Ves al contingut principal

[-143] Bestiari del procés (56): P. Navarro i R. Rodríguez

Montserrat











Diari de Setge del 18 de juny de 1714 (dia 329).

Navarro, Pere (ex primer secretari del PSc).
Lideratge liquidat.
El procés continua emportant-se per davant els líders del dependentisme a Catalunya. És cert que el temps de comandament de Navarro ha estat delirant: pràcticament cap de les decisions que ha pres, des del primer dia, han estat encertades. La seva compareixença de dimissió, en la línia d’escapisme habitual: la caiguda es deu a la inestabilitat generada pel president Mas i a la traïció dels crítics; tot plegat, mentre la reforma constitucional s’està imposant com a solució (de traca). Però, no ens enganyem, amb un altre lideratge el PSc potser s’hi hauria ensorrat menys, però no som davant d’un problema de cares: l’espai polític del federalisme és cada dia més petit a Catalunya i mentre no decideixin abandonar aquella cantonada del camp serà molt difícil que generin una sola ocasió de gol. I compte que la jugada Navarro no hagi estat més que un intent dels de sempre per acabar blindant Lucena i Balmón.

Rodríguez, Raül (defensa del RCDE Espanyol).
Transversalitat a fons.
Com la tennista Laura Pous fa algunes setmanes, poc a poc alguns esportistes d’elit van jugant-se-la per manifestar-se, si més no, a favor que els catalans puguem votar. Aquesta setmana el protagonista ha estat Raúl Rodríguez, qui, en una entrevista a l’Illa de Robinson, no ha dubtat a posicionar-se a favor que el país pugui triar lliurement el seu futur polític el 9-N. És important, a més, que ho hagi fet des de la seva condició de jugador de l’Espanyol: de la mateixa manera que tots plegats hem decidit que el procés ha de ser inclusiu i transversal en l’esfera dels partits i les ideologies, també és bo que ho sigui en un àmbit socialment rellevant com l’esportiu. Només així serà veritablement nacional i els nostres adversaris perdran la seva darrera frontera.

Comentaris

  1. D'en Pere Navarro ja no en vull fer més guerra. Ja ha caigut i prou. En canvi, ha tornat l'Iceta. Aquest, lluny de les deficiències comunicatives d'en Navarro, és capaç d'entabanar qualsevol que estigui despistat. Avui ha estat a ca La Vanguardia radiofònica i ho ha deixat molt clar per una vegada a la vida: continuïtat amb el PSOE i amb el quadre organitzatiu del PSC: total, el mateix discurs d'en Navarro però amb més gràcia comunicativa.
    Sap i saben que aquesta proposta del federalisme ja es va fer fa una infinitat d'anys una vegada i una altra i mai no ha servit de res. Suposo que els espanta saber-se lliures d'una vegada, pobres infeliços que prefereixen ser súbdits amb gracioses concessions abans de ser lliures amb totes les responsabilitats que això comporta.

    Jo diria que l'escissió està servida. Ara, qui s'endurà les sigles? El quid del problema podria raure aquí, per simple que sembli. El sentiment històric hi pesa molt.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…