Ves al contingut principal

[-153] Bestiari del procés (50): A. Costas, J.A. Duran i Lleida i E. López

Port Olímpic (Barcelona)
Diari de Setge del 8 de juny de 1714 (dia 318).

Costas, Antón (president del Círculo de Economía).
Equilibris desesperats.
Amb motiu de la XXX Reunió del Círculo a Sitges, sí però no, el seu president, gallec prudent de posat jesuític, obria el foc de l’acceptació de la Consulta, això sí, amb l’habitual cançoneta incomprensible de legal i acordada, que atorga al Govern espanyol la capacitat il·limitada en el temps de blocar-la. Després, hem sabut que els empresaris de l’Íbex 35 estan per incorporar a la Consulta proposada per les forces polítiques catalanes majoritàries una segona urna amb una oferta de canvi constitucional que atorgui a Catalunya algunes millores d’encaix amb Espanya. Es tracta de fer bullir l’olla, naturalment, perquè els suports polítics són iguals a zero. És que l’establishment econòmic ja no és el que era?

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del Comitè de Govern d’UDC).
Camí de la irrellevància.
A la seva. Absolutament. Mentre CDC es debatia entre el no i l’abstenció, el líder d’Unió, responsable del grup parlamentari de la federació nacionalista a Madrid, encara coquetejava amb el sí. Finalment, la constatació empírica de la seva total solitud, cada dia més insignificant, l’ha portat a defensar una abstenció a la Llei Orgànica d’Abdicació basada en l’esperit ferit de qui vol ser més papista que el papa, però és exclòs pels més forts de la classe. En tot cas, avanços històrics. Qui els ha vist i qui els veu: la nova CiU ha optat, amb gran disgust de l’establishment, per expressar públicament que el futur d’Espanya ja no va amb ells. M’alegra el fons i m’entristeix el detall: és una mica incongruent recordar el tricentenari i no desitjar que els Borbons perdin fins i tot en els entrenaments.

López, Enrique (exmagistrat del Tribunal Constitucional).
Conductors del país.
Aquesta setmana ha hagut de dimitir del seu càrrec a la màxima magistratura espanyola. Després de tantes maniobres que va arribar a fer el Partido Popular, el seu avalador, per imposar-lo, contra el criteri tècnic dels experts. Conduïa la seva motocicleta per la capital del Regne a gran velocitat, sense casc i superant en quatre vegades els límits permesos d’alcohol en sang. És una gran metàfora de l’Espanya de l’oligarquia i el seu muntatge constitucional que col·lapsa. Homes absents que circulen a tot drap cap al desastre sense cap consciència del seu paper moral en la societat i de l’exigència popular, cada dia més gran, als càrrecs públics que sosté econòmicament. Enrique López ha dimitit, no sembla que ho hagi de fer aquesta Espanya que camina cap un nou 1898.

Comentaris

  1. Això d'en Duran-Lleida és una història que últimament s'ha accelerat vertiginosament. Abans d'ahir, crec, més o menys deia que s'hi trobava malament amb l'abstenció; igualment de malament amb el sí; i, pitjor amb el no. Tot un polític amb el pitjor concepte del seu significat. Navegar amb tots els colors de les banderes i que Déu m'agafi confessat! Ell, que és tan catòlic. Després d'aquesta barbaritat, avui El Periódico afirma que en D-Ll dimiteix de número 2 de CiU. Bravo!!!
    El mar oceànic de les discrepàncies d'ell i de les contradiccions constants (de compartir coalició amb CDC) per salvar el seu negoci, l'han dut al naufragi. Segueix dient que es presentarà (sense CDC) si en Mas convoca plebiscitàries.
    Abrogarà per l'Espanya unida, que jamás será vencida....

    Bai, bai...!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…