[-132] Bestiari del procés (63): J. Fernández Díaz, E. Hernández i A. Levy

Diari de Setge del 29 de juny de 1714 (dia 340).

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol d’Interior).
Tot alhora no pot ser.
Tot i que des d’aquí ningú no les proposa, portem mesos sentint el dependentisme parlar de les altíssimes fronteres que seguiran a la independència de Catalunya. És més, de l’expulsió super propulsada a l’espai exterior que s’esdevindrà immediatament. Ja sabeu, serem un ens completament aïllat del món. Doncs, calla, no. Ara resulta que serem “pasto” de les màfies i del terrorisme internacional, una mena de base logística del mal. La nau imperial. Impressionant: les dues coses alhora! Jo només aviso que els terroristes (que ja són aquí) amb la intenció de llançar foc i destrucció sobre el món civilitzat, quan vegin que estan al bell mig de la galàxia, s’ho prendran fatal. I el més curiós de tot és que és precisament ara, sota la dependència d’Espanya, quan som una base logística de l’islamisme radical.

Hernández, Enric (director d’”El Periódico de Catalunya”).
Fer enrere el rellotge.
Des del dependentisme mediàtic i polític comença a córrer amb intensitat la brama que, l’octubre, després que el Tribunal Constitucional hagi suspès la convocatòria de la Consulta feta pel president Mas, aquest farà una mena de delegació en l’ANC, l’Òmnium o l’Assemblea de Municipis per la Independència, a fi que siguin aquestes entitats les que organitzin una patxanga para-legal de Consulta, amb l’objectiu d’evitar una convocatòria electoral que seria dolenta per a CiU. Es tracta d’aturar el rellotge i tornar a l’any 2009 per fer una Consulta d’Arenys segona part. I no. Va a ser que no, perquè a aquest país, en cinc anys, ja no el coneix ni la mare que el va parir i aquesta moviola és literalment impossible. Com diuen ara, ja som tres o quatre pantalles més endavant.

Levy, Andrea (candidata a les eleccions al Parlament europeu, vicesecretària d’Estudis i Programes del Partido Popular, vicesecretària nacional de Relacions Internacionals de Noves Generacions i vicepresidenta del Youth of the European People’s Party).
Camuflatge partidari.
M’he passat amb els títols: ara us ho explico. Hi ha una norma no escrita segons la qual els candidats electorals i els càrrecs orgànics dels partits no fan d’opinadors habituals als mitjans. Sigui pel desert en la pedrera del dependentisme o per raons que se m’escapen, aquesta jove política del Partido Popular (com fa alguns mesos el candidat Girauta), té una estranya butlla per passejar-se pels grans mitjans de comunicació del país, amb l’asèptic, simple i radicalment enganyós qualificatiu d’advocada, tot amagant la seva vinculació a una determinada marca política. Naturalment, a la pràctica, la seva disciplina de partit és total: cada tertúlia és una apologia de la política recentralitzadora del govern espanyol, amb medalla d’or a la coherència per la seva crítica a la immersió lingüística dins el sistema escolar des de la seva condició d’ex-alumna del Liceu francès.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas