Ves al contingut principal

[-154] Bestiari del procés (49): J. Basté, F. de Borbón i J. Cercas

Palau Desclergue (Montblanc)
Diari de Setge del 7 de juny de 1714 (dia 317).

Basté, Jordi (periodista).
Fuetada al patró.
Cal reconèixer-ho. Més enllà de la seva alçada com a comunicador (per a molts, sempre serà un locutor d’esports), aquest home és valent, valent. La ronda, feta dimarts al programa matinal de RAC1, dels quatre alcaldes de poblacions catalanes que donen nom a títols mal emprats per la dinastia borbònica actual va ser un autèntic festival. Tres alcaldes convergents (els de Balaguer, Cervera i Montblanc) i un d’Esquerra (el de Montblanc), donant estopa a la monarquia a vuit mans, demostrant empíricament com passem d’ells. Impressionant. Una bufetada descomunal al patró que va contrastar aquell mateix dia (de fet, des de dilluns) amb les tones de caspa del duet desafinat Alcázar-Carol al diari comtal (de fet, quan el tanques, t’has d’espolsar la roba, de tanta com deixa anar). En no massa temps sabrem si el senyor Godó pren represàlies. I no m’estranyaria gens.

Borbón, Felipe de (hereu de la monarquia espanyola).
Salvar els mobles.
La monarquia es mou per un únic paràmetre. El més egoista de tots. Salvar la famiglia. La continuïtat dinàstica per damunt de tot. Ara, davant la constatació que les properes eleccions generals poden deixar els partits dinàstics en minoria, els Borbons han accelerat el recanvi a fi de guanyar 39 anys més de coll i, si els deixen, altres 2.300 milions d’euros de patrimoni. No descarteu, però, que s’hagin disparat al peu. Felip VI pot arribar al tron massa desacreditat. L’espectacle de les elits pactant als despatxos el futur del cap de l’Estat mentre la gent s’ho mira des de baix, se situa en les antípodes del que exigeix la nova política. Sargits nous per robes velles. Per començar, després del seu primer discurs en defensa de la unitat d’Espanya, el futur Felip VI ja ha fet l’enllaç perfecte amb l’altre Felip, el seu forjador.

Cercas, Javier (escriptor).

Sempre és possible caure més baix.
Des del diari capçalera de l’esquerra monàrquica espanyola l’hem vist rebaixar-se intel·lectualment fins a extrems gairebé infinits per justificar el fet que als catalans, des de la majoria demogràfica castellana, se’ns impedeixi triar lliurement el nostre futur polític. Sempre amb aquell posat agre de menysteniment, que li ha fet escriure coses tan lluïdes com ara que es vestirà de lagarterana si l’independentisme suma més d’un 35% de vots afirmatius en un referèndum. Aquesta setmana signava un article de contingut lamentable i títol insultant per a tota la gent que s’hi ha deixat la pell en l’intent de construir un país lliure: “Sin el Rey no habría democracia”. Una autèntica vergonya política. Aviat farem que li prenguin mides per al seu vestit regional.

Comentaris

  1. Va!, a pesar de tots els pesars, m'inclino per en Basté. Del Felipito, ni parlar-ne i d'aquest Cercas, pitjor.
    No sé si jo estava a l'ordinador (altrament ben ordinari!), o si bé ja m'hi havia desconnectat del què hi feia i només estava ficat dins del què estava fent en Basté, i des de l'ordinador per no gastar bateries!! Total, que de sobte m'hi vaig trobar escoltant-l'ho totalment abstret del què deia en Basté. I, és que de vegades en Basté en fa de molt bones. I com tot mortal també la caga de tant en tant. Però, aquest dia va fer diana plena.
    Esclar, els espietes madrilenys i altres no s'ho poden creure. "Estos catalanes...!!" Però, cada vegada ens estem sincerant més i més. Ens estem traient la por de sobre. Llevat, esclar!, de fenòmens tant recalcitrants com en Duran-Lleida!!! Peça única que caldrà portar al museu de les estranyeses locals! Suposo que ell desitjava allò tan italià del "dolce farniente" que vol dir cobrar del Congreso i que res ho canviï (ron-ron, ssshhhh, aaahhhh.....). En ple son, ara li vénen els alcaldes i li criden "Desperta, ferro!" S'esglaia i es fot l'hòstia del segle..."Si m'he quedat sense feina", dirà!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…