[-139] Bestiari del procés (59): J.M. García-Margallo, Joan Carles I i M. Iceta

Hospital de Santa Magdalena (Montblanc)
Diari de Setge del 22 de juny de 1714 (dia 333).

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Convèncer amenaçant.
És una via, sense dubte, molt eficient. La setmana s’ha saldat amb unes quantes entrevistes més del president Mas a importants mitjans estrangers (la darrera, a la CNN) i amb el vet del govern espanyol a una conferència que Carles Viver i Pi-Sunyer havia d’impartir, convidat a Brussel·les per un important think tank amb seu a la capital europea. Al ministre se’l veu fora de sí. Després d’haver estat retirat a la reserva per la vicepresidenta, l’home s’ha tornat a descontrolar aquests dies llançant-nos novament a les tenebres exteriors enmig del cruixir de dents. Subconscient traït, el diplodocus García-Margallo diu que per prendre-li la dona l’hem d’avisar: sempre tan moderns, ells, sense cap sentit possessiu, ni sexista, ni nacional. És que, amb gent així, venen moltes ganes de quedar-se.

Joan Carles I (rei emèrit d’Espanya).
Servei ben aprofitat.
Els mitjans que escapen a l’autocensura o a les prohibicions d’aquesta Espanya tan democràtica en la qual està derivant el règim dinàstic, sobretot, els estrangers, han destacat aquests dies la fortuna de més de tres mil milions d’euros, aixecada del no res, per l’ara rei emèrit. Aquest home és un autèntic fenomen de les finances. Al final, tot quadra. Ara sabem que no només va fer d’intermediari comissionista entre el model bastit durant 39 anys, des de l’any 1939, pel seu mentor polític, el general Franco, i el nou sistema bipartidista del PPSOE, sinó que (amb l’aval polític obtingut amb aquella primera intermediació) també va aprofitar el seu paper de mitjancer internacional durant 39 anys, especialment amb “los amigos del golfo”, per construir-se una fortuna descomunal. I ara, tots a córrer a blindar-li un aforament que li permeti gaudir dels fruits de tants anys de servei a Espanya.

Iceta, Miquel (proper primer secretari del Partit dels Socialistes).
Dret a diferir.
En l’enèssima volta del PSc sobre sí mateix, el partit segueix (encara) a mans dels capitans. És com un cavall de fira, el qual , per moltes voltes i sacsejades que descavalquen els qui intenten domar-lo, sempre continua fixat al mateix eix que el fa girar. Després de no haver aconseguit prou suports el 2011 per presentar-se, Iceta, l’home pont amb el PSOE, accedeix finalment a la primera secretaria del partit. Iceta és la darrera lletra del diccionari. Bàsicament, perquè (per molta eloqüència que hi posi) assegura la continuïtat d’un missatge radicalment inadaptat als canvis que ha viscut la societat catalana als darrers quatre anys. Ara, doncs, veurem com l’autor, fins ara a la sala de màquines, de l’estratègia que ha portat el PSc a esdevenir residual a àmplies zones de Catalunya, pren directament les regnes del comandament. Un autèntic suïcidi polític.

Comentaris

  1. Iceta: ens fan un favor situant aquest home al front del PSC. Un altre 1r secretari hagués dissimulat millor l'arrenglerament del PSC amb Espanya i, potser, hauria entabanat uns milers de votants. Amb Iceta, el replegament als cinturons de BCN i TGN se certifica. No és, ho dic seriosament, una ascensió criticable: els militants i quadres d'aquest partit poden prendre les mesures que creguin oportunes; altra cosa és la resposta social...

    ResponElimina
  2. Preguntes:
    - Els contractes "exclusius" del reietó d'Espanya Juan Carlos I també són hereditaris? Seguirà en Felipe VI cobrant el cèntim per litre de combustible que arriba a Espanya? Em temo molt que sí...
    - Això de l'Iceta amb la liquidació final del què queda del PSC, només ens queda veure quin nou camí agafaran les restes dels socialitaes de Catalunya per seguir amb algun projecte que sigui creïble a Catalunya.
    - El divertiment G.-Margallo no té preu. No sé si hi ha algú que el vulgui fer callar, però no en trobo cap prou qualificat per fer aquesta feina. Són molt divertits!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas