Ves al contingut principal

[-143] Bestiari del procés (56): P. Navarro i R. Rodríguez

Montserrat











Diari de Setge del 18 de juny de 1714 (dia 329).

Navarro, Pere (ex primer secretari del PSc).
Lideratge liquidat.
El procés continua emportant-se per davant els líders del dependentisme a Catalunya. És cert que el temps de comandament de Navarro ha estat delirant: pràcticament cap de les decisions que ha pres, des del primer dia, han estat encertades. La seva compareixença de dimissió, en la línia d’escapisme habitual: la caiguda es deu a la inestabilitat generada pel president Mas i a la traïció dels crítics; tot plegat, mentre la reforma constitucional s’està imposant com a solució (de traca). Però, no ens enganyem, amb un altre lideratge el PSc potser s’hi hauria ensorrat menys, però no som davant d’un problema de cares: l’espai polític del federalisme és cada dia més petit a Catalunya i mentre no decideixin abandonar aquella cantonada del camp serà molt difícil que generin una sola ocasió de gol. I compte que la jugada Navarro no hagi estat més que un intent dels de sempre per acabar blindant Lucena i Balmón.

Rodríguez, Raül (defensa del RCDE Espanyol).
Transversalitat a fons.
Com la tennista Laura Pous fa algunes setmanes, poc a poc alguns esportistes d’elit van jugant-se-la per manifestar-se, si més no, a favor que els catalans puguem votar. Aquesta setmana el protagonista ha estat Raúl Rodríguez, qui, en una entrevista a l’Illa de Robinson, no ha dubtat a posicionar-se a favor que el país pugui triar lliurement el seu futur polític el 9-N. És important, a més, que ho hagi fet des de la seva condició de jugador de l’Espanyol: de la mateixa manera que tots plegats hem decidit que el procés ha de ser inclusiu i transversal en l’esfera dels partits i les ideologies, també és bo que ho sigui en un àmbit socialment rellevant com l’esportiu. Només així serà veritablement nacional i els nostres adversaris perdran la seva darrera frontera.

Comentaris

  1. D'en Pere Navarro ja no en vull fer més guerra. Ja ha caigut i prou. En canvi, ha tornat l'Iceta. Aquest, lluny de les deficiències comunicatives d'en Navarro, és capaç d'entabanar qualsevol que estigui despistat. Avui ha estat a ca La Vanguardia radiofònica i ho ha deixat molt clar per una vegada a la vida: continuïtat amb el PSOE i amb el quadre organitzatiu del PSC: total, el mateix discurs d'en Navarro però amb més gràcia comunicativa.
    Sap i saben que aquesta proposta del federalisme ja es va fer fa una infinitat d'anys una vegada i una altra i mai no ha servit de res. Suposo que els espanta saber-se lliures d'una vegada, pobres infeliços que prefereixen ser súbdits amb gracioses concessions abans de ser lliures amb totes les responsabilitats que això comporta.

    Jo diria que l'escissió està servida. Ara, qui s'endurà les sigles? El quid del problema podria raure aquí, per simple que sembli. El sentiment històric hi pesa molt.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…