Ves al contingut principal

[-135] Un Estat que es passa pel folre les seves lleis (#PapersSalamanca)

Diari de Setge del 26 de juny de 1714 (dia 337).

El Ministerio de Cultura que dirigeix José Ignacio Wert ha anunciat que retornarà a Catalunya menys de la meitat de la documentació catalana segrestada a Salamanca d'ençà del 1939, quan fou confiscada a particulars i entitats desafectes al nou règim. Es tracta de documentació que encara roman pendent de lliurament nou anys després de l'aprovació de la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confi­scats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica (BOE, núm. 276, de 18 de novembre de 2005). L'argument emprat per negar la devolució: la sentència del Tribunal Constitucional de gener de 2013 que estableix (emparant indirectament la legitimitat dels confiscadors feixistes) que tota aquella documentació de la qual no es pugui acreditar ara l'existència de legítims hereus, haurà de retornar a mans de l'administració central de l'Estat.

L'esmentada Llei 21/2005, resultat d'anys d'insistència dels partits catalanistes i de la societat civil organitzada, va establir, en el seu article 5.2 que la Generalitat seria l'encarregada d'establir el procediment administratiu de retorn als legítims hereus la documentació confiscada: "les peticions i sol·licituds que es formulin s'han de tramitar i resoldre pel procediment que estableixi la Generalitat de Catalunya en exercici de les seves competències." Ara, obrint un altre flanc en la guerra que ens fan sense treva, el govern espanyol ha decidit incomplir de manera flagrant la llei aprovada per les Corts generals i establir de facto, per pebrots, "porque yo lo valgo", de manera unilateral i arbitrària, sense concedir la possibilitat de reclamació a ningú, quins són els fons que tenen actual propietari i quins el que no, cas en els quals els mantindrà segrestats al dipòsit documental de Salamanca. Ja sabeu, l'Estat de dret i bla, bla, bla. Tot és possible només dins de la Llei i tal i tal. Rigor marca Espanya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…