Ves al contingut principal

[-153] Bestiari del procés (50): A. Costas, J.A. Duran i Lleida i E. López

Port Olímpic (Barcelona)
Diari de Setge del 8 de juny de 1714 (dia 318).

Costas, Antón (president del Círculo de Economía).
Equilibris desesperats.
Amb motiu de la XXX Reunió del Círculo a Sitges, sí però no, el seu president, gallec prudent de posat jesuític, obria el foc de l’acceptació de la Consulta, això sí, amb l’habitual cançoneta incomprensible de legal i acordada, que atorga al Govern espanyol la capacitat il·limitada en el temps de blocar-la. Després, hem sabut que els empresaris de l’Íbex 35 estan per incorporar a la Consulta proposada per les forces polítiques catalanes majoritàries una segona urna amb una oferta de canvi constitucional que atorgui a Catalunya algunes millores d’encaix amb Espanya. Es tracta de fer bullir l’olla, naturalment, perquè els suports polítics són iguals a zero. És que l’establishment econòmic ja no és el que era?

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’UDC).
Camí de la irrellevància.
A la seva. Absolutament. Mentre CDC es debatia entre el no i l’abstenció, el líder d’Unió, responsable del grup parlamentari de la federació nacionalista a Madrid, encara coquetejava amb el sí. Finalment, la constatació empírica de la seva total solitud, cada dia més insignificant, l’ha portat a defensar una abstenció a la Llei Orgànica d’Abdicació basada en l’esperit ferit de qui vol ser més papista que el papa, però és exclòs pels més forts de la classe. En tot cas, avanços històrics. Qui els ha vist i qui els veu: la nova CiU ha optat, amb gran disgust de l’establishment, per expressar públicament que el futur d’Espanya ja no va amb ells. M’alegra el fons i m’entristeix el detall: és una mica incongruent recordar el tricentenari i no desitjar que els Borbons perdin fins i tot en els entrenaments.

López, Enrique (exmagistrat del Tribunal Constitucional).
Conductors del país.
Aquesta setmana ha hagut de dimitir del seu càrrec a la màxima magistratura espanyola. Després de tantes maniobres que va arribar a fer el Partido Popular, el seu avalador, per imposar-lo, contra el criteri tècnic dels experts. Conduïa la seva motocicleta per la capital del Regne a gran velocitat, sense casc i superant en quatre vegades els límits permesos d’alcohol en sang. És una gran metàfora de l’Espanya de l’oligarquia i el seu muntatge constitucional que col·lapsa. Homes absents que circulen a tot drap cap al desastre sense cap consciència del seu paper moral en la societat i de l’exigència popular, cada dia més gran, als càrrecs públics que sosté econòmicament. Enrique López ha dimitit, no sembla que ho hagi de fer aquesta Espanya que camina cap un nou 1898.

Comentaris

  1. Això d'en Duran-Lleida és una història que últimament s'ha accelerat vertiginosament. Abans d'ahir, crec, més o menys deia que s'hi trobava malament amb l'abstenció; igualment de malament amb el sí; i, pitjor amb el no. Tot un polític amb el pitjor concepte del seu significat. Navegar amb tots els colors de les banderes i que Déu m'agafi confessat! Ell, que és tan catòlic. Després d'aquesta barbaritat, avui El Periódico afirma que en D-Ll dimiteix de número 2 de CiU. Bravo!!!
    El mar oceànic de les discrepàncies d'ell i de les contradiccions constants (de compartir coalició amb CDC) per salvar el seu negoci, l'han dut al naufragi. Segueix dient que es presentarà (sense CDC) si en Mas convoca plebiscitàries.
    Abrogarà per l'Espanya unida, que jamás será vencida....

    Bai, bai...!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…