Ves al contingut principal

[-137] Bestiari del procés (60): N. Parlón, A. Pastor i J. Sastre

Mar Bella (Barcelona)
Diari de Setge del 24 de juny de 1714 (dia 334).

Parlón, Núria (alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet).
A la fuga.
La jove líder local del PSc a Santako ha dit que nanai. Diuen que, fets els primers sondejos preliminars, ha constatat clarament que li seria impossible aplicar els canvis organitzatius i d’estratègia política imprescindibles per a reflotar el partit. A aquest fet, a més, s’hi sumava l’exigència d’abandonar l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet per cremar-se a l’estil bonzo i restar, probablement (com Pere Navarro d’aqui poc, amb la fi del lideratge i de la legislatura catalana), sense ofici ni benefici polític. Si el PSOE s’autodestrueix a bon ritme falcant el sistema dinàstic, el PSc és ja una marca completament inservible, impossible de restaurar. Les seves restes hauran d’anar reacomodant-se en els tres pols del futur: el partit de la minoria espanyola, el del centre-esquerra i el de l’esquerra alternativa.

Pastor, Ana (ministra de Foment del govern espanyol).
Supremacisme aeroportuari.
El govern espanyol ha fet una passa més en el procés de desarmament de les infraestructures catalanes amb l’anunci de privatització del conjunt del sistema aeroportuari espanyol. Sota l’excusa de millorar la gestió (avui ja tenim ben clar que posar a mans privades serveis públics no és precisament una garantia d’eficiència), allò que es pretén, en realitat, és assegurar la continuïtat del model de gestió comuna dels grans aeroports peninsulars, naturalment, per mantenir les condicions de privilegi de la capçalera del sistema. En l’enèssima orgia monopolística habitual de l’oligarquia que tanca els seus negocis a la llotja del Bernabeu, es tracta, com sempre, d’evitar al preu que sigui una competència que pugui enfortir l’Aeroport de Barcelona-el Prat, amb pràctiques de negoci convencionals en aquell món (tan aliè a l’Espanya de la crosta) que es mou en termes estrictes de recerca del desenvolupament econòmic.

Sastre, Jaume (professor de l'IES Llucmajor i membre de l'Assemblea Docents Illes Balears).
Despullant l’enemic.
Després de quaranta dies de protesta, durant els quals s’ha sabut guanyar el suport d’una part amplíssima, majoritària, de la comunitat educativa dels Països Catalans, aquest mestre mallorquí, per consell facultatiu (a punt d’entrar en fase irreversible), ha hagut d’abandonar una exemplar vaga de fam. El seu testimoni ha estat extraordinari a l’hora de retratar la manca de dignitat del president balear José Ramón Bauzà i el seu govern: silenci total davant la simple petició de reprendre la negociació amb la comunitat educativa de les Illes. D’aquí menys d’un any, les urnes posaran a cadascú al seu lloc. Entretant, la figura de Jaume Sastre passa a l’imaginari col·lectiu com un referent de la valentia i l’assumpció de costos personals en la defensa dels ideals (els que potser no tots, en defensa de la llengua, estan disposats a assumir).

Comentaris

  1. Amb tots tres estava cantat el resultat:
    - Núria Parlón: Es va passar de bona fe o ambició i es va retirar a temps per no ser engolida pel naufragi del PSC-PSOE.
    - l'Ana Pastor és una adscrita al servei destructor de l'Aznar, com tot el Gobierno. El misteri és si ja tenen pensat com aixecaran el mal estat espanyol quan tot el drama català els hagi passat per sobre dels seus caps. N'estic convençut de que no, ni s'ho han plantejat. Primer, la doctrina de destruir Catalunya; després, l'orgia de la seva desitjada destrucció; i més endavant...?
    - D'en Jaume Sastre, el cas és de bandera personal. Ha tingut el molt noble gest de protestar i ells, els de dalt, s'han quedat tan feliços veient-lo rendir-se.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…