[-148] PSOK (#CanvideRègim)

Diari de Setge del 13 de juny de 1714 (dia 324).

Llotja de València












Aquest apunt també es podria haver titulat, l'Enfonsament. El passat 25 de maig el Partit Socialista Panhel·lènic (PASOK) va obtenir el 8% dels vots i només dos dels vint-i-un diputats europeus escollits pels grecs. És el que queda d'un dels grans partits històrics de govern del continent. A casa dels nostres veïns espanyols (amb evidents repercussions a Catalunya, especialment, en determinades zones del país) van camí de viure una transformació política semblant a la de Grècia. Us prometo que aquest apunt estava en el congelador (el dia a dia, és frenètic!) fa un temps. M'atrevia a profetitzar que, d'aquí un any i mig, quan se celebrin les eleccions generals, l'emergent formació d'esquerra Podem superaria en vots al PSOE. Ara, d'acord amb les darreres enquestes electorals publicades, sembla clar que no caldrà esperar tant de temps. Els de Pablo Iglesias se situen al voltant d'un 15% dels vots i fan un forat descomunal en els rengles històrics del socialisme espanyol, que cau per primera vegada en la història netament per sota dels cent diputats.

L'emergència de Podem suposa un cop de destral al sistema dinàstic espanyol que no podem sinó aplaudir intensament. El més espectacular del darrer sondeig d'El Periódico és que el treball de camp es va fer únicament després de les eleccions europees i abans (!) de l'abdicació reial, que ha constituït l'exemple perfecte de com portar endavant un dels processos polítics més rellevants en la vida d'una comunitat política, el relleu al capdavant de la representació màxima de l'Estat, passant olímpicament de l'opinió i el control democràtic de la gent. A hores d'ara, doncs, Podem ja deu ser el segon partit a Espanya. I mentre tancava aquest apunt, el PSc ha fet una passa cap a la desintegració. A la desesperada, interpreto, Pere Navarro ha anunciat la seva dimissió com a primer secretari per intentar evitar la fragmentació del Grup Parlamentari socialista a la Ciutadella i que en els propers dies s'oficialitzi definitivament l'escissió catalanista en el partit comandat des del carrer Nicaragua. Els que quedin, gent com Maurici Lucena i Antonio Balmón (el de cal resistir, recordeu?), estaran a temps d'evitar-ho.

Comentaris

  1. És curiós veure com tots o gairebé tots d'entre els socialistes s'han quedat com si miressin les estrelles, fent el badoc. "No, això no fa per a mi!" "Passa tu primer, si us plau!", etc., etc. A continuació es barallaran per tenir figura davant de tots. I, tot plegat per tornar a quedar ofegats en aquesta continuïtat tan moribunda. Perquè, a veure, si és que algun d'ells tingués idees que expressar, vaja, ja les hauria expressat de faria temps, no!? Ara, si no en tenen d'idees per proposar és que ja els va bé la continuïtat de l'adormidora. Sinó, com és possible que hagem de descobrir que altres sí que en tenen i les poden expressar, com aquests Podem? No és allò de que si n'hi ha ganes la feina ja es fa per sí sola?

    ResponElimina
  2. ...I VA AN LUCENA,"MENTANDO" AN PALLACH¡¡¡, ES EVIDENT QUE NO ENTEN RES.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)