Ves al contingut principal

[-145] Bestiari del procés (54): I. Guardans i J. Guardiola

Delta de l'Ebre
Diari de Setge del 16 de juny de 1714 (dia 327).

Guardans, Ignasi (exdiputat al Parlament europeu).
Histèria i solitud.
Malalt de ressentiment, el responsable (té molt de mèrit!) del pitjor resultat de CiU en unes eleccions d’àmbit nacional en tota la història de la federació nacionalista, no perd ocasió per alliçonar el país des de les xarxes socials. Aquesta setmana, a compte del finançament de la campanya #catalanswanttovote, que ha desplegat cinc mil castellers al nostre país i a Europa. Amb la mateixa estratègia dels diaris de la caverna mediàtica, l’antic eurodiputat exconvergent va carregar contra les despeses de la iniciativa: impotents davant l’èxit i la incapacitat dels seus per organitzar cap mobilització popular digna d’aquest nom, el dependentisme es concentra, immoral com gairebé sempre, a empastifar la il·lusió i els diners que, voluntàriament i generosament, milers de catalans han posat de la seva butxaca en l’aventura. Una putrefacta barreja de misèria i incompetència.

Guardiola, Josep (entrenador del Bayern de Munic).
Obrir-nos Europa.
Insisteixo perquè s’ho val: la premsa europea ha recollit amb notable interès la jornada castellera de les nostres grans colles a algunes de les principals capitals europees. El disgust amb el qual el nostre dependentisme, en contrast, ha viscut la iniciativa n’és la millor prova. A l’altra riba, grans personatges com el mestre Jordi Savall o Paul Preston han apadrinat l’aixecada. El paper de Pep Guardiola ha estat especialment rellevant: el seu compromís amb la causa a Berlín, ha generat una gran repercussió de l’acció a Alemanya, reflectida en més d’una vintena de mitjans. És una passa més en la batalla exterior que comencem a guanyar clarament: aquell mateix diumenge, mentre els bascos s’agafaven les mans i els catalans aixecaven castells, reforçant l’ànima del poble, els espanyols consumien 140.000 euros en una desfilada militar tronada i decadent. Tot un signe dels temps i dels caràcters.

Comentaris

  1. "...els espanyols consumien 140.000 euros en una desfilada militar tronada i decadent. Tot un signe dels temps i dels caràcters."
    Aquesta última frase és tot un resum. Ho diu tot, vaja!. Tot. Si us vàreu fixar amb la gran quantitat de llauna que portava penjada en Juan Carlos, allò ja feia fàstic de per si sol. I, n'hi ha que els encanta! Igual de com l'àvia de casa li encanten les pel·lícules de la Sisí, volen viure amb una fantasia anglesa a l'espanyola. El resultat és un nyap total. No poden ni amb sí mateixos.
    Però, sense dir gairebé res, va i ens acaben de treure l'aeroport del Prat, olímpicament. Esclar que tampoc no ens ha vingut per sorpresa, ni molt menys.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…