Ves al contingut principal

[-144] Bestiari del procés (55): P. Iglesias i A. Mas-Colell

Aigüestortes










Diari de Setge del 17 de juny de 1714 (dia 328).

Iglesias, Pablo (líder de Podemos).
Irrupció descomunal.
Tot i els primers problemes de gestió de la confiança massivament rebuda (i espereu), la gent de Podem exemplifica ben bé la voladura del sistema dinàstic espanyol. Aquesta setmana, l’enquesta d’El Periódico (i la de diario.es) ha posat de relleu que la nova força de l’esquerra anticapitalista lidera la intenció directa de vot. El fet és especialment rellevant pel fet que l’elaboració del sondatge és anterior al “yo me lo guiso y yo me lo como” de la successió borbònica exprés. Si era plausible pensar en un sorpasso al PSOK (perdó, al PSOE) abans de les properes eleccions generals, ara sembla clar que, de convocar-se ara mateix, Podem ja estaria en condicions d’escombrar l’arcaic socialisme espanyol. I és precisament per això que Susana Díaz, que no és tanoca, ha decidit sortir del mig de l’escena: que s’estavelli un altre! I a Catalunya només han trobat la Núria Parlón.

Mas-Colell, Andreu (conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya).
Notari de l’espoli.
Ni tan sols la situació de crisi en la qual la societat catalana ja era immersa de ple, va frenar (una vegada més) un drenatge fiscal brutal l’any 2011. Aquesta és la conclusió del càlcul de les balances fiscals que el conseller va presentar dijous, a partir de les dades del Ministerio de Economía. Com diu en Xavier Sala i Martín, l’espoli del 8% del nostre PIB per la via dels impostos que se’n van i no tornen, és la segona llei física més fiable al nostre país, a banda de la de la gravetat. Tal i com aquest diari digital exposava als seus lectors (que cada dia en són més!) només la independència frenarà aquesta colossal transferència de recursos a benefici de la llotja del Bernabéu i dels subsidis a perceptors que gaudeixen sovint de més qualitat de vida que la majoria dels contribuents catalans.

Comentaris

  1. Però és que la Núria Parlón ja s'ha retirat també, a hores d'ara. Ara nomé queda un Iceta que va per lliure i, si vol, sense control.
    Potser sigui perquè jo ja sabia a qui votar des d'uns segles enrere o no sé per què, no me n'havia assabentat d'aquesta existència d'aquest partit Podem (o Podemos). D'en Pablo Iglésias menys, si és possible. La conya és que m'han sorprès molt agradablement també. M'estranyava que tota Espanya estigués tan adormida. Aquests arrasaran cap la ruïna els PSOEs haguts i per haver. Com pot un partit d'esquerres dir que el pacte era acceptar una monarquia? Sota de quina supervisió estaven? Aquest F. González les va gastar molt dures. Des d'aquest "pacte" monàrquic fins el naixement per part seva de la primera LOAPA, amb totes les que van venir després.
    Ara, per més que hi hagi moviment d'aigües submarines, tots aquests no em faran girar el cap cap altre objectiu. N'han fet de massa grosses tots plegats per haver-los de tenir en compte.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…