Ves al contingut principal

[-146] Bestiari del procés (53): L. Bassets i J. A. Duran i Lleida

Catedral de Tortosa










Diari de Setge del 15 de juny de 1714 (dia 326).

Bassets, Lluís (director d’El País Cataluña).
Odi a raig.
Ho porten fatal. Els agents del dependentisme d’esquerres a Catalunya arrosseguen com una llosa el descabdellament inevitable, ferm i segur, del procés. En Bassets és dels qui més bilis congria. La seva peça d’opinió d’aquesta setmana a El País és un prodigi maximalista d’incoherència. Enmig de la seva habitual insistència en què a Europa no ens fa cas ningú, que coincideix en el temps amb l’èxit mediàtic de l’acció castellera d’Òmnium a set grans capitals europees (i amb un article sobre el paper d’en Junqueras a l’insignificant The Wall Street Journal), no només insisteix en el (tan i tan progre) monarquisme del socialisme dinàstic espanyol que col·lapsa, sinó que s’afegeix a la tesi que la Generalitat deriva de la Constitució de 1978, sense lligams amb la legitimitat de l’Estatut de 1931. En apuntar-se als Borbons amb furibund entusiasme, cal també renegar, fins i tot, del modest llegat autonomista de la Segona República espanyola?

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’UDC).
Darrer intent.
Arriba inexorable el temps de jugar les darreres cartes. En combinació amb el lifting monàrquic l’establishment ens ha ofert aquesta setmana el llançament de l’Operació Duran, un intent desesperat per rellançar la Tercera Via abans de les absoltes definitives. El fins ara líder d’UDC, abonyegat pels espectaculars fracassos de la frustrada candidatura europea de Salvador Sedó i de l’abstenció a l’abdicació monàrquica de CiU, ha decidit cridar l’atenció i mesurar forces dins i fora del seu partit, de cara a una possible candidatura dependentista de centre-dreta. La realitat: nomes li donen suport (de boqueta) els amics del PPSOE. Gesticular molt, bracejar més ràpid cada vegada, normalment, només serveix per ofegar-se abans. Diuen que hi ha força per emergir només tres vegades abans d’enfonsar-te definitivament. I en Duran potser ja les ha exhaurit totes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…