Ves al contingut principal

[-133] Bestiari del procés (62): C. de Borbón, J. Borrell i M. Carol

Diari de Setge del 28 de juny de 1714 (dia 339).

Borbón, Cristina de (infanta d’Espanya).
Imputada breu.
Tots sabem que la justícia espanyola tancarà a pany i forrellat la seva imputació en un tres i no res. De fet, deu ser l’únic cas del món mundial en el qual un fiscal anti-corrupció actua com a advocat defensor d’una presumpta corrupta, en comptes de col·laborar a la seva acusació, en defensa dels interessos públics. Vaja, de monarquia bananera. Tot i que el seu cas serà liquidat aviat, l’interès de l’establishment per fer-la desaparèixer de l’escena ha estat manifest: desterrada de les cerimònies de proclamació de Felip VI, els mitjans dinàstics (en altres aspectes, tan amatents a renovar la imatge de la monarquia) s’han esforçat a mantenir la seva denominació d’infanta Crtistina, tot eludint referir-se a ella com la germana del rei. Subtil filigrana lingüística, si voleu, però plena de contingut.

Borrell, Josep (expresident del Parlament europeu).
Elusió immoral.
De la mà d’altres 39 euro-parlamentaris espanyols acabats d’escollir, d’antics diputats (entre els quals, per cert, cap de sobiranista) i de figures tan preclares del nacionalisme espanyol com els actuals ministres d’hisenda (espectacular!) i exteriors, Borrell ha estat notícia aquesta setmana com a partícip d’un fons de pensió vinculat a una societat d'inversió de capital variable (SICAV) de Luxemburg, amb l’objectiu de fer elusió a la fiscalitat espanyola. Ah carai, quina lliçó moral: una explicació patent de les raons per les quals el socialisme europeu i català s’ensorren. Senzillament, perquè la distància entre el que es defensa i el que es practica no pot ser més bestial: abrandats defensors de l’estat del benestar que, simultàniament, quan baixen de la trona, a casa, fan feines de laboratori per aconseguir contribuir-hi el mínim possible amb els seus impostos particulars. Exemplar.

Carol, Màrius (director de “La Vanguardia”).
Catalunya al Mar Negre.
La tertúlia radiofònica més espanyolista de la setmana a Can Godó ens depara moments gloriosos. En el més delirant, el director del diari semi-gratuït comtal ens adverteix que, com si fos la base nodrissa de la marina russa al Mar Negre, el Port de Barcelona és actualment de titularitat de l’Estat espanyol i que si ens fem independents què farem. Acte seguit, al·lucinant, recrimina al sobiranisme que no hagi estat capaç d’obtenir-ne el traspàs: compte, els autonomistes que han viscut durant més de tres dècades en el seu paradís d’aparador, com a intermediaris de l’autonomisèria, es posen a recriminar als qui denunciaven aquesta situació, justament, les mancances que ens han portat al col·lapse actual. Transformisme pur.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…