Ves al contingut principal

[-131] Bestiari del procés (64): M. Pulgarín, A. Ros i X. Sardà

Diari de Setge del 30 de juny de 1714 (dia 341).

Pulgarín, Mélodie (gimnasta).
Complicar-nos la vida.
Aquesta gimnasta de 25 anys (ara, retornada a casa i a l’atur) va haver de buscar-se la vida als Estats Units per seguir competint. Motiu: que el gran Jesús Carballo només volia convocar madrilenyes per a la màxima competició internacional. Moltes vegades ens perdem en les enormes i fredes xifres de l’espoli. Per humanitzar-les, les intentem dividir per cada individu, per cada família. Però són tants i tants els escenaris personals, de les beques a l’esport, on la dependència ens frustra la vida, que només podem aspirar a trencar d’una vegada les amarres i volar lliures. I que ningú mai més, com la Mélodie en el seu dia, se senti discriminat al seu propi país només pel fet de ser català.

Ros, Àngel (alcalde de Lleida).
Error letal.
Si sorprenent va ser el posicionament de Joaquim Nadal de fa pocs dies, aquesta setmana l’alcalde Ros ens ha ofert una sessió insòlita de confiança en el “nou” (XDDD) lideratge de Miquel Iceta. Havent escoltat les primeres entrevistes al nou candidat a la primera secretaria dels socialistes catalans sotmesos a Madrid resulta realment paradoxal. Perquè, com no podia ser d’una altra manera, Iceta ha repetit fil per randa l’argumentari que va prestar temporalment a Pere Navarro. Ni un sol canvi. Però ni un. L’ara toca resistir fins que els de la Consulta s’estimbin d’en Balmón. Això sí, tot dit amb més intel·ligència (tampoc no era gaire difícil) i amb més gràcia. Però exactament el mateix de sempre. En maig de 2015, en Ros rebrà la resposta a la seva aposta.

Sardà, Xavier (periodista).
Menysprear la gent.
Entre molts d’altres, un dels problemes clau dels socialistes catalans és el d’haver menystingut durant anys la intel·ligència de la gent. Sardà nega que el sobiranisme hagi caminat de baix a dalt i insisteix en què han estat els mitjans públics els qui l’han propulsat. Talment, com si els seus conciutadans fossin un ramat de béns. Qualsevol persona intel·lectualment honesta sap que el sobiranisme ha fet eclosió amb la immensa majoria dels mitjans de comunicació, de la gran premsa de paper a la televisió, en contra. Amb posicionaments molt, però molt més propers al seu, que ara s’enfonsa. A la realitat, però, que la bombin. La catalana és una societat que s’ha transformat profundament des de la mort del dictador i que ara, ben formada, vol decidir per ella mateixa, sense més tuteles dels gurús progres de sempre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…