Ves al contingut principal

[-141] Bestiari del procés (57): A. Soler Sicilia i F. Vallès

La Pedrera (Barcelona)












Diari de Setge del 20 de juny de 1714 (dia 331).

Soler Sicilia, Albert (director de Relacions Institucionals del FC Barcelona).
Gol per l’escaire.
Enmig d’una setmana horribilis, aquesta ha estat, certament, una acció de mèrit per part del dependentisme. Regat hàbil. Recol·locació intel·ligent. Dilluns passat dimitia com a diputat del PSc al Congreso Albert Soler Sicilia, antic secretari d'Estat per l'Esport i president del Consell Superior d'Esports del govern Zapatero. La Junta Bartomeu l’ha nomenat director de relacions institucionals del FC Barcelona. D’aquesta manera, el peó de luxe de Jaime Lissavetzky, autèntic martell d’heretges contra les seleccions catalanes, l’home capaç de mobilitzar tots els recursos de l’Estat espanyol per evitar que puguem competir com a nació esportiva en l’àmbit internacional, passa a ocupar un lloc de la màxima responsabilitat en un club com el Barça, suposadament implicat amb el país. Els seus amics de Societat Civil Catalana ho celebren. Molt, però molt lamentable.


Vallès, Francesc (responsable dels diputats del PSc al Congreso).
Ninots de fira.
Els diputats socialistes catalans a Madrid han fet aquesta setmana una nova passa en el camí del seu descrèdit més absolut. En la darrera confecció de llistes, la direcció ex-actual del partit hi va mantenir/col·locar el més tronat i espanyolista del partit (de Teresa Cunillera a Joan Rangel) i els resultats són els que són. Mentre Odón Elorza i dos diputats més intentaven surfejar amb l’abstenció, tots els socialistes catalans, com un sol home, donaven el seu suport no només a la monarquia, sinó també a evitar que els ciutadans s’hi puguin pronunciar sobre la seva continuïtat; sí, també, sobre això. Si no era pel fons, almenys calia exigir que demanessin un mínim respecte a les formes, després que, el dia abans, els dirigents del Grup Parlamentari socialista haguessin amenaçat de sancionar tots aquells que votessin en coherència republicana. Això, que van de dret a la marginalitat.

Comentaris

  1. Aquest Albert Soler Sicília a can Barça!? No els entenc gens ni de res. O són molt ignorants els de la directiva del Barça, massa; o són seguidors de la línia més PPera. Tant de bo el Sabadell acabés tornant a primera divisió i el podria veure amb més devoció, encara que sigui des de casa.

    Respecte de la línia a seguir dels socialistes, això ja està vist per sentència: PSC anul·lat del tot; PSOE de dretes a punt d'assimilar-se amb el PP. Ja no els separa ni les formes. Amb només escoltar aquest Madina ja te n'adones de la línia constitucionalista espanyola.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…