Ves al contingut principal

[-136] Bestiari del procés (61): J. Turull i J.I. Wert

Pena-roja de Tastavins
Diari de Setge del 25 de juny de 1714 (dia 335).

Turull, Jordi (portaveu de CiU al Parlament de Catalunya).
Democràcia sense subterfugis.
Ep, jo ho entenc. Es tracta de fer-se el més forts possibles a partir d’un resultat incontestable. És el que tots voldríem. Però la societat catalana és diversa, plural. I l’Estat hi posarà tota la carn a la graella a fi de fer, si més no, dubtar, tots aquells porucs catalanets que pugui. Dit això, però, crec necessari afirmar que exigir una barrera del 55% per reconèixer plena validesa al Sí-Sí en la Consulta del 9N és un error. No només pràctic (que els del no no votaran i per tant no hi haurà cas), sinó sobretot de principis: primer, perquè en democràcia sempre s’acaten les decisions de la majoria, sigui la que sigui (també, la del 51 a 49%); segon, perquè una victòria ajustada, posem de 53 a 47, si no fos reconeguda com a tal, generaria un cul-de-sac de legitimitat democràtica molt i molt discutible.

Wert, José Ignacio (ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esports).
Perpetuar la confiscació.
La setmana ens ha portat la confirmació que el Ministerio de Cultura aplicarà amb tot rigor una nova sentència del Tribunal Constitucional devastadora per a la dignitat de Catalunya: la que el gener de 2013 va disposar que els documents retornats als nostres país, després de tants anys de batalla política i legal, dels quals no es pogués acreditar els legítims hereus privats, haurien de ser retornats a un arxiu gestionat pel govern central. Es tracta, en una pinça perfecta entre el ministre espanyolitzador i el tribunal responsable de bona part de l’esclat independentista, de negar obertament la realitat incontestable que Catalunya disposava el 1939 de plena sobirania en aquest àmbit, el del patrimoni documental, quan la documentació fou confiscada per la força per l’exèrcit d’ocupació de Catalunya: això, a no ser que es reconegui com a legítim el règim franquista i la derogació pel feixisme de les nostres institucions.

Comentaris

  1. No acabo d'entendre que se'ns colin tants gols, no o entenc. Ningú no ho va veure que hi havia un forat per on hi passaria tot? Només els calia al mal estat espanyol deixar passar temps i quan en féssim protesta en sortiria aquest conillet, amb perdó dels conills. Moltes vegades, massa, pequem de babaus. No sé si haig pensar que de vegades, per no dir sempre, se'ns colen forats que clamen el cel. No podríem passar comptes dins de casa nostre, per una vegada, de qui permet o provoca aquests forats?
    Absurd, no ho entenc!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…