[-147] Ells als tribunals, nosaltres als carrers! (#somescola14j)

Diari de Setge del 14 de juny de 1714 (dia 325).

Humiliar. Es tracta d'humiliar-nos. No han entès que aquest poble ha dit prou a la indignitat, s'ha alçat i ha dit fins aquí hem arribat. Ells mateixos admeten que el model d'immersió lingüística funciona. Que, tot i xacres punyents com el fracàs escolar (que solucionarem a llarg termini, perquè va molt lligat al nivell de formació dels pares) ha generat un país amb igualtat d'oportunitats per tothom. Amb resultats acceptables pel que fa al domini de les dues llengües oficials a Catalunya al final de l'ensenyament obligatori. Només des del menyspreu més radical del paper dels mestres es pot passar per sobre dels criteris professionals al voltant de l'assoliment d'aquest objectiu per decretar, amb les punyetes, que cal impartir arreu un 25% de les matèries en castellà. Com si existís el dret a triar la forma i els continguts dels ensenyaments. Si ara és així, que avisin: com que sóc historiador jo també presentaré una demanda perquè els meus fills estudiïn el mateix percentatge d'història i, de pas, almenys la meitat del temps lectiu, humanitats. Seria de bojos.

Al darrere d'aquesta imposició de l'espanyolisme hi ha unes famílies que han decidit convertir els seus fills en escuts humans d'una estratègia política de submissió. Que, incapaços de convèncer els seus conciutadans del model que defensen, guanyant unes eleccions per imposar-lo, han decidit apel·lar als tribunals (sota l'empara del gran cop de maça a la immersió de la sentència contra l'Estatutet) per imposar, des de la minoria, el seu criteri. La justícia espanyola (encara, massa sovint, un cau resclosit al servei de l'espanyolisme més recalcitrant) ha acollit el seu propòsit amb extraordinària generositat: només que un nen fill de castellanoparlants ho exigeixi, ens han dit, tots els altres de la seva aula hauran de sotmetre's a la seva voluntat. És difícil escenificar el supremacisme castellà damunt la Catalunya sotmesa d'una manera més bèstia. Però és aquesta manca d'escrúpols morals i democràtics el que ha fet vessar el got. Avui viurem una mobilització grandiosa, preludi d'altres que vindran a la tardor. Perquè ens hem alçat i em dit prou. Prou de supremacisme.

Comentaris

  1. Ja va dir la Rigau que cal molt valor per mantenir aquesta pretensió falangista de l'absolutisme més descarat. A veure, si una família demana a Madrid que el seu fill rebi el seu ensenyament en anglès, què passaria? Doncs, molt clar: dirien que cal preservar la majoria. Esclar! I per què aquí no! Doncs perquè ens manen els falangistes, que ho són! I, sinó, que ho demostrin que són demòcrates. Per què sinó a en Wert se li va escapar que calia espanyolitzar els nens de Catalunya? Com que no hi ha manera de poder-ne treure cap bri d'esperança, ni tampoc per part del PSOE, encara que es re-fundi, doncs, apa, toquem el dos!!

    ResponElimina
  2. Granollacs, d´acord amb l´argument, però el que grinyola en aquest debat es l´acctitut submissa i poruga de la gestoria, especialment la consellera titular. Agafen els mateixos tics que amb el dret a decidir, pidolar-lo en lloc d´exercir-lo,es veu una estrategia impostada i poc creible, d´aqui la fortalesa de l´oponent.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)