Ves al contingut principal

[-133] Bestiari del procés (62): C. de Borbón, J. Borrell i M. Carol

Diari de Setge del 28 de juny de 1714 (dia 339).

Borbón, Cristina de (infanta d’Espanya).
Imputada breu.
Tots sabem que la justícia espanyola tancarà a pany i forrellat la seva imputació en un tres i no res. De fet, deu ser l’únic cas del món mundial en el qual un fiscal anti-corrupció actua com a advocat defensor d’una presumpta corrupta, en comptes de col·laborar a la seva acusació, en defensa dels interessos públics. Vaja, de monarquia bananera. Tot i que el seu cas serà liquidat aviat, l’interès de l’establishment per fer-la desaparèixer de l’escena ha estat manifest: desterrada de les cerimònies de proclamació de Felip VI, els mitjans dinàstics (en altres aspectes, tan amatents a renovar la imatge de la monarquia) s’han esforçat a mantenir la seva denominació d’infanta Crtistina, tot eludint referir-se a ella com la germana del rei. Subtil filigrana lingüística, si voleu, però plena de contingut.

Borrell, Josep (expresident del Parlament europeu).
Elusió immoral.
De la mà d’altres 39 euro-parlamentaris espanyols acabats d’escollir, d’antics diputats (entre els quals, per cert, cap de sobiranista) i de figures tan preclares del nacionalisme espanyol com els actuals ministres d’hisenda (espectacular!) i exteriors, Borrell ha estat notícia aquesta setmana com a partícip d’un fons de pensió vinculat a una societat d'inversió de capital variable (SICAV) de Luxemburg, amb l’objectiu de fer elusió a la fiscalitat espanyola. Ah carai, quina lliçó moral: una explicació patent de les raons per les quals el socialisme europeu i català s’ensorren. Senzillament, perquè la distància entre el que es defensa i el que es practica no pot ser més bestial: abrandats defensors de l’estat del benestar que, simultàniament, quan baixen de la trona, a casa, fan feines de laboratori per aconseguir contribuir-hi el mínim possible amb els seus impostos particulars. Exemplar.

Carol, Màrius (director de “La Vanguardia”).
Catalunya al Mar Negre.
La tertúlia radiofònica més espanyolista de la setmana a Can Godó ens depara moments gloriosos. En el més delirant, el director del diari semi-gratuït comtal ens adverteix que, com si fos la base nodrissa de la marina russa al Mar Negre, el Port de Barcelona és actualment de titularitat de l’Estat espanyol i que si ens fem independents què farem. Acte seguit, al·lucinant, recrimina al sobiranisme que no hagi estat capaç d’obtenir-ne el traspàs: compte, els autonomistes que han viscut durant més de tres dècades en el seu paradís d’aparador, com a intermediaris de l’autonomisèria, es posen a recriminar als qui denunciaven aquesta situació, justament, les mancances que ens han portat al col·lapse actual. Transformisme pur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…