Ves al contingut principal

[-145] Bestiari del procés (54): I. Guardans i J. Guardiola

Delta de l'Ebre
Diari de Setge del 16 de juny de 1714 (dia 327).

Guardans, Ignasi (exdiputat al Parlament europeu).
Histèria i solitud.
Malalt de ressentiment, el responsable (té molt de mèrit!) del pitjor resultat de CiU en unes eleccions d’àmbit nacional en tota la història de la federació nacionalista, no perd ocasió per alliçonar el país des de les xarxes socials. Aquesta setmana, a compte del finançament de la campanya #catalanswanttovote, que ha desplegat cinc mil castellers al nostre país i a Europa. Amb la mateixa estratègia dels diaris de la caverna mediàtica, l’antic eurodiputat exconvergent va carregar contra les despeses de la iniciativa: impotents davant l’èxit i la incapacitat dels seus per organitzar cap mobilització popular digna d’aquest nom, el dependentisme es concentra, immoral com gairebé sempre, a empastifar la il·lusió i els diners que, voluntàriament i generosament, milers de catalans han posat de la seva butxaca en l’aventura. Una putrefacta barreja de misèria i incompetència.

Guardiola, Josep (entrenador del Bayern de Munic).
Obrir-nos Europa.
Insisteixo perquè s’ho val: la premsa europea ha recollit amb notable interès la jornada castellera de les nostres grans colles a algunes de les principals capitals europees. El disgust amb el qual el nostre dependentisme, en contrast, ha viscut la iniciativa n’és la millor prova. A l’altra riba, grans personatges com el mestre Jordi Savall o Paul Preston han apadrinat l’aixecada. El paper de Pep Guardiola ha estat especialment rellevant: el seu compromís amb la causa a Berlín, ha generat una gran repercussió de l’acció a Alemanya, reflectida en més d’una vintena de mitjans. És una passa més en la batalla exterior que comencem a guanyar clarament: aquell mateix diumenge, mentre els bascos s’agafaven les mans i els catalans aixecaven castells, reforçant l’ànima del poble, els espanyols consumien 140.000 euros en una desfilada militar tronada i decadent. Tot un signe dels temps i dels caràcters.

Comentaris

  1. "...els espanyols consumien 140.000 euros en una desfilada militar tronada i decadent. Tot un signe dels temps i dels caràcters."
    Aquesta última frase és tot un resum. Ho diu tot, vaja!. Tot. Si us vàreu fixar amb la gran quantitat de llauna que portava penjada en Juan Carlos, allò ja feia fàstic de per si sol. I, n'hi ha que els encanta! Igual de com l'àvia de casa li encanten les pel·lícules de la Sisí, volen viure amb una fantasia anglesa a l'espanyola. El resultat és un nyap total. No poden ni amb sí mateixos.
    Però, sense dir gairebé res, va i ens acaben de treure l'aeroport del Prat, olímpicament. Esclar que tampoc no ens ha vingut per sorpresa, ni molt menys.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…