Ves al contingut principal

[-147] Ells als tribunals, nosaltres als carrers! (#somescola14j)

Diari de Setge del 14 de juny de 1714 (dia 325).

Humiliar. Es tracta d'humiliar-nos. No han entès que aquest poble ha dit prou a la indignitat, s'ha alçat i ha dit fins aquí hem arribat. Ells mateixos admeten que el model d'immersió lingüística funciona. Que, tot i xacres punyents com el fracàs escolar (que solucionarem a llarg termini, perquè va molt lligat al nivell de formació dels pares) ha generat un país amb igualtat d'oportunitats per tothom. Amb resultats acceptables pel que fa al domini de les dues llengües oficials a Catalunya al final de l'ensenyament obligatori. Només des del menyspreu més radical del paper dels mestres es pot passar per sobre dels criteris professionals al voltant de l'assoliment d'aquest objectiu per decretar, amb les punyetes, que cal impartir arreu un 25% de les matèries en castellà. Com si existís el dret a triar la forma i els continguts dels ensenyaments. Si ara és així, que avisin: com que sóc historiador jo també presentaré una demanda perquè els meus fills estudiïn el mateix percentatge d'història i, de pas, almenys la meitat del temps lectiu, humanitats. Seria de bojos.

Al darrere d'aquesta imposició de l'espanyolisme hi ha unes famílies que han decidit convertir els seus fills en escuts humans d'una estratègia política de submissió. Que, incapaços de convèncer els seus conciutadans del model que defensen, guanyant unes eleccions per imposar-lo, han decidit apel·lar als tribunals (sota l'empara del gran cop de maça a la immersió de la sentència contra l'Estatutet) per imposar, des de la minoria, el seu criteri. La justícia espanyola (encara, massa sovint, un cau resclosit al servei de l'espanyolisme més recalcitrant) ha acollit el seu propòsit amb extraordinària generositat: només que un nen fill de castellanoparlants ho exigeixi, ens han dit, tots els altres de la seva aula hauran de sotmetre's a la seva voluntat. És difícil escenificar el supremacisme castellà damunt la Catalunya sotmesa d'una manera més bèstia. Però és aquesta manca d'escrúpols morals i democràtics el que ha fet vessar el got. Avui viurem una mobilització grandiosa, preludi d'altres que vindran a la tardor. Perquè ens hem alçat i em dit prou. Prou de supremacisme.

Comentaris

  1. Ja va dir la Rigau que cal molt valor per mantenir aquesta pretensió falangista de l'absolutisme més descarat. A veure, si una família demana a Madrid que el seu fill rebi el seu ensenyament en anglès, què passaria? Doncs, molt clar: dirien que cal preservar la majoria. Esclar! I per què aquí no! Doncs perquè ens manen els falangistes, que ho són! I, sinó, que ho demostrin que són demòcrates. Per què sinó a en Wert se li va escapar que calia espanyolitzar els nens de Catalunya? Com que no hi ha manera de poder-ne treure cap bri d'esperança, ni tampoc per part del PSOE, encara que es re-fundi, doncs, apa, toquem el dos!!

    ResponElimina
  2. Granollacs, d´acord amb l´argument, però el que grinyola en aquest debat es l´acctitut submissa i poruga de la gestoria, especialment la consellera titular. Agafen els mateixos tics que amb el dret a decidir, pidolar-lo en lloc d´exercir-lo,es veu una estrategia impostada i poc creible, d´aqui la fortalesa de l´oponent.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…