[-153] Bestiari del procés (50): A. Costas, J.A. Duran i Lleida i E. López

Port Olímpic (Barcelona)
Diari de Setge del 8 de juny de 1714 (dia 318).

Costas, Antón (president del Círculo de Economía).
Equilibris desesperats.
Amb motiu de la XXX Reunió del Círculo a Sitges, sí però no, el seu president, gallec prudent de posat jesuític, obria el foc de l’acceptació de la Consulta, això sí, amb l’habitual cançoneta incomprensible de legal i acordada, que atorga al Govern espanyol la capacitat il·limitada en el temps de blocar-la. Després, hem sabut que els empresaris de l’Íbex 35 estan per incorporar a la Consulta proposada per les forces polítiques catalanes majoritàries una segona urna amb una oferta de canvi constitucional que atorgui a Catalunya algunes millores d’encaix amb Espanya. Es tracta de fer bullir l’olla, naturalment, perquè els suports polítics són iguals a zero. És que l’establishment econòmic ja no és el que era?

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’UDC).
Camí de la irrellevància.
A la seva. Absolutament. Mentre CDC es debatia entre el no i l’abstenció, el líder d’Unió, responsable del grup parlamentari de la federació nacionalista a Madrid, encara coquetejava amb el sí. Finalment, la constatació empírica de la seva total solitud, cada dia més insignificant, l’ha portat a defensar una abstenció a la Llei Orgànica d’Abdicació basada en l’esperit ferit de qui vol ser més papista que el papa, però és exclòs pels més forts de la classe. En tot cas, avanços històrics. Qui els ha vist i qui els veu: la nova CiU ha optat, amb gran disgust de l’establishment, per expressar públicament que el futur d’Espanya ja no va amb ells. M’alegra el fons i m’entristeix el detall: és una mica incongruent recordar el tricentenari i no desitjar que els Borbons perdin fins i tot en els entrenaments.

López, Enrique (exmagistrat del Tribunal Constitucional).
Conductors del país.
Aquesta setmana ha hagut de dimitir del seu càrrec a la màxima magistratura espanyola. Després de tantes maniobres que va arribar a fer el Partido Popular, el seu avalador, per imposar-lo, contra el criteri tècnic dels experts. Conduïa la seva motocicleta per la capital del Regne a gran velocitat, sense casc i superant en quatre vegades els límits permesos d’alcohol en sang. És una gran metàfora de l’Espanya de l’oligarquia i el seu muntatge constitucional que col·lapsa. Homes absents que circulen a tot drap cap al desastre sense cap consciència del seu paper moral en la societat i de l’exigència popular, cada dia més gran, als càrrecs públics que sosté econòmicament. Enrique López ha dimitit, no sembla que ho hagi de fer aquesta Espanya que camina cap un nou 1898.

Comentaris

  1. Això d'en Duran-Lleida és una història que últimament s'ha accelerat vertiginosament. Abans d'ahir, crec, més o menys deia que s'hi trobava malament amb l'abstenció; igualment de malament amb el sí; i, pitjor amb el no. Tot un polític amb el pitjor concepte del seu significat. Navegar amb tots els colors de les banderes i que Déu m'agafi confessat! Ell, que és tan catòlic. Després d'aquesta barbaritat, avui El Periódico afirma que en D-Ll dimiteix de número 2 de CiU. Bravo!!!
    El mar oceànic de les discrepàncies d'ell i de les contradiccions constants (de compartir coalició amb CDC) per salvar el seu negoci, l'han dut al naufragi. Segueix dient que es presentarà (sense CDC) si en Mas convoca plebiscitàries.
    Abrogarà per l'Espanya unida, que jamás será vencida....

    Bai, bai...!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas