[-155] Exhibir, impotents, el seu fals 85% (#RegeneracióDemocràtica)

Diari de Setge del 6 de juny de 1714 (dia 316).

Llotja de Palma











El sistema dinàstic espanyol se sent ferit greument i reacciona envestint. Enfollit. Repeteix, una altra vegada (increïbles les similituds!) l'error de l'agra visita dels representants del Parlament de Catalunya per demanar la delegació de la competència per convocar un referèndum sobre la independència. Es tracta d'aplicar el seu corró parlamentari contra la realitat. Sigui contra la realitat d'una Catalunya on tres quartes parts dels seus ciutadans volen votar, sigui contra una gent de l'Estat espanyol que també ha après ara que vol decidir la forma d'estat. En fer-ho, l'establishment dinàstic se situa completament fora de la realitat del carrer, emparada per uns mitjans de comunicació antics i, talment com ella mateixa, en greu declivi (de La Vanguardia a El País), entestats a sostenir el sistema decadent, costi el que costi. El regnat de Felip VI, doncs, començarà recolzat en el bipartidisme dinàstic que camina cap al desastre i en uns mitjans cada dia més desacreditats.

De fet, costa d'entendre la insistència d'uns i altres a quantificar la majoria parlamentària que avalarà a corre-cuita  el canvi dinàstic (gairebé amb tanta pressa com aquella reforma imposada pels mercats i els creditors del deute espanyol amb nocturnitat aquell mes d'agost). Parlar d'un 85% només fa que certificar fins a quin punt les institucions es troben allunyades dels anhels de la gent, especialment, de les generacions joves a les quals se'ls ha obligat a acceptar l'statu quo imposat pel pacte entre l'antifranquisme i el feixisme que va cristal·litzar en la Constitució de 1978. Furtar el debat, amagar-ho sota l'estora, vantar-se d'una suposada majoria política (del tot fictícia, si ens atenim als resultats electorals de fa deu dies) passarà una gravíssima factura als partits dinàstics i accentuarà el col·lapse. I haver llançat la monarquia en mans d'aquests avaladors provocarà molt probablement, a mitjà termini que aquest sigui el darrer dels Borbons que regni a Espanya. Direu que què ens importa als independentistes, però un servidor desitja que els qui tan mal han fet al nostre país perdin, fins i tot, en els entrenaments.

Comentaris

  1. Trobo que l'aparell de l'Estat espanyol pateix d'autisme. Ho dic sense voler menysprear cap malat d'aquesta afectació. És més, a la meva família en tenim un cas encara molt pitjor. Parlo d'autisme de l'aparell estatal espanyol perquè són incapaços d'escoltar. No veuen res fora de casa seva. Quan han decidit que havien de moure's per canviar de reietó, llavores, i en veure que a Catalunya això ens queda molt distant, ara s'han disgustat molt. Tant, que més que emprenyats, estan bocabadats, sorpresos i en un estat de xoc. Paraula. No poden entendre que a Catalunya hi passa alguna cosa molt greu i que ens distancia cada vegada més d'Espanya. Segons he escoltat, Des de la monarquia fins l'últim ciutadà espanyol, sobretot els de Madrid, es pensaven que CiU s'hi afegiria als actes d'entronització. Descartaven que ERC, Iniciativa i algun altre s'hi adherissin, esclar! Però, CiU, home!! Això no hi figurava! Dons, mira, sí. Fote't.
    A veure si despertes Espanya d'una punyetera vegada i deixem de ser presidiaris súbdits d'Espanya!

    ResponElimina
  2. Com diu Jordi Carbonell, "Espanya no pacta, firma treves. I quan passa el temps torna enrere". No tenen remei. Nosaltres a lo nostre, ja s'ho faran.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)