[-145] Bestiari del procés (54): I. Guardans i J. Guardiola

Delta de l'Ebre
Diari de Setge del 16 de juny de 1714 (dia 327).

Guardans, Ignasi (exdiputat al Parlament europeu).
Histèria i solitud.
Malalt de ressentiment, el responsable (té molt de mèrit!) del pitjor resultat de CiU en unes eleccions d’àmbit nacional en tota la història de la federació nacionalista, no perd ocasió per alliçonar el país des de les xarxes socials. Aquesta setmana, a compte del finançament de la campanya #catalanswanttovote, que ha desplegat cinc mil castellers al nostre país i a Europa. Amb la mateixa estratègia dels diaris de la caverna mediàtica, l’antic eurodiputat exconvergent va carregar contra les despeses de la iniciativa: impotents davant l’èxit i la incapacitat dels seus per organitzar cap mobilització popular digna d’aquest nom, el dependentisme es concentra, immoral com gairebé sempre, a empastifar la il·lusió i els diners que, voluntàriament i generosament, milers de catalans han posat de la seva butxaca en l’aventura. Una putrefacta barreja de misèria i incompetència.

Guardiola, Josep (entrenador del Bayern de Munic).
Obrir-nos Europa.
Insisteixo perquè s’ho val: la premsa europea ha recollit amb notable interès la jornada castellera de les nostres grans colles a algunes de les principals capitals europees. El disgust amb el qual el nostre dependentisme, en contrast, ha viscut la iniciativa n’és la millor prova. A l’altra riba, grans personatges com el mestre Jordi Savall o Paul Preston han apadrinat l’aixecada. El paper de Pep Guardiola ha estat especialment rellevant: el seu compromís amb la causa a Berlín, ha generat una gran repercussió de l’acció a Alemanya, reflectida en més d’una vintena de mitjans. És una passa més en la batalla exterior que comencem a guanyar clarament: aquell mateix diumenge, mentre els bascos s’agafaven les mans i els catalans aixecaven castells, reforçant l’ànima del poble, els espanyols consumien 140.000 euros en una desfilada militar tronada i decadent. Tot un signe dels temps i dels caràcters.

Comentaris

  1. "...els espanyols consumien 140.000 euros en una desfilada militar tronada i decadent. Tot un signe dels temps i dels caràcters."
    Aquesta última frase és tot un resum. Ho diu tot, vaja!. Tot. Si us vàreu fixar amb la gran quantitat de llauna que portava penjada en Juan Carlos, allò ja feia fàstic de per si sol. I, n'hi ha que els encanta! Igual de com l'àvia de casa li encanten les pel·lícules de la Sisí, volen viure amb una fantasia anglesa a l'espanyola. El resultat és un nyap total. No poden ni amb sí mateixos.
    Però, sense dir gairebé res, va i ens acaben de treure l'aeroport del Prat, olímpicament. Esclar que tampoc no ens ha vingut per sorpresa, ni molt menys.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas