Ves al contingut principal

[-150] Bestiari del procés (52): A. Sánchez Camacho, N. Serra i E. Torres-Dulce

Sant Salvador d'Horta
Diari de Setge del 11 de juny de 1714 (dia 322).

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partit Popular a Catalunya).
Rècords d’immoralitat.
Si la setmana passada la seva conducta era retratada per Victoria Álvarez, aquesta ha aconseguit per primera vegada la reprovació d’una senadora de designació autonòmica. Una àmplia majoria del Parlament de Catalunya (amb l’abstenció del grup socialista, la formació de José Zaragoza) li ha demanat ara que plegui de la seva representació a la cambra espanyola. És el punt i final a una llarga història d’autèntica vergonya, relacionada amb una forma execrable de fer política a base d’intrigues, dossiers i mentides. Ha coincidit, a més, amb el descobriment de la filiació popular de la suposada agressora de Pere Navarro, en un altre episodi d’intoxicació que fa d’exemple lamentable de les formes més baixes de fer política. Saber que els líders del dependentisme són una colla d’immorals, també referma en les pròpies idees.

Serra, Narcís (exvicepresident del Govern espanyol).
Enganyar 39 anys més.
Tancant convulsivament, amb mirada perduda, els ulls a la realitat. L’hem escoltat valorar als mitjans l’abdicació del Borbó i (com en el cas d’altres veterans de l’esquerra catalana, com ara Ramon Espasa) la sensació de vergonya aliena ha estat remarcable. Després de participar activament en el gran engany que ha portat a carregar-se el més bo del tradicional sistema català de caixes, ara aquest gran tafur conclou que no és un moment oportú per qüestionar la monarquia. Mai ho ha estat en quatre dècades i ara que la gran estafa del joancarlisme socialista es posa de manifest, tampoc. Diu l’exministre de defensa català, marcial, que és hora de fer allò que digui el rei. Presentin armes, arrr. Absolutament delirant. Els seguiran quatre i el cabo.

Torres-Dulce, Eduardo (fiscal general de l’Estat).
Vida extraterrestre.
Aquest home és un autèntic geni. Per més hores que hagués dedicat un servidor a intentar retratar l’estat de decrepitud del sistema dinàstic espanyol, apuntalat només, de moment, per un PPSOE en caiguda lliure, no hauria assolit en cap cas una descripció tan gràfica com la seva. Afirma el fiscal general, el gran demòcrata que va fulminar el seu col·lega Martín Rodríguez Sol només per expressar la possibilitat de deixar-nos votar, que “todo lo que no está en la Constitución, no exste en la realidad política y social”. És literalment impossible expressar de manera més sintètica i eficient la boja carrera cap a l’ensorrament del tinglado muntat sobre el franquisme per perpetuar els interessos dels de sempre. L’esvoranc obert entre la gent i les institucions. I la rúbrica perfecta, la frase mítica de la reina a l’hora de valorar el canvi de rei: “todo va a seguir igual”.

Comentaris

  1. Certament, és delirant veure la degeneració d'una persona, com ara en Narcís Serra, que comença la seva carrera donant sana enveja, segueix la seva carrera cobrant sense fer res, i acaba demostrant que ha degenerat fins el punt en que en Granollacs no el pot definir millor, fet un nyap de vergonya aliena. Molts altres que han ocupat escons al servei cec d'un líder de partit, s'han folrat creant reserves econòmiques del què han anat cobrant sense fotre brot. Però, almenys, no han entrat, alguns, dins d'aquesta degradació tan despòtica on no li fa res embutxacar-se els diners d'una caixa, diners que eren de tots, i segueix dient que el rei ho fa molt be i que cal seguir-lo.
    Tot un símptoma de debilitat moral i desintegració ètica.

    ResponElimina
  2. I, com a premi, ara li han montat un despatxet al Narcís Serra a la Universitat Pompeu Fabra. Vergonyant!

    ResponElimina
  3. Granollacs, magnifics retrats d´aquests personatges.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…