[-142] El gran repte dels 3 milions (#9n2014)

Diari de Setge del 19 de juny de 1714 (dia 330).

Palau del Lloctinent (Barcelona)
Determinació contra desesperació. Cada dia és més clar, el govern espanyol no cedirà ni un mil·límetre. Tot el contrari, executa amb precisió matemàtica la seva estratègia de destrucció del sistema autonòmic per la via de l'ofec financer. Es tracta, ras i curt, de provocar la revolta contra les administracions que gestionen el gruix dels serveis públics. La tercera via, doncs, no té cap possibilitat de prosperar. Ens trobem a menys de cinc mesos per a la celebració de la Consulta i ni tan sols la gran bombolla borbònica de l'operació successòria ha aconseguit suscitar (més enllà de "La Vanguardia") cap mena de confiança en la possibilitat d'un canvi d'escenari. Els lideratges del dependentisme dissimulat, a més,  de Duran a Navarro, passant pel desertor Albert Rivera i la degradada Sánchez Camacho, ja són, o absents, o completament inservibles per assajar cap mena d'aproximació capaç d'aturar la Consulta per la via d'una bona oferta. L'alternativa a la independència, doncs, es desfà com un terrós de sucre mentre el temps s'escola inexorablement.

Davant del 9N, doncs, o tindrem un acord dels quatre grups per convocar dues eleccions autonòmiques consecutives, la primera, amb una candidatura conjunta pel sí, que obligui els del no a presentar-se (serien, diguem-ne, unes "referumdàries"); la segona, per triar immediatament després el Parlament constituent, o el president portarà endavant la Consulta dins la legalitat catalana, encara que hagi estat suspesa pel Tribunal Constitucional. En aquest segon cas, ens trobarem davant d'un repte herculi. No pas el d'aconseguir una victòria del sí (segura en aquesta circumstància), sinó el de portar davant l'urna prop de tres milions de catalans, la xifra necessària per superar clarament una participació del 50% del cens. Aquesta serà, molt probablement, la veritable prova de la qual (encara) ningú no en parla: per això és important que continuem entestats en fer la campanya del volem votar, tant de portes endins, com enfora. Perquè l'altra, la del sí, davant del boicot actiu de l'Estat espanyol i dels partits dependentistes, no caldrà ni fer-la.

Comentaris

  1. El perill de poder perdre el 9N pot ser l'efecte aconseguit amb la maniobra de canvi de rei d'Espanya. Molts dels porucs poden començar a dubtar de si no pot convenir ajorna-ho tot plegat per veure com respira aquest nou cap del mal estat espanyol. Tots esperant el miracle de part d'aquest senyor, vaja.
    Cal divulgar que no n'hem d'esperar res de res, ni tampoc ho podem desitjar pel sol fet monàrquic que representa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas