[-149] Deixeu de potinejar els nostres títols (#Borbons)

Diari de Setge del 12 de juny de 1714 (dia 321).

Carles III
Amb motiu de l'abdicació de Joan Carles I i de l'infeliç adveniment del seu fill Felip, han estat molts els opinadors qui s'han referit al fet que, suposadament, el nou monarca hauria de ser tractat en realitat com a cinquè, d'acord amb la numeració dels comtes de Barcelona, el títol de sobirania que habilitava els sobirans catalans, després de jurar les Constititucions, per exercir com a monarques al Principat. I no. Determinadament, no. Heu de saber que el nou hereu dels Borbons serà incontestablement VI, Felip VI, rei d'Espanya. Perquè Catalunya va perdre la sobirania per la força de les armes el 1714 i els títols dels seus monarques van desaparèixer amb ella, subsumits per dret de conquesta en els dels antics reis de Castella, a partir d'aleshores reis d'Espanya, per més que, protocolàriament, en conservessin la intitulació durant algunes dècades més. Perquè Castellà va matar la Corona d'Aragó per fer néixer Espanya.

En realitat, doncs, entestar-se en recordar una suposada vigència de la numeració dels monarques que exercien com a tals a Catalunya abans de la seva liquidació política, seria tant com negar el que els Borbons ens varen fer en arranar les nostres institucions després de la derrota catalana a la Guerra de Successió. Afortunadament, a més, segons ha afirmat, el rei abdicat renunciarà també a utilitzar el títol de comte de Barcelona tal i com, espúriament, va fer el seu pare durant tants anys, rebaixant-lo en emprar-lo, sense cap poder, a manera merament decorativa, com si es tractés d'un simple títol nobiliari. Ha estat, durant dècades, la darrera humiliació a la qual ens han sotmès els membres d'una nissaga que va construir i mantenir el seu poder damunt la negació de la nostra sobirania política i que no cal que ens ho recordin tan gràficament. Ara, tenim l'oportunitat de passar pàgina per sempre més i deixar en la memòria de l'oprobi aquells fets. I que utilitzin els títols castellans, que són els únics dels quals l'actual Regne d'Espanya és legítim i pacífic hereu.

Comentaris

  1. Clar i contundent!
    Sempre m'han emprenyat molt aquest ús il·legítim dels títols nobiliaris. De per sí mateix ja m'emprenyen, però que hagi de ser per exhibició d'ensenyar, mostrar, el producte de la seva guerra, doncs, home, és poc ètic. Sobretot en ple segle XXI. És una humiliació que fa molt poc benefici constructiu. A no ser que s'ho hagin cregut i en vagin exhibint com aquell que res.

    Permeteu-me un divertiment: Hem fet caure o no en Juan Carlos I, en Rubalcaba, en Navarro, que en Duran estigui a la pista de patinatge, l'aparició de nous partits, etc. que van caient un rere l'altre?? He sentit que no és que ho hagem aconseguit nosaltres, sinó que nosaltres som un símptoma més de la desfeta d'Espanya. Vaja, que el tinglado no s'aguanta més.
    Si el PSC fa una re-fundació dels seus objectius, lluny de guerres de càrrecs, i s'emancipa del PSOE, potser arribi a poder ser el partit revulsiu d'Europa. Tenim força i no hem de menysprear la que tenen altres partits tan nobles com els nostres. El que no han de fer és tornar a gestionar continuïtats de placebos de les dormideres.

    ResponElimina
  2. Els títols nobiliaris tindrien de desaparèixer per respecte als drets humans i a les persones, com també els reis i qualsevol d'aquestes lacres de l'edat mitjana.

    ResponElimina
  3. Estimat Granollacs, dius que els títols nobiliaris varen ser subsumits per dret de conquesta, no hi estic gens d'acord ( ja ho varem discutir fa temps) en tot cas varen ser subsumits per la força de les armes, però mai, mai per cap dret i molt menys pel de conquesta, ni podem ni hem d'utilitzar la terminologia de l'enemic, una terminologia que s'inventen i utilitzen per auto justificar-se davant del mon igual que en Franco és va autoproclamar caudillo per la gràcia de deu, oi que mai diem que va ser un dictador per la gràcia de deu, ni tan sols diem que va ser caudillo per la gràcia de deu, quan parlem d'ell, li podem reconeixer que és va autoproclamar caudillo, però sempre amb l'advertiment que ho va fer per la força, mai per la gràcia de deu, no veig perquè al borbó li hem de reconèixer un dret autoproclamat, això fa que si el borbó te un dret de conquesta, vol dir que nosaltres ja no només no tenim les nostres constitucions sinó que ens hem quedat sense drets i a més reconeixem el seu.
    Per més que ho discutissin en el congrés o en corts, no podem de cap manera reconeixer aquesta terminologia, què és el que és i no pas un dret.
    Igual que ja hem, desconectat d'espanya, hem de desconectar de la seva terminologia.

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas