Ves al contingut principal

[-149] Deixeu de potinejar els nostres títols (#Borbons)

Diari de Setge del 12 de juny de 1714 (dia 321).

Carles III
Amb motiu de l'abdicació de Joan Carles I i de l'infeliç adveniment del seu fill Felip, han estat molts els opinadors qui s'han referit al fet que, suposadament, el nou monarca hauria de ser tractat en realitat com a cinquè, d'acord amb la numeració dels comtes de Barcelona, el títol de sobirania que habilitava els sobirans catalans, després de jurar les Constititucions, per exercir com a monarques al Principat. I no. Determinadament, no. Heu de saber que el nou hereu dels Borbons serà incontestablement VI, Felip VI, rei d'Espanya. Perquè Catalunya va perdre la sobirania per la força de les armes el 1714 i els títols dels seus monarques van desaparèixer amb ella, subsumits per dret de conquesta en els dels antics reis de Castella, a partir d'aleshores reis d'Espanya, per més que, protocolàriament, en conservessin la intitulació durant algunes dècades més. Perquè Castellà va matar la Corona d'Aragó per fer néixer Espanya.

En realitat, doncs, entestar-se en recordar una suposada vigència de la numeració dels monarques que exercien com a tals a Catalunya abans de la seva liquidació política, seria tant com negar el que els Borbons ens varen fer en arranar les nostres institucions després de la derrota catalana a la Guerra de Successió. Afortunadament, a més, segons ha afirmat, el rei abdicat renunciarà també a utilitzar el títol de comte de Barcelona tal i com, espúriament, va fer el seu pare durant tants anys, rebaixant-lo en emprar-lo, sense cap poder, a manera merament decorativa, com si es tractés d'un simple títol nobiliari. Ha estat, durant dècades, la darrera humiliació a la qual ens han sotmès els membres d'una nissaga que va construir i mantenir el seu poder damunt la negació de la nostra sobirania política i que no cal que ens ho recordin tan gràficament. Ara, tenim l'oportunitat de passar pàgina per sempre més i deixar en la memòria de l'oprobi aquells fets. I que utilitzin els títols castellans, que són els únics dels quals l'actual Regne d'Espanya és legítim i pacífic hereu.

Comentaris

  1. Clar i contundent!
    Sempre m'han emprenyat molt aquest ús il·legítim dels títols nobiliaris. De per sí mateix ja m'emprenyen, però que hagi de ser per exhibició d'ensenyar, mostrar, el producte de la seva guerra, doncs, home, és poc ètic. Sobretot en ple segle XXI. És una humiliació que fa molt poc benefici constructiu. A no ser que s'ho hagin cregut i en vagin exhibint com aquell que res.

    Permeteu-me un divertiment: Hem fet caure o no en Juan Carlos I, en Rubalcaba, en Navarro, que en Duran estigui a la pista de patinatge, l'aparició de nous partits, etc. que van caient un rere l'altre?? He sentit que no és que ho hagem aconseguit nosaltres, sinó que nosaltres som un símptoma més de la desfeta d'Espanya. Vaja, que el tinglado no s'aguanta més.
    Si el PSC fa una re-fundació dels seus objectius, lluny de guerres de càrrecs, i s'emancipa del PSOE, potser arribi a poder ser el partit revulsiu d'Europa. Tenim força i no hem de menysprear la que tenen altres partits tan nobles com els nostres. El que no han de fer és tornar a gestionar continuïtats de placebos de les dormideres.

    ResponElimina
  2. Els títols nobiliaris tindrien de desaparèixer per respecte als drets humans i a les persones, com també els reis i qualsevol d'aquestes lacres de l'edat mitjana.

    ResponElimina
  3. Estimat Granollacs, dius que els títols nobiliaris varen ser subsumits per dret de conquesta, no hi estic gens d'acord ( ja ho varem discutir fa temps) en tot cas varen ser subsumits per la força de les armes, però mai, mai per cap dret i molt menys pel de conquesta, ni podem ni hem d'utilitzar la terminologia de l'enemic, una terminologia que s'inventen i utilitzen per auto justificar-se davant del mon igual que en Franco és va autoproclamar caudillo per la gràcia de deu, oi que mai diem que va ser un dictador per la gràcia de deu, ni tan sols diem que va ser caudillo per la gràcia de deu, quan parlem d'ell, li podem reconeixer que és va autoproclamar caudillo, però sempre amb l'advertiment que ho va fer per la força, mai per la gràcia de deu, no veig perquè al borbó li hem de reconèixer un dret autoproclamat, això fa que si el borbó te un dret de conquesta, vol dir que nosaltres ja no només no tenim les nostres constitucions sinó que ens hem quedat sense drets i a més reconeixem el seu.
    Per més que ho discutissin en el congrés o en corts, no podem de cap manera reconeixer aquesta terminologia, què és el que és i no pas un dret.
    Igual que ja hem, desconectat d'espanya, hem de desconectar de la seva terminologia.

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…