Ves al contingut principal

[-135] Un Estat que es passa pel folre les seves lleis (#PapersSalamanca)

Diari de Setge del 26 de juny de 1714 (dia 337).

El Ministerio de Cultura que dirigeix José Ignacio Wert ha anunciat que retornarà a Catalunya menys de la meitat de la documentació catalana segrestada a Salamanca d'ençà del 1939, quan fou confiscada a particulars i entitats desafectes al nou règim. Es tracta de documentació que encara roman pendent de lliurament nou anys després de l'aprovació de la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confi­scats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica (BOE, núm. 276, de 18 de novembre de 2005). L'argument emprat per negar la devolució: la sentència del Tribunal Constitucional de gener de 2013 que estableix (emparant indirectament la legitimitat dels confiscadors feixistes) que tota aquella documentació de la qual no es pugui acreditar ara l'existència de legítims hereus, haurà de retornar a mans de l'administració central de l'Estat.

L'esmentada Llei 21/2005, resultat d'anys d'insistència dels partits catalanistes i de la societat civil organitzada, va establir, en el seu article 5.2 que la Generalitat seria l'encarregada d'establir el procediment administratiu de retorn als legítims hereus la documentació confiscada: "les peticions i sol·licituds que es formulin s'han de tramitar i resoldre pel procediment que estableixi la Generalitat de Catalunya en exercici de les seves competències." Ara, obrint un altre flanc en la guerra que ens fan sense treva, el govern espanyol ha decidit incomplir de manera flagrant la llei aprovada per les Corts generals i establir de facto, per pebrots, "porque yo lo valgo", de manera unilateral i arbitrària, sense concedir la possibilitat de reclamació a ningú, quins són els fons que tenen actual propietari i quins el que no, cas en els quals els mantindrà segrestats al dipòsit documental de Salamanca. Ja sabeu, l'Estat de dret i bla, bla, bla. Tot és possible només dins de la Llei i tal i tal. Rigor marca Espanya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…