Ves al contingut principal

[-142] El gran repte dels 3 milions (#9n2014)

Diari de Setge del 19 de juny de 1714 (dia 330).

Palau del Lloctinent (Barcelona)
Determinació contra desesperació. Cada dia és més clar, el govern espanyol no cedirà ni un mil·límetre. Tot el contrari, executa amb precisió matemàtica la seva estratègia de destrucció del sistema autonòmic per la via de l'ofec financer. Es tracta, ras i curt, de provocar la revolta contra les administracions que gestionen el gruix dels serveis públics. La tercera via, doncs, no té cap possibilitat de prosperar. Ens trobem a menys de cinc mesos per a la celebració de la Consulta i ni tan sols la gran bombolla borbònica de l'operació successòria ha aconseguit suscitar (més enllà de "La Vanguardia") cap mena de confiança en la possibilitat d'un canvi d'escenari. Els lideratges del dependentisme dissimulat, a més,  de Duran a Navarro, passant pel desertor Albert Rivera i la degradada Sánchez Camacho, ja són, o absents, o completament inservibles per assajar cap mena d'aproximació capaç d'aturar la Consulta per la via d'una bona oferta. L'alternativa a la independència, doncs, es desfà com un terrós de sucre mentre el temps s'escola inexorablement.

Davant del 9N, doncs, o tindrem un acord dels quatre grups per convocar dues eleccions autonòmiques consecutives, la primera, amb una candidatura conjunta pel sí, que obligui els del no a presentar-se (serien, diguem-ne, unes "referumdàries"); la segona, per triar immediatament després el Parlament constituent, o el president portarà endavant la Consulta dins la legalitat catalana, encara que hagi estat suspesa pel Tribunal Constitucional. En aquest segon cas, ens trobarem davant d'un repte herculi. No pas el d'aconseguir una victòria del sí (segura en aquesta circumstància), sinó el de portar davant l'urna prop de tres milions de catalans, la xifra necessària per superar clarament una participació del 50% del cens. Aquesta serà, molt probablement, la veritable prova de la qual (encara) ningú no en parla: per això és important que continuem entestats en fer la campanya del volem votar, tant de portes endins, com enfora. Perquè l'altra, la del sí, davant del boicot actiu de l'Estat espanyol i dels partits dependentistes, no caldrà ni fer-la.

Comentaris

  1. El perill de poder perdre el 9N pot ser l'efecte aconseguit amb la maniobra de canvi de rei d'Espanya. Molts dels porucs poden començar a dubtar de si no pot convenir ajorna-ho tot plegat per veure com respira aquest nou cap del mal estat espanyol. Tots esperant el miracle de part d'aquest senyor, vaja.
    Cal divulgar que no n'hem d'esperar res de res, ni tampoc ho podem desitjar pel sol fet monàrquic que representa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…