Ves al contingut principal

[-151] Bestiari del procés (51): A. Mas, A. Monteys i A. Rivera

Sabadell
Diari de Setge del 10 de juny de 1714 (dia 320).

Mas, Artur (president de la Generalitat).
Direcció clara.
El primer Bestiari que dedico al president Mas és per lloar el seu bon criteri a l’hora d’afrontar l’abdicació reial. Clar i contundent, necessitat de refermar la credibilitat, en la seva dura(n) competència amb els republicans, el líder de CiU va deixar clar des del primer minut que la darrera i aparatosa maniobra de distracció, la Gran Bombolla Borbònica, no farà virar ni un mil·límetre el rumb del seu executiu cap a la Consulta del 9N. Els nervis del Govern espanyol i de la premsa dinàstica denoten, clarament, l’encert de la seva posició. Amb Espanya, a aquestes alçades, confiança i credibilitat igual a zero. Ara, només falta que mantingui invariable la data del seu viatge programat de fa temps als Estats Units. Com diria la reina dimissionària, tu a Londres i jo a Califòrnia.

Monteys, Albert (dibuixant i ex-director d’El Jueves).
Vells temps per a la censura.
Aquestes coses no només passen amb l’islamisme extrem. També, amb el constitucionalisme radical del nostre establishment. En una mostra de fins a quin punt els amics del nou monarca estan disposats a ensorrar la seva imatge abans fins i tot de la coronació, aquest dimecres el mític setmanari satíric no ha arribat al quiosc com de costum. Segons sembla, per tal d’evitar una caricatura crítica a la portada, idèntica, d’altra banda, a la que el dijous El Periódico publicava al gran Miquel Ferreres. En un exercici d’autocensura que fa por, l’empresa editora, RBA (atenció, propietària, si no tinc mal entès de la revista l’Avenç) ha preferit llançar 60.000 exemplars a la bassa. De veritat, de país molt, molt modern. De Segona Transició (vull dir, divisió).

Rivera, Albert (líder de Movimiento Ciudadano).
Regeneració juràssica.
Quan grates una mica, els hi surt la beta. No ho poden amagar. Són nacionalistes espanyols per damunt de tot. Per a ells la monarquia borbònica és sobretot un símbol de la unitat d’Espanya. I punt, que no calen més consideracions. Porten anys fent el discurs de la ciutadania (recordeu el seu clàssic “som ciutadans, no súbdits”) i de la regeneració democràtica. I quan arriba el moment de posar-la en solfa. Quan se’ls obre la gran oportunitat, què fan? Ciudadanos, UPyD (i Societat Civil Catalana) s’han tret la careta i han mostrat el seu suport incondicional, absolut, hooligan, al nou monarca. Una escena de vassallatge patètica, de vella política, que no fa sinó unir els seus vots i el seu destí als del PPSOE. Actituds que, en un context d’emprenyament generalitzat com el que vivim, els passaran factura. Ho constatarem ben aviat.

Comentaris

  1. Sí, és una bona reflexió la que fas d'en Mas.
    Si el President no hagués fet aquest gest de distanciament primerament, i després el d'aproximació amb les obligacions d'Estat, al no sentir-lo, hauria quedat absorbit per la maniobra de posar en Felipe per intentar modernitzar el Cap d'Estat vitalici. D'aquesta manera, els capitans manaies de l'aparell estatal haurien pogut refredar la calor popular de Catalunya i, potser, des de la perspectiva espanyola decantar un independentisme en favor d'una admiració felipista.
    L'enemistat manifesta de Catalunya ja ve de molt lluny i no es pot distreure amb maniobres que no arriben enlloc. L'esperança al democratitzar Espanya per part de l'hereu d'en Franco va fer que s'acceptés un rei en fals. En canvi, aquesta maniobra va enlluernar Espanya, encara que no a tots. Cal reconèixer que la campanya que es va organitzar en va fer caure molta i molta gent amb el desig de fugir de la dictadura.

    Una vegada vist tot l'engany espanyolista i també el joc de disbarats econòmics, Catalunya ha fet un gir de 180 graus. De natural, en Junqueras encapçala la revolta independentista; en Mas per reacció contra la presa de pèl amb l'engany del pacte en fals de l'Estatut; i, en general, de tota la població catalana que ja ha dit prou.
    Altra vegada Catalunya segueix sense encaixar gens ni mica dins d'una Espanya rònega i sense capacitat d'enlluernar en res. D'aquesta manera, segueixen ben vives les brases de la guerra del 1714.
    Això seguirà així fins que no puguem recuperar aquella vida que ens va ser arrabassada tan miserablement, per abandonament dels qui havien de ser els nostres aliats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…