Ves al contingut principal

[-144] Bestiari del procés (55): P. Iglesias i A. Mas-Colell

Aigüestortes










Diari de Setge del 17 de juny de 1714 (dia 328).

Iglesias, Pablo (líder de Podemos).
Irrupció descomunal.
Tot i els primers problemes de gestió de la confiança massivament rebuda (i espereu), la gent de Podem exemplifica ben bé la voladura del sistema dinàstic espanyol. Aquesta setmana, l’enquesta d’El Periódico (i la de diario.es) ha posat de relleu que la nova força de l’esquerra anticapitalista lidera la intenció directa de vot. El fet és especialment rellevant pel fet que l’elaboració del sondatge és anterior al “yo me lo guiso y yo me lo como” de la successió borbònica exprés. Si era plausible pensar en un sorpasso al PSOK (perdó, al PSOE) abans de les properes eleccions generals, ara sembla clar que, de convocar-se ara mateix, Podem ja estaria en condicions d’escombrar l’arcaic socialisme espanyol. I és precisament per això que Susana Díaz, que no és tanoca, ha decidit sortir del mig de l’escena: que s’estavelli un altre! I a Catalunya només han trobat la Núria Parlón.

Mas-Colell, Andreu (conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya).
Notari de l’espoli.
Ni tan sols la situació de crisi en la qual la societat catalana ja era immersa de ple, va frenar (una vegada més) un drenatge fiscal brutal l’any 2011. Aquesta és la conclusió del càlcul de les balances fiscals que el conseller va presentar dijous, a partir de les dades del Ministerio de Economía. Com diu en Xavier Sala i Martín, l’espoli del 8% del nostre PIB per la via dels impostos que se’n van i no tornen, és la segona llei física més fiable al nostre país, a banda de la de la gravetat. Tal i com aquest diari digital exposava als seus lectors (que cada dia en són més!) només la independència frenarà aquesta colossal transferència de recursos a benefici de la llotja del Bernabéu i dels subsidis a perceptors que gaudeixen sovint de més qualitat de vida que la majoria dels contribuents catalans.

Comentaris

  1. Però és que la Núria Parlón ja s'ha retirat també, a hores d'ara. Ara nomé queda un Iceta que va per lliure i, si vol, sense control.
    Potser sigui perquè jo ja sabia a qui votar des d'uns segles enrere o no sé per què, no me n'havia assabentat d'aquesta existència d'aquest partit Podem (o Podemos). D'en Pablo Iglésias menys, si és possible. La conya és que m'han sorprès molt agradablement també. M'estranyava que tota Espanya estigués tan adormida. Aquests arrasaran cap la ruïna els PSOEs haguts i per haver. Com pot un partit d'esquerres dir que el pacte era acceptar una monarquia? Sota de quina supervisió estaven? Aquest F. González les va gastar molt dures. Des d'aquest "pacte" monàrquic fins el naixement per part seva de la primera LOAPA, amb totes les que van venir després.
    Ara, per més que hi hagi moviment d'aigües submarines, tots aquests no em faran girar el cap cap altre objectiu. N'han fet de massa grosses tots plegats per haver-los de tenir en compte.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…