[-133] Bestiari del procés (62): C. de Borbón, J. Borrell i M. Carol

Diari de Setge del 28 de juny de 1714 (dia 339).

Borbón, Cristina de (infanta d’Espanya).
Imputada breu.
Tots sabem que la justícia espanyola tancarà a pany i forrellat la seva imputació en un tres i no res. De fet, deu ser l’únic cas del món mundial en el qual un fiscal anti-corrupció actua com a advocat defensor d’una presumpta corrupta, en comptes de col·laborar a la seva acusació, en defensa dels interessos públics. Vaja, de monarquia bananera. Tot i que el seu cas serà liquidat aviat, l’interès de l’establishment per fer-la desaparèixer de l’escena ha estat manifest: desterrada de les cerimònies de proclamació de Felip VI, els mitjans dinàstics (en altres aspectes, tan amatents a renovar la imatge de la monarquia) s’han esforçat a mantenir la seva denominació d’infanta Crtistina, tot eludint referir-se a ella com la germana del rei. Subtil filigrana lingüística, si voleu, però plena de contingut.

Borrell, Josep (expresident del Parlament europeu).
Elusió immoral.
De la mà d’altres 39 euro-parlamentaris espanyols acabats d’escollir, d’antics diputats (entre els quals, per cert, cap de sobiranista) i de figures tan preclares del nacionalisme espanyol com els actuals ministres d’hisenda (espectacular!) i exteriors, Borrell ha estat notícia aquesta setmana com a partícip d’un fons de pensió vinculat a una societat d'inversió de capital variable (SICAV) de Luxemburg, amb l’objectiu de fer elusió a la fiscalitat espanyola. Ah carai, quina lliçó moral: una explicació patent de les raons per les quals el socialisme europeu i català s’ensorren. Senzillament, perquè la distància entre el que es defensa i el que es practica no pot ser més bestial: abrandats defensors de l’estat del benestar que, simultàniament, quan baixen de la trona, a casa, fan feines de laboratori per aconseguir contribuir-hi el mínim possible amb els seus impostos particulars. Exemplar.

Carol, Màrius (director de “La Vanguardia”).
Catalunya al Mar Negre.
La tertúlia radiofònica més espanyolista de la setmana a Can Godó ens depara moments gloriosos. En el més delirant, el director del diari semi-gratuït comtal ens adverteix que, com si fos la base nodrissa de la marina russa al Mar Negre, el Port de Barcelona és actualment de titularitat de l’Estat espanyol i que si ens fem independents què farem. Acte seguit, al·lucinant, recrimina al sobiranisme que no hagi estat capaç d’obtenir-ne el traspàs: compte, els autonomistes que han viscut durant més de tres dècades en el seu paradís d’aparador, com a intermediaris de l’autonomisèria, es posen a recriminar als qui denunciaven aquesta situació, justament, les mancances que ens han portat al col·lapse actual. Transformisme pur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas