Ves al contingut principal

[-140] Bestiari de procés (58): A. Beteta, Felip VI i Papa Francesc

Horta de Sant Joan












Diari de Setge del 21 de juny de 1714 (dia 332).

Beteta, Antonio (secretari d'Estat d'Administracions Públiques del govern espanyol).
Conseguir el efecto.
Molta, molta barra. La cançoneta habitual del Partido Popular de no hi ha recursos, serveix per posposar ara, fins el 2016, una reforma del sistema de finançament autonòmic que hauria d’haver entrat en vigor, si no m’erro, l’1 de gener d’enguany. Es barregen deliberadament dos elements diferents: els recursos disponibles i la seva mecànica de distribució. Fins avui, amb els successius models, a base de canvis cosmètics, s’ha tendit a resultats idèntics (el famós 8% del PIB, inalterable) camuflats amb una aportació inicial extra de recursos per part de l’Estat a fi d’aconseguir l’impossible, és a dir, que semblés d’entrada que guanyaria tothom. Com la crisi ara ho fa impossible, el nou model es difereix sine die. Resultat, perpetuar el tret característic a hores d’ara més comú dels Països Catalans després de la llengua i la cultura: l’espoli fiscal.

Felip VI (rei d’Espanya).
El rei taumaturg.
Marc Bloch, un dels grans historiadors del segle XX europeu, va publicar “Els reis taumaturgs” una obra dedicada a estudiar, barreja de màgia, religió i política, la representació dels suposats poders sobrenaturals reconeguts als sobirans de la França i l’Anglaterra medievals; de fet, encara fins el 1825, quan el rei francès Carles V fou el darrer sobirà a tocar escròfules dels seus súbdits per procurar-los la salut. Aquí, a Catalunya, en ple segle XXI, encara una cort poderosa es dedica sense descans aquestes setmanes a unflar el globus enorme dels suposats poders sanadors del nou monarca. És una maniobra desesperada, atès que, ben ràpid, restarà de manifest la inconsistència de qualsevol esperança d’intervenció reial en el plet català que no estigui dirigida pel bipartit dinàstic contrari al reconeixement del nostre país com a subjecte polític. De moment, per tota aproximació, un Espriu i un moltes gràcies. Espectacular.

Francesc (Sant Pare de l’Església Catòlica).
Unió forçada.
El diari comtal semi-gratuït ha publicat una extensa entrevista al Papa Francesc, un dels grans líders mundials als quals, els catalans sobiranistes volem apel·lar directament en aquesta fase decisiva del procés. La seva valoració del procés, prudent, sense voler posar-se amb ningú (que ja és molt, perquè aquí ja se sap qui és el fort!), denota que tenim encara molta feina a fer per explicar-nos. Defensar la independència del seu país, l’Argentina, com una emancipació, duta a terme pels mateixos descendents dels colonitzadors, mentre es desqualifica com a secessió la dels catalans, que només aspirem a la devolució de la sobirania que ens va ser presa per les armes, és com a mínim curiós. Perquè sí, llançar 30.000 bombes sobre Barcelona per a ocupar-la diria que entra en la categoria exigida d’unió forçada.

Comentaris

  1. Respecte d'aquest Felipe VI suposo que tothom l'explotarà al màxim sense rebre cap resposta fins després del 9 de novembre. Llavores, què? Doncs, fes-te fotre, per ase!! No existeixen papes miraculosos i menys reis miraculosos. Esclar que tampoc no ho permetria la cúria reial espanyola, més inamovible de la del Vaticà, si és possible.
    És d'ases esperar-ne res de ningú. Per tant, hem de seguir fidels amb la nostra particular travessia del desert i anar fent el nostre camí sense esperar-ne cap font que ragi ni lloc de proveïment enlloc.

    A Madrid ho deuen veure molt malament això de poder-nos frenar de cap manera. Sinó, no haurien fet aquesta maniobra tan absurda. Canviar de reietó, per què, sinó?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…