[-143] Bestiari del procés (56): P. Navarro i R. Rodríguez

Montserrat











Diari de Setge del 18 de juny de 1714 (dia 329).

Navarro, Pere (ex primer secretari del PSc).
Lideratge liquidat.
El procés continua emportant-se per davant els líders del dependentisme a Catalunya. És cert que el temps de comandament de Navarro ha estat delirant: pràcticament cap de les decisions que ha pres, des del primer dia, han estat encertades. La seva compareixença de dimissió, en la línia d’escapisme habitual: la caiguda es deu a la inestabilitat generada pel president Mas i a la traïció dels crítics; tot plegat, mentre la reforma constitucional s’està imposant com a solució (de traca). Però, no ens enganyem, amb un altre lideratge el PSc potser s’hi hauria ensorrat menys, però no som davant d’un problema de cares: l’espai polític del federalisme és cada dia més petit a Catalunya i mentre no decideixin abandonar aquella cantonada del camp serà molt difícil que generin una sola ocasió de gol. I compte que la jugada Navarro no hagi estat més que un intent dels de sempre per acabar blindant Lucena i Balmón.

Rodríguez, Raül (defensa del RCDE Espanyol).
Transversalitat a fons.
Com la tennista Laura Pous fa algunes setmanes, poc a poc alguns esportistes d’elit van jugant-se-la per manifestar-se, si més no, a favor que els catalans puguem votar. Aquesta setmana el protagonista ha estat Raúl Rodríguez, qui, en una entrevista a l’Illa de Robinson, no ha dubtat a posicionar-se a favor que el país pugui triar lliurement el seu futur polític el 9-N. És important, a més, que ho hagi fet des de la seva condició de jugador de l’Espanyol: de la mateixa manera que tots plegats hem decidit que el procés ha de ser inclusiu i transversal en l’esfera dels partits i les ideologies, també és bo que ho sigui en un àmbit socialment rellevant com l’esportiu. Només així serà veritablement nacional i els nostres adversaris perdran la seva darrera frontera.

Comentaris

  1. D'en Pere Navarro ja no en vull fer més guerra. Ja ha caigut i prou. En canvi, ha tornat l'Iceta. Aquest, lluny de les deficiències comunicatives d'en Navarro, és capaç d'entabanar qualsevol que estigui despistat. Avui ha estat a ca La Vanguardia radiofònica i ho ha deixat molt clar per una vegada a la vida: continuïtat amb el PSOE i amb el quadre organitzatiu del PSC: total, el mateix discurs d'en Navarro però amb més gràcia comunicativa.
    Sap i saben que aquesta proposta del federalisme ja es va fer fa una infinitat d'anys una vegada i una altra i mai no ha servit de res. Suposo que els espanta saber-se lliures d'una vegada, pobres infeliços que prefereixen ser súbdits amb gracioses concessions abans de ser lliures amb totes les responsabilitats que això comporta.

    Jo diria que l'escissió està servida. Ara, qui s'endurà les sigles? El quid del problema podria raure aquí, per simple que sembli. El sentiment històric hi pesa molt.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas