Ves al contingut principal

[-132] Bestiari del procés (63): J. Fernández Díaz, E. Hernández i A. Levy

Diari de Setge del 29 de juny de 1714 (dia 340).

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol d’Interior).
Tot alhora no pot ser.
Tot i que des d’aquí ningú no les proposa, portem mesos sentint el dependentisme parlar de les altíssimes fronteres que seguiran a la independència de Catalunya. És més, de l’expulsió super propulsada a l’espai exterior que s’esdevindrà immediatament. Ja sabeu, serem un ens completament aïllat del món. Doncs, calla, no. Ara resulta que serem “pasto” de les màfies i del terrorisme internacional, una mena de base logística del mal. La nau imperial. Impressionant: les dues coses alhora! Jo només aviso que els terroristes (que ja són aquí) amb la intenció de llançar foc i destrucció sobre el món civilitzat, quan vegin que estan al bell mig de la galàxia, s’ho prendran fatal. I el més curiós de tot és que és precisament ara, sota la dependència d’Espanya, quan som una base logística de l’islamisme radical.

Hernández, Enric (director d’”El Periódico de Catalunya”).
Fer enrere el rellotge.
Des del dependentisme mediàtic i polític comença a córrer amb intensitat la brama que, l’octubre, després que el Tribunal Constitucional hagi suspès la convocatòria de la Consulta feta pel president Mas, aquest farà una mena de delegació en l’ANC, l’Òmnium o l’Assemblea de Municipis per la Independència, a fi que siguin aquestes entitats les que organitzin una patxanga para-legal de Consulta, amb l’objectiu d’evitar una convocatòria electoral que seria dolenta per a CiU. Es tracta d’aturar el rellotge i tornar a l’any 2009 per fer una Consulta d’Arenys segona part. I no. Va a ser que no, perquè a aquest país, en cinc anys, ja no el coneix ni la mare que el va parir i aquesta moviola és literalment impossible. Com diuen ara, ja som tres o quatre pantalles més endavant.

Levy, Andrea (candidata a les eleccions al Parlament europeu, vicesecretària d’Estudis i Programes del Partido Popular, vicesecretària nacional de Relacions Internacionals de Noves Generacions i vicepresidenta del Youth of the European People’s Party).
Camuflatge partidari.
M’he passat amb els títols: ara us ho explico. Hi ha una norma no escrita segons la qual els candidats electorals i els càrrecs orgànics dels partits no fan d’opinadors habituals als mitjans. Sigui pel desert en la pedrera del dependentisme o per raons que se m’escapen, aquesta jove política del Partido Popular (com fa alguns mesos el candidat Girauta), té una estranya butlla per passejar-se pels grans mitjans de comunicació del país, amb l’asèptic, simple i radicalment enganyós qualificatiu d’advocada, tot amagant la seva vinculació a una determinada marca política. Naturalment, a la pràctica, la seva disciplina de partit és total: cada tertúlia és una apologia de la política recentralitzadora del govern espanyol, amb medalla d’or a la coherència per la seva crítica a la immersió lingüística dins el sistema escolar des de la seva condició d’ex-alumna del Liceu francès.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…