Ves al contingut principal

[-134] El darrer servei d'en Duran (#procés)

Diari de Setge del 27 de juny de 1714 (dia 338).

Abans de recrear-me i recrear-nos, començaré per dir que totes les enquestes tenen un ampli marge d'error. La mostra de 800 persones és correcta, però exigeix recordar-ho. Del darrer baròmetre d'El Periódico, més enllà de la solidesa de la majoria independentista (per sobre del 60%, tot i les trampes de cuina consistents a sumar al no indecisos, nuls, blancs i gent que declara directament que no anirà a votar), destaca particularment l'enquesta que preveu el resultat d'unes eleccions al Parlament de Catalunya amb CDC i UDC presentant-se per separat. El dependentisme porta mesos, per no dir anys, especulant amb els efectes feridors que el trencament de CiU podria tenir en el procés independentista. Naturalment, donant sempre a entendre que Duran té a les mans aturar-lo, gairebé, sense despentinar-se. Espectacular. Ara, contrast demoscòpic amb la realitat, l'enquesta d'El Periódico ens indica... exactament el contrari! No només que la majoria de govern CDC-ERC podria arribar als 69 escons, sinó que amb l'afegit de la CUP, el domini independentista al Parlament (sense comptar altres possibles adhesions) s'eixamplaria fins als 72-75 escons.

Sí, benvolgut lector, tant temps fent-nos por (amenaçant-nos com qui diu) i resulta que la UDC independent encapçalada per Duran i Lleida (sotmesa a terribles convulsions internes derivades de l'aposta independentista de la majoria de les seves bases i quadres) es convertiria en un trist (la vuitena força al Parlament) refugi del dependentisme, amb efectius de votants procedents bàsicament de Ciudadanos i el PSc, però sobretot del Partido Popular. De fet, si aquest fos el cas, CDC recuperaria d'ERC pràcticament el mateix nombre de votants que perdria en direcció a UDC. És a dir, que el trencament de CiU produiria,. bàsicament, ironies del destí, un greu esberlament... del dependentisme! Vet aquí, com diria l'expresident espanyol Aznar, que abans es trencarà el no. Així que, endavant, Duran, fes-ho: d'una sola tacada residualitzaràs el teu propi partit i el PPSc. És exactament per això que, després d'aquesta enquesta, sabem cent per cent segur que en Duran no ho farà: ja no està en posició de fer cap servei a l'establishment. És un home inútil. Un ninot inservible. I un darrer servei com aquest al sobiranisme no el faria, simplement, per rebequeria. A CiU l'espera un sòlid futur.

Comentaris

  1. Doncs sembla que a hores d'ara l'últim servei d'en Duran potser sigui el de provocar eleccions anticipades. M'explico: En Mas veu encantat que ERC vulgui participar en el Govern actual, però demana com a condició que CDC s'aparti d'UDC o, com a mínim foti fora Duran de dins de la coalició. Amb això en Duran i tota UDC tots s'hi oposen.
    A hores d'ara, en Mas sembla que ha amenaçat de dimitir si segueixen amb posicions tant de partit i no de país.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ho dius Ramon Llull aixó ? qui es que demana que cdc s´aparti d´udc ? en Mas o bé es erc, no n´he llegit res d´aixó, com tampoc aixó de la amenaça de dimitir.

      Elimina
  2. M'agradaria saber si a CDC tenen quantificats els transvassaments de vots que produïria el trencament de CiU, en base, és clar, a estudis com Déu mana. No crec que els tinguin i, si els tenen, no fan el pas per pura por. UDC és una rèmora que ara no presta cap servei positiu ni a CDC ni a la coalició en conjunt. Potser per això que Duran no la trencarà mai...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…