Ves al contingut principal

[-131] Bestiari del procés (64): M. Pulgarín, A. Ros i X. Sardà

Diari de Setge del 30 de juny de 1714 (dia 341).

Pulgarín, Mélodie (gimnasta).
Complicar-nos la vida.
Aquesta gimnasta de 25 anys (ara, retornada a casa i a l’atur) va haver de buscar-se la vida als Estats Units per seguir competint. Motiu: que el gran Jesús Carballo només volia convocar madrilenyes per a la màxima competició internacional. Moltes vegades ens perdem en les enormes i fredes xifres de l’espoli. Per humanitzar-les, les intentem dividir per cada individu, per cada família. Però són tants i tants els escenaris personals, de les beques a l’esport, on la dependència ens frustra la vida, que només podem aspirar a trencar d’una vegada les amarres i volar lliures. I que ningú mai més, com la Mélodie en el seu dia, se senti discriminat al seu propi país només pel fet de ser català.

Ros, Àngel (alcalde de Lleida).
Error letal.
Si sorprenent va ser el posicionament de Joaquim Nadal de fa pocs dies, aquesta setmana l’alcalde Ros ens ha ofert una sessió insòlita de confiança en el “nou” (XDDD) lideratge de Miquel Iceta. Havent escoltat les primeres entrevistes al nou candidat a la primera secretaria dels socialistes catalans sotmesos a Madrid resulta realment paradoxal. Perquè, com no podia ser d’una altra manera, Iceta ha repetit fil per randa l’argumentari que va prestar temporalment a Pere Navarro. Ni un sol canvi. Però ni un. L’ara toca resistir fins que els de la Consulta s’estimbin d’en Balmón. Això sí, tot dit amb més intel·ligència (tampoc no era gaire difícil) i amb més gràcia. Però exactament el mateix de sempre. En maig de 2015, en Ros rebrà la resposta a la seva aposta.

Sardà, Xavier (periodista).
Menysprear la gent.
Entre molts d’altres, un dels problemes clau dels socialistes catalans és el d’haver menystingut durant anys la intel·ligència de la gent. Sardà nega que el sobiranisme hagi caminat de baix a dalt i insisteix en què han estat els mitjans públics els qui l’han propulsat. Talment, com si els seus conciutadans fossin un ramat de béns. Qualsevol persona intel·lectualment honesta sap que el sobiranisme ha fet eclosió amb la immensa majoria dels mitjans de comunicació, de la gran premsa de paper a la televisió, en contra. Amb posicionaments molt, però molt més propers al seu, que ara s’enfonsa. A la realitat, però, que la bombin. La catalana és una societat que s’ha transformat profundament des de la mort del dictador i que ara, ben formada, vol decidir per ella mateixa, sense més tuteles dels gurús progres de sempre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…