Ves al contingut principal

[-134] El darrer servei d'en Duran (#procés)

Diari de Setge del 27 de juny de 1714 (dia 338).

Abans de recrear-me i recrear-nos, començaré per dir que totes les enquestes tenen un ampli marge d'error. La mostra de 800 persones és correcta, però exigeix recordar-ho. Del darrer baròmetre d'El Periódico, més enllà de la solidesa de la majoria independentista (per sobre del 60%, tot i les trampes de cuina consistents a sumar al no indecisos, nuls, blancs i gent que declara directament que no anirà a votar), destaca particularment l'enquesta que preveu el resultat d'unes eleccions al Parlament de Catalunya amb CDC i UDC presentant-se per separat. El dependentisme porta mesos, per no dir anys, especulant amb els efectes feridors que el trencament de CiU podria tenir en el procés independentista. Naturalment, donant sempre a entendre que Duran té a les mans aturar-lo, gairebé, sense despentinar-se. Espectacular. Ara, contrast demoscòpic amb la realitat, l'enquesta d'El Periódico ens indica... exactament el contrari! No només que la majoria de govern CDC-ERC podria arribar als 69 escons, sinó que amb l'afegit de la CUP, el domini independentista al Parlament (sense comptar altres possibles adhesions) s'eixamplaria fins als 72-75 escons.

Sí, benvolgut lector, tant temps fent-nos por (amenaçant-nos com qui diu) i resulta que la UDC independent encapçalada per Duran i Lleida (sotmesa a terribles convulsions internes derivades de l'aposta independentista de la majoria de les seves bases i quadres) es convertiria en un trist (la vuitena força al Parlament) refugi del dependentisme, amb efectius de votants procedents bàsicament de Ciudadanos i el PSc, però sobretot del Partido Popular. De fet, si aquest fos el cas, CDC recuperaria d'ERC pràcticament el mateix nombre de votants que perdria en direcció a UDC. És a dir, que el trencament de CiU produiria,. bàsicament, ironies del destí, un greu esberlament... del dependentisme! Vet aquí, com diria l'expresident espanyol Aznar, que abans es trencarà el no. Així que, endavant, Duran, fes-ho: d'una sola tacada residualitzaràs el teu propi partit i el PPSc. És exactament per això que, després d'aquesta enquesta, sabem cent per cent segur que en Duran no ho farà: ja no està en posició de fer cap servei a l'establishment. És un home inútil. Un ninot inservible. I un darrer servei com aquest al sobiranisme no el faria, simplement, per rebequeria. A CiU l'espera un sòlid futur.

Comentaris

  1. Doncs sembla que a hores d'ara l'últim servei d'en Duran potser sigui el de provocar eleccions anticipades. M'explico: En Mas veu encantat que ERC vulgui participar en el Govern actual, però demana com a condició que CDC s'aparti d'UDC o, com a mínim foti fora Duran de dins de la coalició. Amb això en Duran i tota UDC tots s'hi oposen.
    A hores d'ara, en Mas sembla que ha amenaçat de dimitir si segueixen amb posicions tant de partit i no de país.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ho dius Ramon Llull aixó ? qui es que demana que cdc s´aparti d´udc ? en Mas o bé es erc, no n´he llegit res d´aixó, com tampoc aixó de la amenaça de dimitir.

      Elimina
  2. M'agradaria saber si a CDC tenen quantificats els transvassaments de vots que produïria el trencament de CiU, en base, és clar, a estudis com Déu mana. No crec que els tinguin i, si els tenen, no fan el pas per pura por. UDC és una rèmora que ara no presta cap servei positiu ni a CDC ni a la coalició en conjunt. Potser per això que Duran no la trencarà mai...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…