Ves al contingut principal

[-132] Bestiari del procés (63): J. Fernández Díaz, E. Hernández i A. Levy

Diari de Setge del 29 de juny de 1714 (dia 340).

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol d’Interior).
Tot alhora no pot ser.
Tot i que des d’aquí ningú no les proposa, portem mesos sentint el dependentisme parlar de les altíssimes fronteres que seguiran a la independència de Catalunya. És més, de l’expulsió super propulsada a l’espai exterior que s’esdevindrà immediatament. Ja sabeu, serem un ens completament aïllat del món. Doncs, calla, no. Ara resulta que serem “pasto” de les màfies i del terrorisme internacional, una mena de base logística del mal. La nau imperial. Impressionant: les dues coses alhora! Jo només aviso que els terroristes (que ja són aquí) amb la intenció de llançar foc i destrucció sobre el món civilitzat, quan vegin que estan al bell mig de la galàxia, s’ho prendran fatal. I el més curiós de tot és que és precisament ara, sota la dependència d’Espanya, quan som una base logística de l’islamisme radical.

Hernández, Enric (director d’”El Periódico de Catalunya”).
Fer enrere el rellotge.
Des del dependentisme mediàtic i polític comença a córrer amb intensitat la brama que, l’octubre, després que el Tribunal Constitucional hagi suspès la convocatòria de la Consulta feta pel president Mas, aquest farà una mena de delegació en l’ANC, l’Òmnium o l’Assemblea de Municipis per la Independència, a fi que siguin aquestes entitats les que organitzin una patxanga para-legal de Consulta, amb l’objectiu d’evitar una convocatòria electoral que seria dolenta per a CiU. Es tracta d’aturar el rellotge i tornar a l’any 2009 per fer una Consulta d’Arenys segona part. I no. Va a ser que no, perquè a aquest país, en cinc anys, ja no el coneix ni la mare que el va parir i aquesta moviola és literalment impossible. Com diuen ara, ja som tres o quatre pantalles més endavant.

Levy, Andrea (candidata a les eleccions al Parlament europeu, vicesecretària d’Estudis i Programes del Partido Popular, vicesecretària nacional de Relacions Internacionals de Noves Generacions i vicepresidenta del Youth of the European People’s Party).
Camuflatge partidari.
M’he passat amb els títols: ara us ho explico. Hi ha una norma no escrita segons la qual els candidats electorals i els càrrecs orgànics dels partits no fan d’opinadors habituals als mitjans. Sigui pel desert en la pedrera del dependentisme o per raons que se m’escapen, aquesta jove política del Partido Popular (com fa alguns mesos el candidat Girauta), té una estranya butlla per passejar-se pels grans mitjans de comunicació del país, amb l’asèptic, simple i radicalment enganyós qualificatiu d’advocada, tot amagant la seva vinculació a una determinada marca política. Naturalment, a la pràctica, la seva disciplina de partit és total: cada tertúlia és una apologia de la política recentralitzadora del govern espanyol, amb medalla d’or a la coherència per la seva crítica a la immersió lingüística dins el sistema escolar des de la seva condició d’ex-alumna del Liceu francès.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…