir-se a ella com la germana del rei. Subtil filigrana lingüística, si voleu, però plena de contingut.

Borrell, Josep (expresident del Parlament europeu). Elusió immoral.
De la mà d’altres 39 e…

[-134] El darrer servei d'en Duran (#procés)

Diari de Setge del 27 de juny de 1714 (dia 338).

Abans de recrear-me i recrear-nos, començaré per dir que totes les enquestes tenen un ampli marge d'error. La mostra de 800 persones és correcta, però exigeix recordar-ho. Del darrer baròmetre d'El Periódico, més enllà de la solidesa de la majoria independentista (per sobre del 60%, tot i les trampes de cuina consistents a sumar al no indecisos, nuls, blancs i gent que declara directament que no anirà a votar), destaca particularment l'enquesta que preveu el resultat d'unes eleccions al Parlament de Catalunya amb CDC i UDC presentant-se per separat. El dependentisme porta mesos, per no dir anys, especulant amb els efectes feridors que el trencament de CiU podria tenir en el procés independentista. Naturalment, donant sempre a entendre que Duran té a les mans aturar-lo, gairebé, sense despentinar-se. Espectacular. Ara, contrast demoscòpic amb la realitat, l'enquesta d'El Periódico ens indica... exactament el contr…

[-135] Un Estat que es passa pel folre les seves lleis (#PapersSalamanca)

Diari de Setge del 26 de juny de 1714 (dia 337).

El Ministerio de Cultura que dirigeix José Ignacio Wert ha anunciat que retornarà a Catalunya menys de la meitat de la documentació catalana segrestada a Salamanca d'ençà del 1939, quan fou confiscada a particulars i entitats desafectes al nou règim. Es tracta de documentació que encara roman pendent de lliurament nou anys després de l'aprovació de la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confi­scats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica (BOE, núm. 276, de 18 de novembre de 2005). L'argument emprat per negar la devolució: la sentència del Tribunal Constitucional de gener de 2013 que estableix (emparant indirectament la legitimitat dels confiscadors feixistes) que tota aquella documentació de la qual no es pugui acreditar ara l'existència de legítims hereus, haur…

[-136] Bestiari del procés (61): J. Turull i J.I. Wert

Diari de Setge del 25 de juny de 1714 (dia 335).

Turull, Jordi (portaveu de CiU al Parlament de Catalunya).
Democràcia sense subterfugis.
Ep, jo ho entenc. Es tracta de fer-se el més forts possibles a partir d’un resultat incontestable. És el que tots voldríem. Però la societat catalana és diversa, plural. I l’Estat hi posarà tota la carn a la graella a fi de fer, si més no, dubtar, tots aquells porucs catalanets que pugui. Dit això, però, crec necessari afirmar que exigir una barrera del 55% per reconèixer plena validesa al Sí-Sí en la Consulta del 9N és un error. No només pràctic (que els del no no votaran i per tant no hi haurà cas), sinó sobretot de principis: primer, perquè en democràcia sempre s’acaten les decisions de la majoria, sigui la que sigui (també, la del 51 a 49%); segon, perquè una victòria ajustada, posem de 53 a 47, si no fos reconeguda com a tal, generaria un cul-de-sac de legitimitat democràtica molt i molt discutible.

Wert, José Ignacio (ministre espanyol d’Educació…

[-137] Bestiari del procés (60): N. Parlón, A. Pastor i J. Sastre

Diari de Setge del 24 de juny de 1714 (dia 334).

Parlón, Núria(alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet).
A la fuga.
La jove líder local del PSc a Santako ha dit que nanai. Diuen que, fets els primers sondejos preliminars, ha constatat clarament que li seria impossible aplicar els canvis organitzatius i d’estratègia política imprescindibles per a reflotar el partit. A aquest fet, a més, s’hi sumava l’exigència d’abandonar l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet per cremar-se a l’estil bonzo i restar, probablement (com Pere Navarro d’aqui poc, amb la fi del lideratge i de la legislatura catalana), sense ofici ni benefici polític. Si el PSOE s’autodestrueix a bon ritme falcant el sistema dinàstic, el PSc és ja una marca completament inservible, impossible de restaurar. Les seves restes hauran d’anar reacomodant-se en els tres pols del futur: el partit de la minoria espanyola, el del centre-esquerra i el de l’esquerra alternativa.

Pastor, Ana (ministra de Foment del govern espanyol).
Supremacism…

[-138] Un Estat que encara legitima el feixisme (#PapersSalamanca)

Diari de Setge del 23 de juny de 1714 (dia 334).

Com en el cas de la immersió lingüística, una bona part del sobiranisme, durant mesos, ha decidit posar-se una bena als ulls, com si considerés que el problema no es concretaria si no se'n parlava. Si amb l'escola, durant mesos, varem escoltar que la sentència del Tribunal Constitucional de juny de 2010 no afectava la immersió, que alguns que ho denunciàvem des del minut u érem uns exagerats, amb la qüestió de la documentació catalana confiscada i segrestada a Salamanca durant més de set dècades, exactament el mateix. El gener de 2013, "casualment", quinze dies més tard d'exhaurir-se el termini dels particulars per reclamar-hi, el Constitucional va dictar una nova càrrega de profunditat contra Catalunya: la documentació de la qual no s'identifiquessin els actuals hereus no romandria a mans de les institucions catalanes (com tothom donava fins aleshores per fet), sinó que caldria tornar-la a mans de l'Estat …

[-139] Bestiari del procés (59): J.M. García-Margallo, Joan Carles I i M. Iceta

Diari de Setge del 22 de juny de 1714 (dia 333).

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Convèncer amenaçant.
És una via, sense dubte, molt eficient. La setmana s’ha saldat amb unes quantes entrevistes més del president Mas a importants mitjans estrangers (la darrera, a la CNN) i amb el vet del govern espanyol a una conferència que Carles Viver i Pi-Sunyer havia d’impartir, convidat a Brussel·les per un important think tank amb seu a la capital europea. Al ministre se’l veu fora de sí. Després d’haver estat retirat a la reserva per la vicepresidenta, l’home s’ha tornat a descontrolar aquests dies llançant-nos novament a les tenebres exteriors enmig del cruixir de dents. Subconscient traït, el diplodocus García-Margallo diu que per prendre-li la dona l’hem d’avisar: sempre tan moderns, ells, sense cap sentit possessiu, ni sexista, ni nacional. És que, amb gent així, venen moltes ganes de quedar-se.

Joan Carles I (rei emèrit d’Espanya).
Servei ben aprofitat.
Els …

[-140] Bestiari de procés (58): A. Beteta, Felip VI i Papa Francesc

Diari de Setge del 21 de juny de 1714 (dia 332).

Beteta, Antonio (secretari d'Estat d'Administracions Públiques del govern espanyol).
Conseguir el efecto.
Molta, molta barra. La cançoneta habitual del Partido Popular de no hi ha recursos, serveix per posposar ara, fins el 2016, una reforma del sistema de finançament autonòmic que hauria d’haver entrat en vigor, si no m’erro, l’1 de gener d’enguany. Es barregen deliberadament dos elements diferents: els recursos disponibles i la seva mecànica de distribució. Fins avui, amb els successius models, a base de canvis cosmètics, s’ha tendit a resultats idèntics (el famós 8% del PIB, inalterable) camuflats amb una aportació inicial extra de recursos per part de l’Estat a fi d’aconseguir l’impossible, és a dir, que semblés d’entrada que guanyaria tothom. Com la crisi ara ho fa impossible, el nou model es difereix sine die. Resultat, perpetuar el tret característic a hores d’ara més comú dels Països Catalans després de la llengua i la cul…

[-141] Bestiari del procés (57): A. Soler Sicilia i F. Vallès

Diari de Setge del 20 de juny de 1714 (dia 331).

Soler Sicilia, Albert (director de Relacions Institucionals del FC Barcelona).
Gol per l’escaire.
Enmig d’una setmana horribilis, aquesta ha estat, certament, una acció de mèrit per part del dependentisme. Regat hàbil. Recol·locació intel·ligent. Dilluns passat dimitia com a diputat del PSc al Congreso Albert Soler Sicilia, antic secretari d'Estat per l'Esport i president del Consell Superior d'Esports del govern Zapatero. La Junta Bartomeu l’ha nomenat director de relacions institucionals del FC Barcelona. D’aquesta manera, el peó de luxe de Jaime Lissavetzky, autèntic martell d’heretges contra les seleccions catalanes, l’home capaç de mobilitzar tots els recursos de l’Estat espanyol per evitar que puguem competir com a nació esportiva en l’àmbit internacional, passa a ocupar un lloc de la màxima responsabilitat en un club com el Barça, suposadament implicat amb el país. Els seus amics de Societat Civil Catalana ho celebren. …

[-142] El gran repte dels 3 milions (#9n2014)

Diari de Setge del 19 de juny de 1714 (dia 330).

Determinació contra desesperació. Cada dia és més clar, el govern espanyol no cedirà ni un mil·límetre. Tot el contrari, executa amb precisió matemàtica la seva estratègia de destrucció del sistema autonòmic per la via de l'ofec financer. Es tracta, ras i curt, de provocar la revolta contra les administracions que gestionen el gruix dels serveis públics. La tercera via, doncs, no té cap possibilitat de prosperar. Ens trobem a menys de cinc mesos per a la celebració de la Consulta i ni tan sols la gran bombolla borbònica de l'operació successòria ha aconseguit suscitar (més enllà de "La Vanguardia") cap mena de confiança en la possibilitat d'un canvi d'escenari. Els lideratges del dependentisme dissimulat, a més,  de Duran a Navarro, passant pel desertor Albert Rivera i la degradada Sánchez Camacho, ja són, o absents, o completament inservibles per assajar cap mena d'aproximació capaç d'aturar la Consult…

[-143] Bestiari del procés (56): P. Navarro i R. Rodríguez

Diari de Setge del 18 de juny de 1714 (dia 329).

Navarro, Pere (ex primer secretari del PSc).
Lideratge liquidat.
El procés continua emportant-se per davant els líders del dependentisme a Catalunya. És cert que el temps de comandament de Navarro ha estat delirant: pràcticament cap de les decisions que ha pres, des del primer dia, han estat encertades. La seva compareixença de dimissió, en la línia d’escapisme habitual: la caiguda es deu a la inestabilitat generada pel president Mas i a la traïció dels crítics; tot plegat, mentre la reforma constitucional s’està imposant com a solució (de traca). Però, no ens enganyem, amb un altre lideratge el PSc potser s’hi hauria ensorrat menys, però no som davant d’un problema de cares: l’espai polític del federalisme és cada dia més petit a Catalunya i mentre no decideixin abandonar aquella cantonada del camp serà molt difícil que generin una sola ocasió de gol. I compte que la jugada Navarro no hagi estat més que un intent dels de sempre per acabar…

[-144] Bestiari del procés (55): P. Iglesias i A. Mas-Colell

Diari de Setge del 17 de juny de 1714 (dia 328).

Iglesias, Pablo (líder de Podemos).
Irrupció descomunal.
Tot i els primers problemes de gestió de la confiança massivament rebuda (i espereu), la gent de Podem exemplifica ben bé la voladura del sistema dinàstic espanyol. Aquesta setmana, l’enquesta d’El Periódico (i la de diario.es) ha posat de relleu que la nova força de l’esquerra anticapitalista lidera la intenció directa de vot. El fet és especialment rellevant pel fet que l’elaboració del sondatge és anterior al “yo me lo guiso y yo me lo como” de la successió borbònica exprés. Si era plausible pensar en un sorpasso al PSOK (perdó, al PSOE) abans de les properes eleccions generals, ara sembla clar que, de convocar-se ara mateix, Podem ja estaria en condicions d’escombrar l’arcaic socialisme espanyol. I és precisament per això que Susana Díaz, que no és tanoca, ha decidit sortir del mig de l’escena: que s’estavelli un altre! I a Catalunya només han trobat la Núria Parlón.

Mas-Colell, …

[-145] Bestiari del procés (54): I. Guardans i J. Guardiola

Diari de Setge del 16 de juny de 1714 (dia 327).

Guardans, Ignasi (exdiputat al Parlament europeu).
Histèria i solitud.
Malalt de ressentiment, el responsable (té molt de mèrit!) del pitjor resultat de CiU en unes eleccions d’àmbit nacional en tota la història de la federació nacionalista, no perd ocasió per alliçonar el país des de les xarxes socials. Aquesta setmana, a compte del finançament de la campanya #catalanswanttovote, que ha desplegat cinc mil castellers al nostre país i a Europa. Amb la mateixa estratègia dels diaris de la caverna mediàtica, l’antic eurodiputat exconvergent va carregar contra les despeses de la iniciativa: impotents davant l’èxit i la incapacitat dels seus per organitzar cap mobilització popular digna d’aquest nom, el dependentisme es concentra, immoral com gairebé sempre, a empastifar la il·lusió i els diners que, voluntàriament i generosament, milers de catalans han posat de la seva butxaca en l’aventura. Una putrefacta barreja de misèria i incompetència.

Gu…

[-146] Bestiari del procés (53): L. Bassets i J. A. Duran i Lleida

Diari de Setge del 15 de juny de 1714 (dia 326).

Bassets, Lluís (director d’El País Cataluña).
Odi a raig.
Ho porten fatal. Els agents del dependentisme d’esquerres a Catalunya arrosseguen com una llosa el descabdellament inevitable, ferm i segur, del procés. En Bassets és dels qui més bilis congria. La seva peça d’opinió d’aquesta setmana a El País és un prodigi maximalista d’incoherència. Enmig de la seva habitual insistència en què a Europa no ens fa cas ningú, que coincideix en el temps amb l’èxit mediàtic de l’acció castellera d’Òmnium a set grans capitals europees (i amb un article sobre el paper d’en Junqueras a l’insignificant The Wall Street Journal), no només insisteix en el (tan i tan progre) monarquisme del socialisme dinàstic espanyol que col·lapsa, sinó que s’afegeix a la tesi que la Generalitat deriva de la Constitució de 1978, sense lligams amb la legitimitat de l’Estatut de 1931. En apuntar-se als Borbons amb furibund entusiasme, cal també renegar, fins i tot, del modest…

[-147] Ells als tribunals, nosaltres als carrers! (#somescola14j)

Diari de Setge del 14 de juny de 1714 (dia 325).

Humiliar. Es tracta d'humiliar-nos. No han entès que aquest poble ha dit prou a la indignitat, s'ha alçat i ha dit fins aquí hem arribat. Ells mateixos admeten que el model d'immersió lingüística funciona. Que, tot i xacres punyents com el fracàs escolar (que solucionarem a llarg termini, perquè va molt lligat al nivell de formació dels pares) ha generat un país amb igualtat d'oportunitats per tothom. Amb resultats acceptables pel que fa al domini de les dues llengües oficials a Catalunya al final de l'ensenyament obligatori. Només des del menyspreu més radical del paper dels mestres es pot passar per sobre dels criteris professionals al voltant de l'assoliment d'aquest objectiu per decretar, amb les punyetes, que cal impartir arreu un 25% de les matèries en castellà. Com si existís el dret a triar la forma i els continguts dels ensenyaments. Si ara és així, que avisin: com que sóc historiador jo també presen…

[-148] PSOK (#CanvideRègim)

Diari de Setge del 13 de juny de 1714 (dia 324).













Aquest apunt també es podria haver titulat, l'Enfonsament. El passat 25 de maig el Partit Socialista Panhel·lènic (PASOK) va obtenir el 8% dels vots i només dos dels vint-i-un diputats europeus escollits pels grecs. És el que queda d'un dels grans partits històrics de govern del continent. A casa dels nostres veïns espanyols (amb evidents repercussions a Catalunya, especialment, en determinades zones del país) van camí de viure una transformació política semblant a la de Grècia. Us prometo que aquest apunt estava en el congelador (el dia a dia, és frenètic!) fa un temps. M'atrevia a profetitzar que, d'aquí un any i mig, quan se celebrin les eleccions generals, l'emergent formació d'esquerra Podem superaria en vots al PSOE. Ara, d'acord amb les darreres enquestes electorals publicades, sembla clar que no caldrà esperar tant de temps. Els de Pablo Iglesias se situen al voltant d'un 15% dels vots i fan un fo…

[-149] Deixeu de potinejar els nostres títols (#Borbons)

Diari de Setge del 12 de juny de 1714 (dia 321).

Amb motiu de l'abdicació de Joan Carles I i de l'infeliç adveniment del seu fill Felip, han estat molts els opinadors qui s'han referit al fet que, suposadament, el nou monarca hauria de ser tractat en realitat com a cinquè, d'acord amb la numeració dels comtes de Barcelona, el títol de sobirania que habilitava els sobirans catalans, després de jurar les Constititucions, per exercir com a monarques al Principat. I no. Determinadament, no. Heu de saber que el nou hereu dels Borbons serà incontestablement VI, Felip VI, rei d'Espanya. Perquè Catalunya va perdre la sobirania per la força de les armes el 1714 i els títols dels seus monarques van desaparèixer amb ella, subsumits per dret de conquesta en els dels antics reis de Castella, a partir d'aleshores reis d'Espanya, per més que, protocolàriament, en conservessin la intitulació durant algunes dècades més. Perquè Castellà va matar la Corona d'Aragó per fer…

[-150] Bestiari del procés (52): A. Sánchez Camacho, N. Serra i E. Torres-Dulce

Diari de Setge del 11 de juny de 1714 (dia 322).
Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partit Popular a Catalunya).
Rècords d’immoralitat.
Si la setmana passada la seva conducta era retratada per Victoria Álvarez, aquesta ha aconseguit per primera vegada la reprovació d’una senadora de designació autonòmica. Una àmplia majoria del Parlament de Catalunya (amb l’abstenció del grup socialista, la formació de José Zaragoza) li ha demanat ara que plegui de la seva representació a la cambra espanyola. És el punt i final a una llarga història d’autèntica vergonya, relacionada amb una forma execrable de fer política a base d’intrigues, dossiers i mentides. Ha coincidit, a més, amb el descobriment de la filiació popular de la suposada agressora de Pere Navarro, en un altre episodi d’intoxicació que fa d’exemple lamentable de les formes més baixes de fer política. Saber que els líders del dependentisme són una colla d’immorals, també referma en les pròpies idees.

Serra, Narcís (exvicepresident d…

[-151] Bestiari del procés (51): A. Mas, A. Monteys i A. Rivera

Diari de Setge del 10 de juny de 1714 (dia 320).

Mas, Artur (president de la Generalitat).
Direcció clara.
El primer Bestiari que dedico al president Mas és per lloar el seu bon criteri a l’hora d’afrontar l’abdicació reial. Clar i contundent, necessitat de refermar la credibilitat, en la seva dura(n) competència amb els republicans, el líder de CiU va deixar clar des del primer minut que la darrera i aparatosa maniobra de distracció, la Gran Bombolla Borbònica, no farà virar ni un mil·límetre el rumb del seu executiu cap a la Consulta del 9N. Els nervis del Govern espanyol i de la premsa dinàstica denoten, clarament, l’encert de la seva posició. Amb Espanya, a aquestes alçades, confiança i credibilitat igual a zero. Ara, només falta que mantingui invariable la data del seu viatge programat de fa temps als Estats Units. Com diria la reina dimissionària, tu a Londres i jo a Califòrnia.

Monteys, Albert (dibuixant i ex-director d’El Jueves).
Vells temps per a la censura.
Aquestes coses no no…

[-152] Contra una Constitució catalana (#QualitatDemocràtica)

Diari de Setge del 9 de juny de 1714 (dia 319).

Com encara succeeix en alguns països de tradició parlamentària anglosaxona, a la Catalunya de 1714 no hi havia una Constitució, sinó Constitucions, lleis. L'arquitectura legal de la Catalunya constitucional medieval i moderna es bastí sobre l'herència del dret comú i s'anà articulant des de la invocació dels vells Usatges medievals fins a la darrera llei aprovada a la Cort general de 1705-1706. La plena sobirania legislativa que exercia el país es fonamentava en la capacitat d'aprovar lleis d'abast general només per part de la Cort general i com a resultat de l'acord entre el rei i la Terra (representada, naturalment, en els termes de l'Antic Règim). Els comtes-reis no podien dictar normes, doncs, de valor general i permanent, unilateralment. Aquell conjunt de lleis s'articulà formalment en forma de compilació ordenada en tres moments de la història moderna del país: fou en 1495, 1589 i 1704, coincidint pr…

[-153] Bestiari del procés (50): A. Costas, J.A. Duran i Lleida i E. López

Diari de Setge del 8 de juny de 1714 (dia 318).

Costas, Antón (president del Círculo de Economía).
Equilibris desesperats.
Amb motiu de la XXX Reunió del Círculo a Sitges, sí però no, el seu president, gallec prudent de posat jesuític, obria el foc de l’acceptació de la Consulta, això sí, amb l’habitual cançoneta incomprensible de legal i acordada, que atorga al Govern espanyol la capacitat il·limitada en el temps de blocar-la. Després, hem sabut que els empresaris de l’Íbex 35 estan per incorporar a la Consulta proposada per les forces polítiques catalanes majoritàries una segona urna amb una oferta de canvi constitucional que atorgui a Catalunya algunes millores d’encaix amb Espanya. Es tracta de fer bullir l’olla, naturalment, perquè els suports polítics són iguals a zero. És que l’establishment econòmic ja no és el que era?

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’UDC).
Camí de la irrellevància.
A la seva. Absolutament. Mentre CDC es debatia entre el no i l’abstenc…

[-154] Bestiari del procés (49): J. Basté, F. de Borbón i J. Cercas

Diari de Setge del 7 de juny de 1714 (dia 317).

Basté, Jordi (periodista).
Fuetada al patró.
Cal reconèixer-ho. Més enllà de la seva alçada com a comunicador (per a molts, sempre serà un locutor d’esports), aquest home és valent, valent. La ronda, feta dimarts al programa matinal de RAC1, dels quatre alcaldes de poblacions catalanes que donen nom a títols mal emprats per la dinastia borbònica actual va ser un autèntic festival. Tres alcaldes convergents (els de Balaguer, Cervera i Montblanc) i un d’Esquerra (el de Montblanc), donant estopa a la monarquia a vuit mans, demostrant empíricament com passem d’ells. Impressionant. Una bufetada descomunal al patró que va contrastar aquell mateix dia (de fet, des de dilluns) amb les tones de caspa del duet desafinat Alcázar-Carol al diari comtal (de fet, quan el tanques, t’has d’espolsar la roba, de tanta com deixa anar). En no massa temps sabrem si el senyor Godó pren represàlies. I no m’estranyaria gens.

Borbón, Felipe de (hereu de la monarquia …

[-155] Exhibir, impotents, el seu fals 85% (#RegeneracióDemocràtica)

Diari de Setge del 6 de juny de 1714 (dia 316).












El sistema dinàstic espanyol se sent ferit greument i reacciona envestint. Enfollit. Repeteix, una altra vegada (increïbles les similituds!) l'error de l'agra visita dels representants del Parlament de Catalunya per demanar la delegació de la competència per convocar un referèndum sobre la independència. Es tracta d'aplicar el seu corró parlamentari contra la realitat. Sigui contra la realitat d'una Catalunya on tres quartes parts dels seus ciutadans volen votar, sigui contra una gent de l'Estat espanyol que també ha après ara que vol decidir la forma d'estat. En fer-ho, l'establishment dinàstic se situa completament fora de la realitat del carrer, emparada per uns mitjans de comunicació antics i, talment com ella mateixa, en greu declivi (de La Vanguardia a El País), entestats a sostenir el sistema decadent, costi el que costi. El regnat de Felip VI, doncs, començarà recolzat en el bipartidisme dinàstic que c…

[-156] La Gran Bombolla Borbònica (#terceravia)

Diari de Setge del 5 de juny de 1714 (dia 315).











Des del passat dilluns, com posseïts, els dependentistes catalans s'han llançat a proclamar l'arribada, per ells tan esperada, de la Tercera Via. Després de llegir "La Vanguardia" aquests dies, cal espolsar-se la roba, de tanta caspa. Fan una presentació de la realitat pròpia d'alienígenes. Talment, com si fóssim en una monarquia absoluta i el nou rei tingués la capacitat de proposar, per la seva obra i gràcia, contra el parer dels partits (per cert, ja els únics, que li donen suport) els canvis constitucionals profunds que podrien convèncer una part dels sobiranistes (crec que francament pocs, perquè el problema principal no és de continguts, sinó de confiança) de les bondats de tornar a confiar en el pacte amb Espanya. En realitat, res de res. El darrer cartutx es cremarà, probablement, abans fins i tot de sortir de l'arma. Un canó rebregat i fumejant en mans d'un militar socarrimat d'altíssima graduac…

[-157] Una abdicació per preparar el 9N [#establishment]

Diari de Setge del 4 de juny de 1714 (dia 314).

Algunes ànimes càndides han interpretat la jugada en clau d'oferta desesperada. La Tercera via és FelipVI, diuen. No patiu, no n'hi haurà, de proposta digna, tot és simple foc d'encenalls. Un caliu destinat a apagar-se en molt, molt poc temps. A mi em sembla que aquest moviment, decidit a correcuita en un cap de setmana (amb la reina a Nova York i el príncep de viatge a l'Amèrica Central), respon bàsicament a dos paràmetres. El primer, naturalment, Catalunya. Diria que el nucli dur del poder espanyol ha arribat al convenciment que el 9-N Joan Carles I pot no ser-hi tot. Ja m'enteneu. Si més no, que no s'hi pot confiar gaire. I aquell dia, el del repte més important al poder castellà/espanyol en 300 anys, els cal afrontar-lo amb un cap de l'Estat en plenes condicions. Pel que pugui ser. Tant per aplicar mesures repressives de caire excepcional, com per a assumir col·lectivament la pèrdua de la guerra amb Catalu…

[-158] Bestiari del procés (48): J. Ortega, M. Prat i M. Tura

Diari de Setge del 3 de juny de 1714 (dia 314).

Ortega, Joana (vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Infraestructura ràpida.
Els darrers dies (encara que de manera una mica xunga, perquè se semblava a un acte de propaganda electoral del govern Mas) hem conegut l’urna i la papereta que es preparen per al proper 9N. Els detalls donats a conèixer parlen d’un engranatge en marxa, basat en els ajuntaments que hi vulguin col·laborar i en els edificis administrats directament per la Generalitat, allà on calgui. Els resultats del 25M suposaran, sense dubte, una nova embranzida important cap a la Consulta. Ara, en aquests temps de recta final que s’apropen, caldrà molta unitat i donar tot el suport a aquells qui estan preparant materialment el procés de votació.

Prat, Manuel (ex director de la Policia de Catalunya).
Mals greus que venen de lluny.
N’hi ha per llogar-hi cadires. Aquí no se’n salva gairebé ningú. Si hi ha un aspecte de la realitat que desanima a construir un nou Estat és el…

[-159] Bestiari del procés (47): I. Fainé, C. Jiménez Villarejo i O. Junqueras

Diari de Setge del 2 de juny de 1714 (dia 313).

Fainé, Isidre (president de La Caixa).
L’home del gran acord.
Estic, sorprès de mi mateix, completament en línia amb aquest eximi representant de l’establishment. Sí senyor. N’hi ha que som molt molt partidaris d’un gran acord entre Catalunya i Espanya. Concretament, entre el Regne d’Espanya i la República Catalana. Són ells, Madrid i els seus aliats, els qui volen submissió. Nosaltres, per damunt de tot, pacte. Un gran acord sobre com repartir-nos els béns, els actius i els passius, el seu deute colossal si és que no ens fan boicot. Un gran acord per garantir la doble nacionalitat dels nostres ciutadans. Per assegurar condicions de bon veïnatge. Per defensar conjuntament a Europa i al món els interessos comuns. Un gran acord. Això sí, cadascú a casa seva.

Jiménez Villarejo, Carlos (diputat electe al Parlament europeu).
Regeneració gerontocràtica.
Aquest veterà nacionalista espanyol que frega la vuitantena, l’exfiscal que va enviar gent a la …

[-160] Bestiari del procés (46): T. Bolaño, M. Carol i C. Chacón

Diari de Setge de l'1 de juny de 1714 (dia 312).

Bolaño, Toni (periodista).
Exhibicionisme de l’odi.
Valgui com a excepció: expresso aquí la meva disconformitat amb la petició de Toni Comín que l’ex home fort de comunicació del president Montilla, actualment hooligan de Ciudadanos, no gaudeixi d’espai als mitjans. Tot el contrari. Que li’n donin més i més. Tot el que faci falta. L’exhibició d’odi, agror, rancúnia i visceralitat que prodiga per escrit, en viu i en directe resulta tan repulsiva, que mereix el màxim espai. Poques persones es construeixen una auto-desqualificació moral tan bèstia i aconsegueixen tacar amb tanta profunditat les seves pròpies idees com el senyor Bolaño. Així, doncs, sí, endavant, que continuï mostrant-se tal com és. Autèntic.

Carol, Màrius (director de “La Vanguardia”).
Tercera via... d’aigua.
La cara d’en Màrius la nit electoral era un autèntic poema. No és un home avesat a dissimular. La seva expressió solcada per l’emprenyament es podia capir d’aquí a Lima…